Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.
Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres.
Taula de continguts |
Modernitat de l'obra [modifica]
Tirant lo Blanc és la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel·la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l'abandó gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor), per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc un llibre de cavalleries convencional.
Més importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat de què els homes són capaços. Aquestes escenes recolzen en el sensualisme de què està impregnada l'obra, amb incursions freqüents en l'erotisme, i en l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals. La narració en tercera persona i diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat i la naturalitat.
En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi. To solemne i oratori, llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. Contràriament, l'ideari burgès hi és expressat en un to col·loquial, dinàmic i mordaç (ironia, comparacions...) que dóna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.
El final és també modern, ben lluny de la felicitat artificiosa dels contes de fades o de les proeses divines dels herois èpics: Tirant mort d'una malaltia, fita gens honorable. El seu màxim rival, Hipòlit, és l'únic que sobreviu i prospera, amb un missatge final pessimista que contrasta amb el to satíric i festiu de tota l'obra i que recorda que tots els personatges són humans i per tant mortals, i que la vida real no sempre és justa.
Paral·lelismes històrics [modifica]
El personatge del Tirant té un estranyíssim paral·lel en les aventures de Harald III de Noruega per l'Imperi Bizantí, per bé que sembla impossible que Joanot Martorell hagués tingut accés als textos norrens, eslaus o bizantins que parlen de Harald III de Noruega.
L'Any del Tirant [modifica]
Es coneix com “L'Any del Tirant” al conjunt d'esdeveniments organitzats al voltant de la celebració del cinquè centenari de la primera edició del Tirant lo Blanc l'any 1990. Rebé el suport de les administracions autonòmiques dels Països Catalans com també de la quasi totalitat de les institucions culturals. Totes les activitats anaven dirigides a la major difusió de l'obra i destacaren el Symposion Tirant lo Blanc, les exposicions de La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes. També hi hagué un interès especial en divulgar-la en l'àmbit escolar a través d'edicions adaptades per als escolars i en format còmic. Els principals coordinadors del cinquè centenari van ser Josep Piera, Isidor Cònsul, Eliseu Climent i Jesús Huguet.[1]
Obres diverses que s'inspiren de “Tirant lo Blanc” [modifica]
- Tirant lo Blanc (1977), cantata per a corals infantils amb música d'Antoni Ros-Marbà i text de Núria Albó (2 CD)
- Tríptic de Tirant lo Blanc (1990), cantata del compositor Amand Blanquer, amb lletra de Josep Palàcios.
- El triomf de Tirant (1992), òpera del compositor Amand Blanquer, amb llibret de Josep Lluís i Rodolf Sirera.
- Tirant lo Blanc (1992), ballet amb música de Leonora Milà.
- Tirant lo Blanc (2006), pel·lícula dirigida per Vicente Aranda.
Referències [modifica]
- ↑ «Tirant lo Blanc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs [modifica]
- Pàgina dedicada a Tirant lo Blanc a lletrA, la literatura catalana a Internet. (català) (castellà) (anglès)
- Tirant lo Blanc, edició online
- Tirant lo Blanc, edició transcrita per Martí de Riquer, en format ePub
- Vida i obra de Joanot Martorell
- Opinions de diversos autors sobre el Tirant
- Reportatges
- Bibliografia del Tirant
- Mapa de l'itinerari de Tirant
- Vídeo En Joanot i en Tirant: de cavaller a cavaller
