Tiridates I d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Statue of Tiridates I of Armenia in the park of the Palace of Versailles

Tiridates I fou rei d'Armènia del 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos vers el 54 i una més llarga del 58 al 62.

L'any 53 Vologès I de Pàrtia va envair Armènia, va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germà Tiridates I, però a l'hivern, al retirar-se els soldats parts, el rei Radamisto va recuperar el poder (vers 54), però les venjances produïdes van portar a una revolta general (finals del 54 o al 55) i va haver de fugir i Tiridates va tornar a ser rei. La dona de Radamisto, Zenobia, fou feta presonera però Tiridates la va tractar com una reina.

Al començament del regnat del emperador Neró, el general Corbuló fou enviat amb plens poder a l'Orient. En primer lloc es va crear un regne a la Petita Armènia que fou donat al asmoneu Aristòbul (Nicòpolis i Satala) i l'àrab Sohemos de la casa d'Emessa (Osroene) va rebre l'Armènia Sofene. La primavera del 58 Corbuló va entrar a l'Armènia pròpia des Capadòcia i va avançar vers Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ibèria atacava pel nord, i Antíoc de Commagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbuló i incendiada. A l'estiu Corbuló va avançar cap a Tigranocerta, en una marxa molt penosa, passant per la Tauranitida (Taron o Taronitida) on el general quasi va morir en una emboscada, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa a l'assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un príncep donat per Roma. Neró va donar la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de Capadòcia, net de Glafira (filla del darrer rei Arquelau) i fill d'Alexandre de Judea, que estava casat amb un princesa de la casa dels Artaxides, si bé els districtes que eren fronterers foren transferits als aliats: a Farasmanes d'Ibèria; a Polemó del Pont; a Aristòbul Asmoneu de la Petita Armènia i a Antíoc de Commagena.

Tigranes no va tardar a fer una expedició a Adiabene, que era tributari dels parts. El rei part Vologeses o va considerar una agressió i va reiniciar la guerra afavorint a l'exrei Tiridates, però aquest va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. No obstant el governador de Capadòcia Petus, fou derrotat pels parts a Rhandeia,[1] a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans evacuaven Armènia (62).

Corbuló va traspassar l’Eufrates a Melitene, va entrar a Armènia i en uns mesos de campanya va eliminar tots els feudals dels que sospitava o sabia que tenien simpaties pels parts (62-63). Però finalment el 63 a Rhandeia, Corbuló i Tiridates van fer un acord de pau, pel qual Tiridates era reconegut rei d'Armènia però seria client de Roma; només una guarnició romana romandria al país, però a Sofene, i Artaxata (destruïda) seria reconstruïda. Allí mateix el rei arsàcida va deixar la corona i va anunciar que aniria a Roma per rebre-la de Neró.

Efectivament el 66 va viatjar a Roma amb tres nebots que van restar com hostatges (també van quedar com hostatges els fills del rei Monobassos d'Adiabene, vassall de Tiridates) i fou coronat al Fòrum per Neró. Dos anys després va caure del poder Neró quan estava a punt d'emprendre una expedició contra els alans, una confederació del Caucas que amenaçava la zona d'influència romana.

Fou el 72 quan els alans van fer una assoladora incursió a la Mèdia Atropatene i alguns districtes d'Armènia. Tiridates, que els hi va fer front, va estar a punt de ser capturat; finalment es van retirar amb molt de botí. El rei d'Ibèria Mirdat o Mitridates II va demanar protecció contra els alans i Vespasià feu construir la fortalesa d'Harmozica o Mtzkhèta, prop de Tbilisi. Tiridates fou rei fins a la seva mort vers l'any 100, en què el va succeir Axidares.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tàcit, Annales XV.13–14