Tipologia textual

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Tipologia dels textos.

El desenvolupament de les tipologies textuals es produeix principalment al món francòfon de la dècada dels vuitanta del segle XX. Es parteix de la idea que qualsevol persona reconeix intuïtivament diferents tipus de text, ja que tothom sap distingir clarament i sense cap mena d'aprenentatge escolar previ una narració d'una descripció. [Quan?] Les tipologies textuals entren en l'esfera de la competència discursiva, segons Canale i Swain. Aquesta competència discursiva conté dos aspectes, un de general que és el que té a veure amb els mecanismes generals per construir textos (els que s'organitzen entorn de l'adequació, la coherència i la cohesió) i un d'específic (es refereix a la capacitat per a produir i entendre textos de diferents tipus). S'ha establert tipologies de moltes menes, entre les quals destaca la d'Adam[Quan?] que es basa en les funcions de comunicació, i la de Bronckart que té en compte l'enunciació en els processos cognitius. Tanmateix, la tipologia d'Adam ha esdevingut la més significativa.

Classificació[modifica | modifica el codi]

  1. Text descriptiu
  2. Text argumentatiu
  3. Text explicatiu
  4. Text instructiu
  5. Narració- Text narratiu
  6. Text predictiu
  7. Text conversacional
  8. Text retòric

Per aquest autor, els textos es poden classificar segons la funció lingüística predominant, funció que es manifesta a través de les marques lingüístiques oracionals. Adam pren com a punt de referència la classificació que va fer Werlich, que diferenciava cinc tipus de textos lligats a processos cognitius característics. D'aquesta manera, existeix el text descriptiu, que connecta amb la disposició espacial; el text narratiu, que té relació amb els processos de desenvolupament en el temps; el temps expositiu, que condueix l'anàlisi i la síntesi de representacions conceptuals; el text argumentatiu, que manifesta una presa de posició i; per últim, el text instructiu, que incita a l'acció. Seguint la classificació establerta per Adam, Maria Josep Cuenca (1996), considera que els textos retòrics poden integrar-se amb altres tipus de textos tot i que, des del punt de vista del comentari, esdevé molt important el fet de tractar-los autònomament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • FONT: BERNARDEZ,E.(1987), Lingüística del texto. Madrid: Arco Libros.
  • FONT: TEMARI DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Ed.MAD.