Tipus de fulles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La fulla de les plantes pot classificar-se segons diferents paràmetres, com els següents:

Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada


Segons la forma del limbe[modifica | modifica el codi]

Forma Tipus Descripció
Acicular
acicular o aciculiforme
Amb forma d'agulla, prima i punxeguda
Cordada
cordada
En forma de cor
Cuneada
cuneada o cuneiforme
Triangular, en forma de tascó
Deltoide
deltoide
Triangular, el pecíol estant insert a un costat
Digidata
digitada
Dividida en lòbuls en forma de dit
El·líptica
el·líptica
Oval, sense punta clarament marcada
Ensiforme
ensiforme
Llarga i punxeguda, en forma d'espasa
Espatulada
espatulada
Amb forma d'espàtula, el limbe es transforma progressivament en pecíol
Falciforme
falcada, falciforme
Amb forma de dalla
flabel·lada
flabel·lada
Semicircular, en forma de vano
Hastada
hastada
Amb forma de ferro de llança
Lanceolada
lanceolada
En forma de llança i més ampla prop del pecíol que de l'àpex
Linear
linear
Llarga i molt estreta
lirada
lirada
Amb el segment terminal més gros que els laterals
lobada
lobada
Dividida en diversos lòbuls
multifida
multifida
Dividit en tires
obcordada
obcordada
Amb forma de cor, el pecíol estant inserit a la punta
oblanceolada
oblanceolada
Amb l'extremitat més àmplia que la base
oblonga
oblonga
Amb forma allargada, amb les vores sensiblement paral·leles
obovada
obovada
El·líptica, més ampla cap al cim que a la base
orbicular
orbicular
Amb forma arrodonida
ovada
ovada
Oval, amb forma d'ou
palmada
palmada
Dividida en lòbuls disposats com els dits de la mà
pedada
pedada
Palmada, amb els lòbuls laterals units a la base
peltada
peltada
Arrodonida, amb el pecíol inserit enmig del limbe i el limbe envoltant el pecíol
perfoliada
perfoliada
Amb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo
pinnatífida
pinnatífida
Profundament dividida en lòbuls, però amb les divisions que no arriben fins al nervi mig
reniforme
reniforme
Amb forma de ronyó
romboïdal
romboïdal
Amb forma de rombe
runcinada
runcinada
Amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base
sagitada
sagitada
Amb forma de fletxa
subulada
subulada
Amb forma d'alena

Segons la forma de l'àpex[modifica | modifica el codi]

  • Apiculada: amb l'extrem en forma de mucró. Sinònim de mucronada.
  • Acuminada: amb l'extrem allargat en punta fina.
  • Aguda: amb l'extrem en punta prima.
  • Aristada: proveïda d'una espina terminal.
  • Emarginada: amb l'extrem en forma d'escotadura.
  • Mucronada: amb l'extrem en forma de mucró.
  • Obtusa: amb l'extrem en la punta arrodonida.
  • Retusa: amb l'extrem deprimit.
  • Truncada: amb l'extrem que sembla tallat.

Segons la forma del marge[modifica | modifica el codi]

S'anomenen fulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos:

  • Fulles feses (-ifida): els entrants no arriben a la meitat de la distància entre el nervi mitjà i la vora.
  • Fulles seccionades (-isecta): els entrants passen de la meitat de la distància al nervi mitjà, però no hi arriben.
  • Fulles partides (-ipartida): els entrants arriben al nervi mitjà.

Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la nervadura original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com:

Fesa Seccionada Partida
Nervadura pinnada Pinnatífida Pinnatisecta Pinnatipartida
Nervadura palmada Palmatífida Palmatisecta Palmatipartida

Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefix bi. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta.

Segons la forma de la base[modifica | modifica el codi]

Forma Tipus Descripció
Amplexicaule
Amplexicaule
Amb la base que abraça la tija rodejant-la
Arrodonida
Arrodonida
Amb la base rodona
Asimètrica
Asimètrica
Amb els costats de la base no simètrics
Atenuada
Atenuada
Amb la base amb l'extrem agut i més o menys estret
Auriculada
Auriculada
Amb la base amb l'extrem agut i més o menys estret
Cordada
Cordada
Amb forma de cor
Cuneada
Cuneada
Amb base recta i convergent en forma de falca
Decurrent
Decurrent
Amb el limbe prologat sobre la tija per sota del punt d'inserció
Embeinadora
Embeinadora
Amb una beina que rodeja parcialment o totalment la tija
Hastada
Hastada
Amb els lòbuls basals més o menys triangulars i dirigits cap fora

Segons la divisió del marge[modifica | modifica el codi]

Es parla de fulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o de fulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenades folíols.

