Tiranosaure
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Crani de tiranosaure
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
El tiranosaure (Tyrannosaurus rex, "rèptil tirà rei" en llatí) és un dinosaure, un dels més cèlebres arreu del món. Visqué al que actualment és l'oest de Nord-amèrica, amb una distribució molt més ampla que altres tiranosàurids. S'han trobat fòssils de tiranosaure en una varietat de formacions geològiques que daten dels últims tres milions d'anys del període Cretaci, entre fa aproximadament 68 i 65 milions d'anys; fou un dels últims dinosaures no aviaris en existir, abans de l'extinció del Cretaci-Terciari.
Com els altres tiranosàurids, el tiranosaure era un carnívor bípede amb un crani massiu, equilibrat per una llarga cua pesant. En comparació amb les grans i potents potes posteriors, les potes anteriors del tiranosaure eren petites, pero inusualment potents per la seva mida, i presentaven dos dits amb urpes. Tot i que altres teròpodes igualaven o superaven el tiranosaure en mida, fou el tiranosàurid més gran conegut i un dels predadors terrestres més grans, mesurant fins a 13 metres de llarg,[1] fins a 4 metres d'alt al maluc,[2] i fins a 6.800 quilograms de pes.[3] Sent de llarg el carnívor més gran del seu medi, el tiranosaure podri haver estat un predador alfa, caçant hadrosaures i ceratopsis, tot i que alguns experts pensen que podria haver estat principalment un carronyaire.
S'han identificat més de 30 exemplars de tiranosaure, alguns dels quals són esquelets gairebé complets. S'han trobat teixits tous i proteïnes en almenys un d'aquests exemplars. L'abundància de material fòssil ha permès una recerca significativa de molts aspectes de la seva biologia, incloent-hi el cicle vital i la biomecànica. Els costums alimentaris, la fisiologia i la velocitat potencial del tiranosaure són alguns temes de debat. La seva taxonomia també és controvertida; alguns científics creuen que Tarbosaurus bataar, d'Àsia, és una segona espècie de tiranosaure, mentre que d'altres mantenen el tarbosaure com un gènere separat. Diversos altres gèneres de tiranosàurids nord-americans també han estat sinonimitzats amb Tyrannosaurus.
Taula de continguts |
[edita] Descobriment
Fins el 2006 s'han trobat trenta espècimens, que inclouen només tres cranis complets. Els primers espècimens trobats tingueren un paper important en la Guerra dels Ossos. Tyrannosaurus rex és el dinosaure carnívor més conegut en la cultura popular.
La localització de tots els descobriments esta restringida a Amèrica del Nord. El primer exemplar (una vèrtebra parcial) fou descobert per Edward Drinker Cope l'any 1892 i es va descriure com Manospondylus gigas. Fou atribuida al Tyrannosaurus rex l'any 1912 per Henry Fairfield Osborn. Barnum Brown, el conservador auxiliar del Museu Americà d'Història Natural, trobà el segon esquelet a Wyoming l'any 1900. Aquest exemplar fou originalment anomenat Dynamosaurus imperiosus en el mateix document en el que el Tyrannosaurus rex fou descrit. Si no hagués estat per l'ordre de les pàgines, Dynamosaurus s'hagués convertit en el nom oficial. El material original del Dynamosaurus resideix en les col·leccions del Museu d'Història Natural de Londres.
[edita] Característiques
El tiranosaure fou un dinosaure depredador summament poderós que arribà a mesurar entre 12 i 14 metres de longitud i entre 5 i 6 d'alçada, amb un pes d'entre 4 i 8 tones. El tiranosaure presentava un gran crani d'1'75 metres aprovisionat de fosses oculars i nasals que l'ajudaven a disminuir el pes i no deixar caure la presa mentre la consumia. El seu crani té molts ossos fusionats, de manera que presentava poca mobilitat però en canvi és d'una estructura més sòlida. Tyrannosaurus tenia un cos de proporcions mitjanes, que no era ni molt robust ni molt prim, però si pesat. El coll era gruixut i musculós però curt.
[edita] Seqüència de proteïnes
L'1 de gener del 2007 Swiss-Prot va anunciar haver pogut seqüenciar tres fragments de proteïnes de col·lagen mitjançant espectrometria de masses d'un fragment de teixit tou conservat del dinosaure. La seqüència més antiga seqüenciada abans que aquesta era la d'una magnòlia de feia entre 17 i 20 milions d'anys, convertint-se la del tiranosaure no només en la primera de dinosaure que s'hagi pogut mai seqüenciar sinó també en la més antiga de totes.[4]
[edita] Referències
- ↑ Brochu, Christopher A.; Richard A. Ketcham. Osteology of Tyrannosaurus Rex: Insights from a Nearly Complete Skeleton and High-resolution Computed Tomographic Analysis of the Skull. Northbrook, Illinois: Society of Vertebrate Paleontology, 2003. OCLC 51651461.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaSueFMNH - ↑ Erickson, Gregory M.; Makovicky, Peter J.; Currie, Philip J.; Norell, Mark A.; Yerby, Scott A.; & Brochu, Christopher A.. «Gigantism and comparative life-history parameters of tyrannosaurid dinosaurs». Nature, vol. 430, 7001, pàg. 772–775.
- ↑ T rex and us
[edita] Enllaços externs
- Notícia de la troballa de teixit tou en un fòssil de T. rex (català)
- Sobre el T.rex a Duiops (castellà)
- La web de Sue (anglès)
- Entrada a l'NCBI amb enllaços a les seqüències peptídiques
