Tiratge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tiratge o tirada és un terme utilitzat inicialment per a indicar el nombre d'exemplars o d'estampes que es van imprimir en la indústria editorial i els arts gràfics.[1] A poc a poc, l'ús es va estendre a tota mena de productes.

Tiratge als arts[modifica | modifica el codi]

Als arts gràfics (xilografia, litografia, calcografia, serigrafia, linografia...) el tiratge se'n diu del joc de peces idèntiques impresos amb la planxa, pedra, plantilla mateixa o altra superfície matricial. Els artistes solen numerar cada exemplar amb una fracció tipus 1/50. En aquesta seriació el numerador indica l'orde d'impressió i el nominador el nombre total. És de costum de destruir la matriu després de la darrera impressió per tal de garantir el nombre restringit i el valor de cada còpia de l'obra. Com més petit és el numerador, tant més val l'obra, com que la planxa matriu s'espatlla a poc a poc, el que depèn del material utilitzat. La seriació es fa directament sobre el gravat, en general a llapis.[2] Les proves anteriors, com les proves d'estat, épreuve d'artiste; bon à tirer o E.A, uns primers tests d'entintatge són fora sèrie i de nombre molt petit. També s'utilitza H.C. (Hors commerce) per a uns pocs exemplars que l'artista guarda per a ell mateix o per a donar. L'expressió francesa Bon à tirer (bo per imprimir) que el gravat - o l'obra - és bona, que no calen més correccions i que pot ser imprès.[3]

La mateixa manera de seriar s'utilitza també per obres de foneria del qual el motlle pot utilitzar-se més d'una vegada.

Tiratge a la indústria gràfica[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

S'utilitza també per als llibres pels quals hi ha les expressions tiratge limitat, primer tiratge ecc. En edicions de bibliofília o certs llibres d'artista[4] que es troben al límit de l'art i de l'edició sovint s'imprimeix "l'edició original" damunt paper de qualitat millor en un tiratge "limitat" numerat de x cap a y i l'edició normal no numerotat. Per a col·leccionistes de llibres, una còpia del primer tiratge té un valor suplementari, sobretot si el primer tiratge va ser curt i després l'obra va esdevenir un èxit, o l'obra va ser prohibida i molts exemplars van ser cremats o destruïts.

Publicacions periòdiques[modifica | modifica el codi]

A la premsa periòdica es parla de tiratge o de circulació. Si per obres d'art o objectes exclusius, un tiratge petit n'augmenta el valor, per diaris i revistes ans al contrari cal un tiratge el més llarg possible: determina les tarifes publicitàries i els ingressos de la propaganda. Aquest valor depèn no tan sols del tiratge, però encara més de la difusió; el nombre d'exemplars venuts i del nombre de persones que llegeixen la publicació, com que la majoria dels periòdics són llegides per a més d'una persona. El tiratge es pot comptar objectivament a la impremta, la difusió i el nombre de lectors són controlats per organitzacions independents per tal d'assurar l'objectivitat dels nombres.

Tiratge limitat com a eina de màrqueting[modifica | modifica el codi]

Al temps de la producció en massa l'exclusivitat d'un producte n'augmenta el valor subjectiu i doncs el preu. Un tiratge limitat i/o numerotat esdevé aleshores una eina del màrqueting per tal de crear una escassetat artificial.[5] La tècnica de l'edició limitada o numerotada, sovint en sabir anglés limited edition, special edition, collector's item, s'utilitza avui tot arreu: de l'oli d'oliva, de plaques de cava cap al vi rar,[6] dels mobles disseny cap als cotxes, dels discs cap a les creacions vestimentàries.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Tiratge" al Glossari de gravat calcogràfic
  2. "Varis conceptes: seriació" a Història del gravat
  3. Sylvie Collignon, "Eau-forte, lithographie, gravure, comment s'y retrouver?", Web Expertissim, 12 agost 2010
  4. "Que és un llibre d'artista", Nota de premsa del Centre Cívic Barceloneta
  5. "Limited Editions as a Marketing Strategy" a: MBA Knowledge Base (en català: edició limitada com a estratègida de màrqueting)
  6. Imma Bosch, "Empordàlia presenta tres nous vins monovarietals" a: Avui, 6 de maig de 2011
Fonts, acotacions i referències