Tinta compatible

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joc per emplenar de tinta color.

Els fabricants de la impressora a part de l'aparell també fabriquen el cartutx de tinta. Normalment la tinta oficial sol ser bastant cara, es calcula que el litre surt a 2000-3000€ [cal citació](molt més car que el Dom Perignon Grand Reserve). Per això han aparegut fabricants de tinta que produeixen cartutxos de tinta a més baix cost. (és un concepte semblant als genèrics en farmàcia). NetColors Corporation per exemple, entre altres fabricants, produeix i ven tinta d'alta qualitat a 20-30€ el litre.[cal citació] De vegades en cartutxos i altres com joc per emplenar.

Joc per emplenar de tinta negra

Els fabricants d'impressores avisen que poden causar problemes a la impressora o reduir la qualitat de la impressió. Els fabricants de tintes clòniques responen que buscant tintes de qualitat i no comprant qualsevol cosa, es poden obtenir bons resultats estalviant molts diners, i que no anul·len la garantia de la impressora. A part d'això, en el pitjor dels casos només es pot fer malbé el cartutx i els seus capçals, que es tornen a canviar amb el següent cartutx de tinta. Les impressores que no tenen capçals intercanviables, podrien tenir una reparació més costosa en cas que aquests capçals s'espatllin.

Tanmateix, hi ha líquids netejadors d'injectors que solen solucionar el problema en la majoria dels casos. També van molt bé els netejadors d'ultrasons que es venen per netejar joies. Ambdues tècniques són vàlides tant per cartutxos clònics com per cartutxos originals.

Els capçals també es poden fer malbé per altres motius tant amb tinta oficial com clònica: si no es fan servir de tant en tant es poden obstruir a causa de la tinta resseca, també si s'intenta imprimir quan no hi ha tinta els capçals de tipus tèrmic es poden cremar. Però cal dir que al cap d'uns pocs cartutxos, s'acaba compensant el cost equivalent a una altra impressora a causa de la'esmentada gran diferència de preu entre cartutxos clònics i cartutxos originals.

També hi ha[1] un estudi del "Centre de Indagacions do Institut Mauá de Tecnologia" (IMT) del Brasil] que va deduir que la impressió podia ser millor amb tintes clòniques. Encara que cal dir que l'estudi va ser encarregat per un fabricant de tinta.

La administració dels EUA està utilitzant tinta compatible des de 1998. A Espanya la ministra espanyola de Medi Ambient, també va iniciar un pla perquè s'utilitzés tinta clònica en el seu ministeri l'any 1998 [1].

Quan el consum és molt alt i encara que el preu de la tinta sigui més reduït, és una molèstia haver d'omplir els cartutxos molt sovint. Per aquests casos hi ha un sistema anomenat CISS, que té uns dipòsits externs de gran capacitat (uns 100ml), que es poden omplir fàcilment sense necessitat de xeringues.

Xips de protecció[modifica | modifica el codi]

Des de fa alguns anys i degut a l'aparició de gran quantitat de marques alternatives de cartutxos de tinta, les empreses fabricants d'impressores van decidir introduir en els seus cartutxos, uns xips de detecció que compten la quantitat de caràcters impresos i identifiquen de manera única el cartutx. Amb això van aconseguir:

  1. Evitar l'emplenat dels cartutxos
  2. Detectar i rebutjar els cartutxos no originals.

Les empreses han hagut de claudicar però amb els governs i els han de subministrar màquines que no verifiquen ni el cartutx, ni el nombre d'impressions. Encara que no és així per a la resta d'usuaris. La lletra menuda de certs cartutxos (Lexmark), diu que al trencar el segell s'està acceptant la prohibició de reomplir-lo, amb això van guanyar un plet a la cort suprema dels EUA. [cal citació]

Per evitar aquest tipus de dispositius s'han creat els cartutxos amb "autoreset" i els sistemes d'impressió continus.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.aclantis.com/Imprimir-Noticia-2469.html