Tità

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Tità (satèl·lit)».

Un tità (en grec antic Τιτάν) és, en la mitologia grega, una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp. Els titans i les titànides (Τιτανιδες) són els 6 fills i les 6 filles d'Urà (el Cel) i de Gea (la Terra).

Tità, museu arqueològic nacional d'Atenes.

Els titans podrien representar els déus de la religió d'un antic poble que vivia al territori de l'actual Grècia i que va ser desplaçat pels hel·lens. En ser els titans fills de Gea representarien un culte a la fertilitat de la terra, molt important per a les primeres comunitats agricultores. La titanomàquia (guerra dels titans contra Zeus) representaria la lluita entre aquests dos pobles i la victòria dels Olímpics seria la victòria dels hel·lens.

Les titànides no formen un conjunt homogeni com els titans. Simplement són diverses divinitats molt antigues que van continuar sent venerades dins de la religió olímpica. En constituir-se l'arbre genealògic de la mitologia grega van quedar enquadrades com a filles d'Urà i de Gea i per tant germanes dels titans.

Tradició sobre els titans[modifica | modifica el codi]

Segons la Teogonia d'Hesíode els seus noms són els següents:

Alguns titans es van emparellar amb algunes titànides (Ceos amb Febe, Cronos amb Rea, Hiperió amb Tia i Oceà amb Tetis), la resta amb altres divinitats. Van tenir fills i a alguns d'aquests a vegades també se'ls anomena titans (titans de 2a generació). Normalment, es dóna aquest nom als fills de Jàpet i Clímenes (filla d'Oceà) que són: Atles, Epimeteu, Meneci i Prometeu.

El més famós de tots els titans és Cronos, que juntament amb Rea formen la parella de déus que va substituir Urà i Gea en el govern de l'Univers.

Quan Gea estava embarassada dels titans, Urà va cobrir totalment Gea impedint que els seus fills nasquessin. Però Gea va donar una falç a Cronos que va tallar els genitals a Urà i així van poder néixer els Titans.

Quan Zeus, fill de Cronos, es va rebel·lar contra el seu pare, tots els titans es van posar de part de Cronos, excepte Oceà. En aquesta guerra, anomenada la titanomàquia, els titans van ser vençuts i tancats al Tàrtar. A partir de llavors, la tercera generació de déus, els Olímpics, van governar l'Univers amb Zeus al capdavant.

En una altra ocasió els titans van agafar un nen-déu anomenat Zagreu, el van matar, el van esquarterar i van bullir els trossos en una caldera per menjar-se'ls. Com a càstig, Zeus els va fulminar amb el seu llamp. Segons Climent d'Alexandria, de les cendres dels titans en va néixer la raça humana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tità