Tiopental
|
Tiopental
|
|
 |
|
 |
|
| · | |
|
|
|
| (RS)-[5-etil-4,6-dioxo-5-(pentan-2-il)-1,4,5,6-tetrahidropirimidin-2-il]sulfanida sodi | |
|
|
|
| Nombre CAS | 71-73-8 (sodium salt) 76-75-5 (free acid) |
| Codi ATC | N01AF03 N05CA19 |
| PubChem | 3000714 |
| DrugBank | DB00599 |
| ChemSpider | 2272257 |
|
|
|
| Fórmula | C11H17N2NaO2S |
| Pes mol. | 264.32 g/mol |
| SMILES | eMolecules & PubChem |
|
|
|
| Biodisponibilitat | ? |
| Metabolisme | ? |
| Vida mitjana | 5.5[1]-26 hores[2] |
| Excreció | ? |
|
|
|
| Cat. d'embaràs | ? |
| R. dispensació | Schedule III (EUA) |
| Administració | Oral Intravenós |
El tiopental o tiopentat de sodi és un somnífer barbitúric. Destaca el seu curt temps de vida mitjana. A Espanya es comercialitza amb els noms comercials de Penthotal® i Nedonal®. No té efecte analgèsic, s'usa com a sedant, anticonvulsionant o hipnòtic segons les dosis. En molts països és el barbitúric més usat. També és l'estàndard amb el que es comparen els nous barbitúrics.[3]
El metohexital presenta un temps de vida mitjana similar al tiopental, però no es comercialitza a Espanya.[3]
Taula de continguts |
Característiques físiques i químiques[modifica]
El tiopental es un àcid dèbil que es comercialitza en pols. És liposoluble i al pH sanguini està 60% no ionitzat o sigui farmacològicament actiu.[3]
Efectes[modifica]
A dosi de 1 mg/kg a 2 mg/kg és sedant i anticonvulsionant, mentre que de 3 mg/kg a 7 mg/kg és hipnòtic. Produeix lleugera Hipotensió arterial, disminució del cabal cardíac i taquicàrdia compensadora. Es depressor respiratori central. Produeix poc dolor a injecció o flebitis.[3]
S'ha de dissoldre al 2'5% en adults i al 1% en nens. A dosi de 5 mg/kg fa efecte en menys d'un minut i la recuperació s'assoleix als 6 a 12 minuts. La metabolització es hepàtica.[3]
Toxicitat[modifica]
Al ser molt alcalí l'extravasació es molt irritant i produeix necrosi dels teixits. La injecció intraarterial compromet greument la irrigació del membre produint necrosi i lesions neurològiques. En cas d'injecció accidental s'han de administrar vasodilatadors, anestèsics locals per la mateixa vena o artèria, anticoagulació sistèmica i bloqueig anestèsic del membre.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Russo H, Brès J, Duboin MP, Roquefeuil B. «Pharmacokinetics of thiopental after single and multiple intravenous doses in critical care patients». Eur. J. Clin. Pharmacol., vol. 49, 1-2, 1995, p. 127–37. DOI: 10.1007/BF00192371. PMID: 8751034 [Consulta: 18 juliol 2008].
- ↑ Morgan DJ, Blackman GL, Paull JD, Wolf LJ. «Pharmacokinetics and plasma binding of thiopental. II: Studies at cesarean section». Anesthesiology, vol. 54, 6, June 1981, p. 474–80. DOI: 10.1097/00000542-198106000-00006. PMID: 7235275 [Consulta: 18 juliol 2008].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Hipnòtics: els barbitúrics Thiopental i Metohexital Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, 2005
  |
Açò és un esborrany sobre química. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