Simples[modifica | modifica el codi]

Forma Tipus Descripció
ciliada
ciliada
Cilis fins
crenada
crenada, crenulada
Dents llargues i arrodonides
dentada
dentada
Dents més o menys llargues
denticulada
denticulada
Finament dentada
doblement dentada
doblement dentada
Amb dents grans i de més petites
espinulosa
espinulosa
Marge amb espines més o menys agudes
lobada
lobada
Marge amb lòbuls
ondulada
ondulada
Sinuositats arrodonides
sencera
sencera
Marge uniforme
serrada
serrada, dents en serra
Dents punxegudes cap a la part superior de la fulla
serrulada
serrulada
Finament dentada en serra
sinuada
sinuada
Amb sinuositats i sinus poc profunds

Compostes[modifica | modifica el codi]

Forma Tipus Subtipus Descripció
Trifoliada
Trifoliada
Amb tres folíols
Palmaticomposta
Palmaticomposta
Fulla composta amb nervadura palmada
Pinnaticomposta
Fulla composta amb nervadura palmada
Imparipinnada
Imparipinnada
Amb els folíols en nombre imparell, de manera que termina en un folíol
Paripinnada
Paripinnada
Amb els folíols en nombre parell i sense folíol terminal
Bipinnada
Bipinnada
Fulla dues vegades pinnada
Tripinnada
Tripinnada
Fulla tres vegades pinnada
-
Bipalmada
Fulla dues vegades palmada

Segons el pecíol[modifica | modifica el codi]

Tenint en compte la presència o no d'un pecíol, les fulles poden ser:

  • Peciolades: amb pecíol clarament diferenciat i visible.
  • Sèssils: quan les fulles s'insereixen directament sobre la tija sense que el pecíol sigui visible o diferenciable.

Segons el marge del limbe[modifica | modifica el codi]

En visió transversal i mirant la secció de la fulla, es poden reconèixer limbes foliars:

Forma Tipus Descripció
Involuts
Involuts
Amb el marge cargolat cap amunt, sobre l'envés
Revoluts
Revoluts
Amb el marge cargolat cap avall, sobre el revers

1: Feixos vasculars de la vena mitjana, al centre de la fulla

2: Tija

Segons la nervadura[modifica | modifica el codi]

Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-n'hi, parlem de fulles enèrvies. Pot adoptar diferents disposicions:

  • Nervadura pinnada (fig. a): hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nom pinnada, derivat de penna, que són les plomes grosses de les ales i la cua dels ocells).
  • Nervadura reticulada o anastomitzada (fig. b): el nervi principal se subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle.
  • Nervadura paral·lela (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorren paral·lels.
  • Nervadura palmada (fig. d): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol.
  • Nervadura flabel·lada (fig. e): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert.

tipus de nervadura

Disposició de les fulles a la tija[modifica | modifica el codi]

A la disposició de les fulles sobre la tija se l'anomena fil·lotaxi. Les tipologies més impotants són:

  • Alternes (fig a.) - quan es troben a diferents alçades.
  • Decussades (fig b.) - els parells de fulles es troben en creu unes respecte a les altres.
  • Dístiques (fig c.) - quan estan disposades en dues files oposades
  • Esparses - quan es troben disposades més o menys helicoidement sobre la tija.
  • Fasciculades - quan es disposen en grups a la part superior de la tija.
  • Imbricades: quan es disposen una damunt de l'altra mig recobrint-se les unes a les altres.
  • Oposades - una enfront de l'altra en el mateix nus.
  • Perfoliades - fulles adherides a la tija i envoltant aquesta.
  • Roseta basal - agrupació de fulles situades en la base de la planta en forma radial.
  • Ternades - verticils en grups de tres a cada nus.
  • Verticil·lades (fig d.) - amb tres o més fulles sortint del mateix nus.

Disposició de les fulles sobre la tija (fil·lotaxi)

Textura de les fulles[modifica | modifica el codi]

En relació a aquest caràcter, les fulles poden ser:

  • Herbàcies: fines verdes i toves.
  • Coriàcies: de consistència similar al cuir.
  • Crasses: plenes de suc i més o menys gruixudes.
  • Membranoses o escarioses: fines i translúcides.
  • Suculentes : veg. crasses

Segons la presència o no de pilositat[modifica | modifica el codi]

Article principal: indument

Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap tipus de pilositat anomenant-se llavors fulles glabres. Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla:

  • Hirsuta: amb pèls rectes i rígids.
  • Híspida: amb pèls rectes, rígids, endurits i punxents.
  • Pilosa: amb pels llargs, rectes i blans.
  • Pubescent: amb pèls curts i suaus.
  • Sedosa: amb pèls fins, aplicats i brillants.
  • Tomentosa: amb pèls entortolligats densament disposats.

Segons la durada de les fulles[modifica | modifica el codi]

Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes:

  • Caducifòlies: plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que al nostre hemisferi acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb els roures.
  • Marcescents: plantas amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) però no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en el faig (Fagus sylvatica).
  • Perennifòlies: plantes que presenten fulles durant tot l'any, atès que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com el llorer (Laurus nobilis).

Segons la seva consistència[modifica | modifica el codi]

Les plantes de fulla dura o coriàcia s'anomenen esclerofil·les mentre que les de fulla tova s'anomenen malacòfiles.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tipus de fulles Modifica l'enllaç a Wikidata