Tiridates III d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Tiridates

Icona russa, segle XIX, amb el baptisme de Tiridates per Gregori l'Il·luminat
rei
Nom secular Tiridates III d'Armènia, el Gran; Trdat; en armeni: Տրդատ Գ
Naixement 250
Armènia
Defunció ca. 330
Ekeleatz, al sud d'Erzindjan (Armènia, avui a Turquia)
Enterrament Tordan (Armènia)
Commemoració en Església Apostòlica Armènia
Festivitat 29 de novembre
Fets destacables Rei d'Armènia, proclama el cristianisme com a religió oficial d'Armènia
Iconografia Com a rei
santes Askhen i Hosroviduht

Icona russa, 1701 (Catedral d'Etchmiadzin), amb Trdat, Ashkhen i Xosroviduxt
reina i princesa
Naixement mitjan segle III
Armènia
Defunció ca. 330
Armènia
Enterrament Tordan (Armènia)
Commemoració en Església Apostòlica Armènia
Festivitat 29 de novembre
Fets destacables Esposa i germana del rei Tiridates III d'Armènia
Iconografia Com a reines, amb Tiridates

Tiridates III (250 – c. 330) el Gran (Տրդատ Մեծfou) fou rei d'Armènia del 287 al 330. És venerat com a sant per l'Església Apostòlica Armènia. Va proclamar el cristianisme com a religió d'estat d'Armènia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Vers el 238 el seu pare Tiridates II d'Armènia fou assassinat. Llavors Armènia devia passar als sassànides. El relat tradicional diu que el petit fill del rei, Tiridates (Tiridates III), va ser salvat i enviat amb els romans. Però se sap que el 244 el tractat entre l'emperador romà Filip l'àrab i Shapur I de Pèrsia, cedia Armènia als perses però les legions es van aixecar contra aquest fet i van obligar a anul·lar-lo, de manera que ho be la data tradicional sembla errònia. Només se sap segur que el 252 Armènia era protectorat persa, i no se sap si entre 238 i 252 va governar el pare Tiridates II o el fill Tiridates III o era domini persa.

El 283, l'expedició victoriosa del emperador romà Car, que va ocupar Ctesifont, va obligar als perses a renunciar a Armènia i el 287 Tiridates III fou establert (o restablert) al tron. El 296 els perses van atacar Armènia però foren rebutjats pel cèsar Galeri i Tiridates III. El rei persa Narsès va renunciar a Armènia i Ibèria, així com l'alta vall del Tigris (Sofene, Anzitene, Ingilene, Arzanene, Moxoene, Gordiene o Karduene i Zabdiquene, a la tardor següent (297).

Conversió al cristianisme[modifica | modifica el codi]

Gregori l'Il·luminador, fill d'Anak, s'havia convertit al cristianisme i fou secretari de Tiridates III. El cristianisme s'anava estenent per Armènia, on la majoria de la població seguia el zoroastrisme. La llegenda tradicional de la conversió diu que el rei va fer empresonar Gregori quan aquest no volgué fer una ofrena als déus. Mentre era en presó, arribà a Armènia un grup de monges, dirigit per Gaià o Gajane, fugint de la persecució romana. Tiridates III va quedar fascinat per la bellesa d'una de les monges, Rhipsime, li demanà que es casés amb ell, però no va acceptar-ho. Llavors, el rei, enfurismat, va fer torturar i matar tot el grup. Després va caure malalt i, segons la llegenda, va començar a viure com un porc senglar al bosc. La germana del rei Hosroviduht va tenir una visió on va veure que Gregori era viu i era l'únic capaç de tornar el rei a la normalitat. Així, tretze anys després, va fer alliberar-lo. Gregori va guarir miraculosament Tiridates i el rei va convertir-se al cristianisme, proclamant la nova religió com a oficial, fent així que Armènia esdevingués la primera nació oficialment cristiana.

La data oficial de conversió al cristianisme és el 301 tot i que l'orientalista Adontz considera més probable el 288, en tot cas sempre sota Tiridates III. Aquest rei i la seva esposa Askhen van partipar activament en la conversió del poble. El mateix rei va enterrar els cossos de les màrtirs Gaià i Rhipsime, i va destruir temples pagans. En aquest procés de conversió, el rei va demanar i obtenir el suport dels principals nobles del país, que ara comencen a ser nomenats nakharars (plural armeni nakhararq).[1] No obstant se sap que els prínceps Selkuni d'Olakan al Taron, amb ajut del rei Shapur II de Persia, es van revoltar, però foren derrotats per un Mamikonian que va rebre el feu del vençut. Aquesta no va ser l'única revolta: el senekapet (camarlenc) del rei, d'acord amb el príncep de la Sinuia, van planificar assassinar al rei durant una cacera a la província de Ekeleatz al sud d'Erzindjan, i van aconseguir el seu objectiu però el seu fill Khosrov III el jove va poder retenir el poder amb el suport del clergat.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Els nobles que esmenta la llista d'Agathange vers el 300 foren:
    • Prínceps Àngel o Angl de Degiq
    • Prínceps d' Altzniq (Arzanene), que portaven el títol de gran Bdeachkh (comandant de districte fronterer)
    • Prínceps Bagratuni (que tenien el títol de Thagadir, és a dir "posa-corones", perquè eren els encarregats de coronar als nous reis; i a més a més tenien el càrrec d'Aspet o general de la cavalleria).
    • Prínceps Mandakuni (amb el títol de generalíssim)
    • Prínceps de Korduq (província de Kordjaiq = Gordiene)
    • Prínceps de Dzophq (Sofanene)
    • Prínceps de Gugarq (Gogarene) que tenia el títol de segon Bdeachkh
    • Prínceps de Rechtuniq (província de Vaspurakan)
    • Prínceps de Mokq (Moxoene)
    • Prínceps de Siuniq (Siunia)
    • Prínceps de Outi (Otene)
    • Prínceps de Zaravand
    • Prínceps d'Her (Khoi)
    • Prínceps de Malkaz (que era el comandant de la guàrdia reial)
    • Prínceps Ardzruni (que era l'encarregat de portar les insígnies reials).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiridates III d'Armènia