Tintín i l'Art-Alfa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tintín i l'Art-Alfa és considerat el vint-i-quatrè àlbum de Les aventures de Tintín i Milú, per bé que mai no fou acabat per Hergé i que restà en l'estat d'esbossos, que només foren publicats al 1986. Hi hagué intents frustrats per part de la mà dreta d'Hergé, Bob de Moor, d'acabar l'àlbum; la vídua del dibuixant n'impedí la continuació, després que un dels màxims entesos en tintinologia, Benoît Peeters, li ho desaconsellés.[cal citació] Tot i això posteriorment algun altre autor com Yves Rodier ha fet la seva pròpia interpretació del còmic amb un dibuix molt fidel al d'Hergè.[cal citació]

Després d'uns quants anys amb manca d'idees, tot feia preveure que el nou àlbum de Tintín podria ésser un dels millors. Hergé havia aconseguit un fil conductor molt consistent per aquesta història.[cal citació]

Els esborranys que Hergé va deixar de Tintín i l'Art-Alfa finalitzen amb una vinyeta on els dolents s'emporten a Tintín a punta de pistola. Pels escrits sembla que Tintín s'hauria salvat però aquesta dada no queda del tot clara; persones properes a Hergé van comentar que el dibuixant preveia un final insòlit.[cal citació]