Tirint

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista general del jaciment arqueològic de Tirint.

Tirint o Tirins fou una de les més antigues ciutats gregues, situada a la plana d'Argòlida, a la via cap a Epidaur. Habitada des del tercer mil·lenni, a l'època micènica estava fortificada i, de les seves muralles, Pausànies (segle II) arribà a dir que causaven la mateixa admiració que les piràmides d'Egipte.

El seu nom s'atribueix per la mitologia a Tiryns, fill d'Argos, i la seva fundació a Proteus. Megapenthes, fill de Proteus, la va cedir a Perseu, que la va transmetre al seu descendent, Electryon. La filla d'aquest, Alcmena, es va casar amb Amfitrió, que fou coronat rei de Tirint, però en fou expulsat per Sthenelos, rei d'Argos; però el seu fill Hèracles va recuperar la ciutat.

Es tracta d'una ciutat dels aqueus, que la van conservar després de la conquesta del Peloponès pels doris. Tirint suposava un perill per a la veïna Argos, dominada pels doris. Cleomenes va derrotar els argius, però els esclaus de Cleomenes van prendre possessió de Tirint i la van dominar per molts anys. A la guerra contra Pèrsia Tirint, va enviar un contingent que va lluitar a Platea. Després, la ciutat fou conquerida per Argos, probablement al mateix temps que Micenes, vers el 469 aC, i la ciutat baixa fou destruïda, la ciutadella desmantellada (la ciutadella tenia el nom de Licymna) i els habitants expulsats cap a Epidaur i Halieis, i els que no van marxar foren enviats a Argos, i quedà la ciutat despoblada.

Mapa de Tirint.

Es conserven les seves ruïnes al lloc anomenat Paleó Anapli. L'acròpoli fou excavada des del 1884 per Shliemann. Les muralles, de les quals es conserva una part, són de tècnica ciclòpia i estan datades vers el 1400 aC, amb una reconstrucció vers el 1200 aC i formaven un oval d'uns 300 metres de llarg per 60 i 100 d'ample. Queden restes del propileus, el mègaron o palau reial i alguna altra construcció.

Coord.: 37° 35′ 58″ N, 22° 47′ 59″ E / 37.59944°N,22.79972°E / 37.59944; 22.79972