La Tirrena–Adriàtica 2012 és la 47a edició de la Tirrena-Adriàtica i es disputà entre el 7 i el 13 de març, sent la tercera prova de l'UCI World Tour 2012.
La victòria fou per l'italià Vincenzo Nibali (Liquigas-Cannondale),[1] gràcies al resultat obtingut en la contrarellotge individual final que li serví per retallar les diferències que li duien l'estatunidenc Chris Horner (RadioShack-Nissan) i el txec Roman Kreuziger (Astana), els quals finalitzaren segon i tercer respectivament. Nibali també va guanyar l'etapa reina de la present edició, amb final a Prati di Tivo i el mallot vermell de la classificació per punts.[2]
En les altres classificacions secundàries Wout Poels (Vacansoleil-DCM) guanyà la classificació dels joves,[3] Stefano Pirazzi (Colnago-CSF Inox) la de la muntanya[4] i l'AG2R-La Mondiale la classificació per equips.[5]
L'organitzador RCS Sport comunicà la llista d'equips convidats el 10 de gener de 2012. [6] 22 equips prenen part a la Tirrena-Adriàtica, els 18 ProTeams i 4 equips continentals professionals :
Cadel Evans (BMC Racing Team), vigent campió, és el gran favorit per a la victòria final. Altres pretendents a la victòria són Stefano Garzelli (Acqua & Sapone), Roman Kreuziger (Astana), Fabio Duarte (Colombia-Coldeportes), Thibaut Pinot (FDJ-BigMat), Joaquim Rodríguez (Team Katusha), Michele Scarponi (Lampre-ISD), Vincenzo Nibali (Liquigas-Cannondale), Peter Velits (Omega Pharma-Quick Step) i Chris Anker Sørensen (Team Saxo Bank).
Com a esprintadors destaca la presència de Sacha Modolo (Colnago-CSF Inox), Tyler Farrar (Garmin-Barracuda), Matthew Goss (GreenEDGE), Alessandro Petacchi (Lampre-ISD), André Greipel (Lotto-Belisol), Gerald Ciolek (Omega Pharma-Quick Step), Daniele Bennati (RadioShack-Nissan) i Mark Cavendish (Team Sky).
Alhora hi ha un gran nombre de ciclistes que busquen el seu punt òptim de forma de cara a la temporada de clàssiques: Philippe Gilbert (BMC Racing Team), Filippo Pozzato (Farnese Vini-Selle Italia), Óscar Freire (Team Katusha), Peter Sagan (Liquigas-Cannondale), Jelle Vanendert (Lotto-Belisol), Matti Breschel (Rabobank), Fabian Cancellara (RadioShack-Nissan) i Edvald Boasson Hagen (Team Sky).
Altimetria de la 1ª etapa
- San Vincenzo - Donoratico. 7 de març, 16,9 km (CRE)
L'etapa inicial és una contrarellotge per equips totalment plana que segueix la costa tirrena entre les localitats de San Vincenzo i Donoratico.[7]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Altimetria de la 2ª etapa
- San Vincenzo - Indicatore. 8 de març, 230 km
Etapa que des de la costa de la Toscana ha de dur els ciclistes cap a l'interior de la península itàlica. Després d'uns primers 50 km més aviat planers, els ciclistes hauran d'afrontar dues petites dificultats muntanyoses, el pas per Volterra (532 m, km 59,5) i Castellina in Chianti (574 m, km 106,2). A partir del km 126 el terreny se suavitza, es troben els dos esprints especials i després de 230 km s'arriba al poblet d'Indicatore.[8]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Altimetria de la 3ª etapa
- Indicatore - Terni. 9 de març, 178 km
Nova etapa plana, amb una sola dificultat muntanyosa, el pas per Todi, al km 120,3, que obre pas a un terreny una mica més complicat durant uns 30 km, per acabar afrontant els darrers 20 km gairebé plans.[9]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Altimetria de la 4ª etapa
- Amelia - Chieti. 10 de març, 252 km
Etapa més llarga de la present edició, amb 252 km, i en què els ciclistes hauran de superar fins a tres dificultats muntanyoses: la Sella di Corno (990 m, km 105,2), el passo Lanciano (1.310 m, km 203,7) i la darrera d'elles, ja als carrers de Chieti, a manca d'1 km per l'arribada, amb un desnivell mitjà superior al 12% i rampes màximes del 19% durant el poc més d'un km que té aquesta darrer port del dia. [10]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Altimetria de la 5ª etapa
- Martinsicuro - Prati di Tivo. 11 de març, 196 km
Etapa reina de la present edició, amb tres ports de muntanya per superar, el darrer d'ells m'arribada, i un terreny molt accidentat durant bona part de l'etapa. La primera de les dificultats, el port d'Atri es troba en la primera part de l'etapa (424 m, km 63,8). A partir d'aquí comença un terreny força accidentat, però sense cap cota puntuable, fins arribar als darrers 50 km d'etapa, quan hauran de superar les dues principals dificultats de tota la cursa, el Piano Roseto (1.231 m, km 161,9), de quasi mil metres de desnivell en uns vint quilòmetres, i l'arribada a l'estació hivernal de Prati di Tivo, amb mil metres més de desnivell en 14,5 km.[11]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Altimetria de la 6ª etapa
- Offida - Offida. 12 de març, 181 km
Etapa pels voltants d'Offida, amb un terreny amb contínues pujades i baixades. Després d'una volta d'uns 80 km pels voltants de la ciutat en què passaran per la cota de Ripatransone (449 m, km 17,2), els ciclistes hauran de fer 6 voltes a un circuit de 16,2 km en el que trobaran la segona de les cotes puntuables, tot i que sols ho farà en el quart pas. La cota, de poc més de 2,4 km té un desnivell mitjà del 7,1% i es troba a 3,8 km de l'arribada final.[12]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Altimetria de la 7ª etapa
- San Benedetto del Tronto - San Benedetto del Tronto. 13 de març, 9,3 km (CRI)
Contrarellotge individual totalment plana pel passeig marítim de San Benedetto del Tronto per acabar la cursa i decidir les posicions finals en la classificació general. [13]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Classificacions finals [modifica]
Classificació general [modifica]
Classificacions secundàries [modifica]
UCI World Tour [modifica]
La Tirrena-Adriàtica atorga punts per l'UCI World Tour 2012 sols als ciclistes dels equips de categoria ProTeam.
| Posició |
1r |
2n |
3r |
4t |
5è |
6è |
7è |
8è |
9è |
10è |
| Classificació general |
100 |
80 |
70 |
60 |
50 |
40 |
30 |
20 |
10 |
4 |
| Per etapa |
6 |
4 |
2 |
1 |
1 |
|
|
|
|
|
Evolució de les classificacions [modifica]
Enllaços externs [modifica]
|