Tiridates II d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tiridates II conegut també com a Khosrov I fou rei d'Armènia des el 216 fins al menys el 238, potser fins al 252. A les cròniques de Moisès de Khoren se li dóna el nom de Khosrov I.

El 216 Caracal·la va proclamar Armènia com a província romana però quan l'exèrcit hi va entrar sota el comandament de Teòcrit, fou rebutjat. Els armenis proclamaren rei a Tiridates II el fill del rei Valarsaces, empresonat per Caracal·la. Finalment l'emperador Macrí va reconèixer a Tiridates II el 217 i li va enviar una corona d'or i va alliberar la seva mare (que havia estat empresonada junt amb el pare).

El 224 l'imperi Part va desaparèixer sota l'atac dels perses sassànides. El 331 l'emperador romà Sever Alexandre va atacar als perses des d'Armènia, entrant també a la Mèdia (Atropatene). Segons Moisès de Khoren[cal citació], Tiridates II (Khosrov I) va buscar l'aliança dels albans, ibers, alans, i dels escites de l'Imperi Kuixan (que regnaven a la part oriental a l'actual Afganistan i part de Pakistan i el Panjab indi) el rei dels quals, Vasudeva, és anomenat pels armenis Vehsadjan (els xinesos l'esmenten com Po-Tiao), però els sassànides van envair l'Imperi Kuixan entre el 241 i el 251, van ocupar Pushkabur (Peshawar) i van deposar a Vasudeva.

Tiridates II fou traïdorament assassinat per un exiliat part, de nom Anak (suposat pare de Gregori l'Il·luminat el primer patriarca d'Armènia), que havia acollit a la capital Valarshapat, i que estava secretament al servei dels sassànides. La data tradicional (Aghatange, Moisès de Khoren i Tornebize)[cal citació] és el 238. Llavors Armènia devia passar als sassànides. El relat tradicional diu que el petit fill del rei, Tiridates (futur Tiridates III), va ser salvat i enviat amb els romans. Però se sap que el 244 el tractat entre l'emperador romà Filip l'àrab i Shapur I de Pèrsia, cedia Armènia als perses però les legions es van aixecar contra aquest fet i van obligar a anul·lar-lo, de manera que ho bé la data tradicional sembla errònia. Només se sap segur que el 252 Shapur ja dominava Armènia (així ho testimonia Joan Zonares) i en aquest any va instal·lar com a rei a Artavasdes VII.