Tipologia dels textos

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tipologia textual)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els textos expositius-argumentatius són aquells amb què intentem convèncer d'alguna cosa, tesi, a algú a través d'arguments. Es podria dir que és un text expositiu on abans o després s'hi afegeix una tesi.

Estructura[modifica | modifica el codi]

  • Mètode deductiu: es parteix de la tesi i després es passa a argumentar el que s'ha dit.
  • Mètode inductiu: es parteix dels arguments (fets) i s'arriba a una conclusió.
  • Mètode reiteració lineal: la tesi que es defensa es va repetint al llarg del text alternant amb els fets.
  • Mètode de doble enquadrament: es parteix de la tesi, es donen els arguments i es torna a la tesi en acabar.

Arguments[modifica | modifica el codi]

  • Fets científics: Des que Terradellas va sortir de l'avió ...
  • D'autoritat: d'ús comú en textos humanístics i periodístics. Pot ser una persona, una cultura ... Com ja deia Plató ...
  • Ad hominem: un amic m'ha explicar ... aquest vailet que apareix ...
  • Col·lectiu: tothom fa anar aquest producte, la majoria de dentistes opina que ...
  • Causa/conseqüència: es fan anar per convèncer de la tesi. Està demostrat que els efectes del tabac són nocius.
  • D'experiència personal: porto 25 anys de professió i crec ...

Tipus segons el llenguatge[modifica | modifica el codi]

  • Humanístics: sovint són assajos llargs o curts. A més de notícies narratives hi poden aparèixer fragments ja publicats en llibres o en columnes de diaris d'opinió.
  • Editorial: no està signat perquè representa l'opinió de la publicació. Sovint toca temes d'actualitat, plantejats en forma de tesi-argument i donen una imatge seriosa sense aprofundir gaire en el tema.
  • Columna: se diferencia de l'article d'opinió perquè està escrit en columna i és molt subjectiu.
  • Article d'opinió: sol ser molt més extens que la columna.
  • Legals: sentències, s'acostuma a utilitzar el mètode deductiu. Propi de l'argumentació dels advocats.
  • Científico-tècnics: lligats a les ciències naturals (salut, biologia, etc.). Sovint apareixen en diaris com a articles de fons o bé desenvolupant temes d'interès social com ara el medi ambient, les drogodependències, epidèmies ... Si l'article és purament científic, s'escriurà en tercera persona, sense adjectius valoratius i intentarà ser el màxim d'objectiu.
  • Dramàtics: s'usen a les arts escèniques com a element d'un espectacle.

Nivells[modifica | modifica el codi]

Nivell morfosintàctic[modifica | modifica el codi]

  • Los paràgrafs són extensos.
  • Hi predomina l'oració composta (causals, consecutives, temporals, etc.). Donen raons i causes de l'argumentació.
  • Es fa anar el mode indicatiu com a mode de la realitat a l'oració principal i el subjuntiu a la subordinada. Amb freqüència l'indicatiu demana una subordinada substantiva quan l'autor dóna la seva opinió: Crec que, considero ... que ...
  • El temps més utilitzat és el present, intemporal o de sentència: la democràcia és un sistema... Actuar de forma dictatorial aboca els pobles al fracàs.
  • Hi predominen els adjectius: explicatius (per indicar alguna cosa que s'ha dit) i especificatius (per concretar), oracions de relatiu, aposicions i altres complements del nom.
  • Hi apareixen connectors que enllacen paràgrafs: per tant, és a dir, des d'un altre punt de vista, per altra banda.

Nivell fònic[modifica | modifica el codi]

  • Oracions enunciatives (mode indicatiu). El text és més objectiu com més enunciatives hi ha.
  • Oracions dubitatives, desideratives, interrogatives. Si només hi ha enunciatives allò que predomina és el missatge (objectiu); si hi predomina altres tipus es manifesta més l'opinió de l'autor (subjectiu).
  • De vegades hi surten interrogacions retòriques i exclamacions per donar suport als arguments.

Nivell lèxico-semàntic[modifica | modifica el codi]

  • Hi predomina el lèxic abstracte.
  • Presència de tecnicismes segons la matèria que es tracti.
  • En textos periodístics, verbs de llengua i de pensament, substantius abstractes, adjectius valoratius (increïble, impensable).
  • Ús sovintejat de recursos poètics en articles periodístics: metàfores, comparacions i, sobretot, ironies.
  • Esporàdicament, es fan anar paraules pròpies dels llenguatge argot. Si aquestes paraules no són al diccionari cal posar-les entre cometes o en cursiva.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • FONT: BERNARDEZ,E.(1987), Lingüística del texto. Madrid: Arco Libros.
  • FONT: TEMARI DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Ed.MAD.