Tisores

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diferents tipus de tisores

Les tisores o estisores són una eina de tall utilitzada en molts àmbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles metàl·liques, afilades pel costat interior, acabades en un buit on pots introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems.

Entre els tipus de tisores es podrien destacar: Tisores d'esporgar, també anomenades de podar, de cuina, de perruqueria, de paper, d'electricista, de sastre, de cuina.

És important anar amb compte en la seva manipulació, ja que el seu mal ús pot derivar en ferides (talls) del que l'utilitza o a qui l'envolta (sobretot en els dits o mans).

Història[modifica | modifica el codi]

Les tisores són una eina molt antiga que ja s'usava en l'edat de bronze. Eren en forma de "C" i constaven d'una molla. S'usaven per a tallar pells i cabell i per fer els talls més rectes sobre els materials prims i tous. Les primeres tisores es van trobar en ruïnes egípcies, i solament eren tires d'una peça (no de dues com ara), del voltant del 1500 aC.[1]

Els grecs i els romans també les van fabricar i les quals d'ells es conserven mostren gran varietat d'ocupacions: tall de pèl, xollat d'animals, poda d'arbres, tall de teixits. La majoria d'elles eren de bronze o de ferro. D'aquest últim material eren unes tisores menudes, trobades a la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, València) així com diversos exemplars oposats en León (Espanya). Les tisores de dues peces es van inventar a Roma al voltant de l'any 100 aC.

Les tisores van conèixer també l'ús sumptuari, com el de tocador de les dones romanes, segons es veu en un fresc pompeià del segle I, amb uns cupidos tallant rams de flors amb unes menudes tisores de ferro; i entre objectes d'aixovar funerari trobats en tombes gregues i romanes, les tisores apareixen amb certa freqüència.

La forma de les tisores antigues es va mantenir en l'edat mitjana, fins al segle XIV, quan es van inventar les tisores tal com les coneixem avui, amb un passador entre ambdós braços o fulles. En un escrit de 1380 del rei francès Carles V de França, es parla d'unes forcettes de plata i or amb esmalts, anellades en els extrems a manera d'orelles perforades.[2] Més tard, en 1418, es parla ja de tisores d'acer. Però distaven molt d'ésser d'ús domèstic. Eren més aviat menuts útils sumptuaris, quasi menudes joies molt luxoses, amb incrustacions de nacre, carregades de pedreria, que es guardaven en estoigs molt rics, al costat d'altres útils preciosos destinats al tocador de les grans senyores.

Hi havia, això no obstant, altre tipus de tisores, les professionals. Apareixen en escuts d'armes gremials, com els del gremi de serrallers i talladors. L'oficial, o mestre de tisores, solia dur-les en una butxaca lateral.

En el segle XVII es va generalitzar l'ús de les tisores i va començar a emprar-se l'acer en la seua construcció. Ací, la fama de la ciutat anglesa de Sheffield va ser gran i va arribar a dictar la moda fins a finals del segle passat quan la mecanització va simplificar els estils de la seua construcció i les tisores van passar a ser similars a les d'avui.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tisores