Tio Canya
El Tio Canya és el protagonista de la cançó homònima d'Al Tall (Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1976)). Aquesta cançó ha estat versionada per diversos articles o grups com per exemple el grup valencià Obrint pas.
La cançó evoca el procés de substitució lingüística al País Valencià a través de la història d'un home de poble i els seus problemes per no entendre el castellà, els tràngols del seu fill escolaritzat en castellà, i els seus néts, universitaris però monolingües castellans, i es clou amb una porta oberta a l'esperança amb els besnéts del tio Canya que han retornat al valencià, cosa que és per a ell un gran motiu d'alegria. Contrastant amb l'estil narratiu (primer pessimista i després esperançat) de les estrofes, la tornada constitueix una exhortació a la defensa de la llengua, dirigida amb metàfores al Tio Canya, però sobretot dirigida a l'oient. El canvi de to entre les estrofes i la tornada es reforça amb un canvi també en la música, molt més viva i amb més ús de la dolçaina i la percussió.
Tot i que la cançó esmenta pel seu nom el castellà (anomenant-lo castellà i llengua castellana), en cap moment hi surten els noms de català o valencià, i només al final de la cançó diu que els seus besnéts parlen com la gent del poble, la llengua del Tio Canya.
El personatge ha inspirat el nom d'una coneguda xarxa de Casals Culturals.
