Tití de Barbara Brown

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tití de Barbara Brown

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Pitheciidae
Gènere: Callicebus
Espècie: C. barbarabrownae
Nom binomial
Callicebus barbarabrownae [2]
(Hershkovitz, 1990)[3]

El tití de Barbara Brown (Callicebus barbarabrownae) és una espècie de tití pertanyent a la família Pitheciidae, tot i que abans fou considerada una subespècie de Callicebus personatus.[4][5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És monògam i els grups són formats pels pares i la seva progènie. Les femelles pareixen cada any (durant l'estació humida) una ventrada d'una sola cria després d'un període de gestació de 5-6 mesos. Els joves creixen ràpidament fins a arribar a la mida adulta en deu mesos.[8][9]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja fruits, fulles i insectes. Els mascles condueixen el grup mentre mengen amb una gran varietat de vocalitzacions i senyals visuals.[10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

La majoria de les poblacions es troba en àrees de matollars secs i prefereixen viure en els dossers molt densos dels boscos entre 240 i 900 m d'altitud. Probablement, baixa poques vegades a terra.[1]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un endemisme de la caatinga del nord-est del Brasil: estats de Bahia i Sergipe. El gruix de la població es troba a la zona compresa entre el riu Paraguaçu al nord i Salvador de Bahia al sud.[11]

Costums[modifica | modifica el codi]

  • Les parelles reproductores reforcen el seu vincle afectiu entrellaçant llurs cues.[12]
  • Travessa el dosser amb un pas característic, grimpant per les branques amb les quatre extremitats i emprant les seves poderoses potes posteriors per saltar distàncies espectaculars.
  • Mentre descansa, la cua li penja verticalment sobre una branca.
  • És més actiu a trenc d'alba i al capvespre, descansa al migdia i a la nit dorm en arbres curosament seleccionats per evitar els depredadors.[10][12]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Només en queden 250 exemplars en estat salvatge. Les seves principals amenaces són la pèrdua, la fragmentació i la degradació del seu hàbitat (a causa de l'expansió urbana, les activitats ramaderes, la construcció de noves autopistes, la desforestació, el desenvolupament de les plantacions de cafè i de canya de sucre, etc.), els accidents que pateixen per col·lisions a les carreteres i electrocucions a les línies elèctriques, la depredació per part d'animals domèstics i la seva captura per fer-los servir com a animal de companyia.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 IUCN (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. uBio (anglès)
  4. Hershkovitz, P., 1990. Titis, New World monkeys of the genus Callicebus (Cebidae, Platyrrhini): a preliminary taxonomic review. Fieldiana: Zoology, 55: 1-109.
  5. Kobayashi, S. i Langguth, A., 1999. A new species of titi monkey, Callicebus Thomas, from north-eastern Brazil (Primates, Cebidae). Revista Brasileira de Zoologia, 16: 531-551.
  6. Nowak, R.M., 1999. Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  7. Van Roosmalen, M.G.M., Tomas van Roosmalen i Russell A. Mittermeier, 2002: A Taxonomic Review of the Titi Monkeys, Genus Callicebus Thomas 1903, with the Description of two New Species: Callicebus bernhardi and Callicebus stephennashi, from Brazilian Amazonia. A: Neotropical Primates 10, 1-52. [1]
  8. Macdonald, D.W., 2009. The Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
  9. Nowak, R.M., 1999. Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  10. 10,0 10,1 ARKive (anglès)
  11. Marinho Filho, J. i Veríssimo, E.W., 1997. The rediscovery of Callicebus personatus barbarabrownae in northeastern Brazil with a new western limit to its distribution. Primates, 38: 429-433.
  12. 12,0 12,1 Nowak, R.M., 1999.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Coimbra-Filho, A. F. i Câmara, I. de G., 1996. Os Limites Originais do Bioma Mata Atlântica na Região Nordeste do Brasil. Fundação Brasileira para a Conservação da Natureza, Rio de Janeiro, el Brasil.
  • Costa, L.P., Reis Leite, Y.L., Mendes, S.L. i Ditchfield, A.D., 2005. Mammal Conservation in Brazil. Conservation Biology, 3: 672-679.
  • D. E. Wilson & D. M. Reeder: Mammal Species of the World. Johns Hopkins University Press, 2005, ISBN 0-8018-8221-4.
  • Eisenberg, J. F. i Redford, K. H., 1999. Mammals of the Neotropics: The Central Neotropics. Volum 3: Ecuador, Peru, Bolivia, Brazil. The University of Chicago Press, Xicago, els Estats Units.
  • Estrela, A. R., Nogueira, E. M. S. i Porfírio, S., 2007. Callicebus barbarabrownae (Hershkovitz, 1990) (Primates: Pitheciidae) de Lamarão/BA: Resultados Preliminares. XII Congresso Brasileiro de Primatologia, 2007, Belo Horizonte. XII Congresso Brasileiro de Primatologia.
  • Groves, C. P., 2001. Primate taxonomy. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Groves, C.P., 2005. Order Primates. A: Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Tercera edició. The Johns Hopkins University Press, Baltimore: 111-184. ISBN 0-8018-8221-4.
  • Hershkovitz, P., 1988. Origin, speciation, and distribution of South American titi monkeys, genus Callicebus (Family Cebidae, Platyrrhini). Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 140(1): 240-272.
  • Kobayashi, S., 1995. A phylogenetic study of titi monkeys, genus Callicebus, based on cranial measurements: I. Phyletic groups of Callicebus. Primates 36(1): 101-120.
  • Printes, R. C., 2005. Novos registros sobre a distribuição do guigó-da-caatinga Callicebus barbarabrownae (Hershkovitz, 1990) e novo limite sul de Callicebus coimbrai (Kobayashi & Langguth, 1999). XI Congresso Brasileiro de Primatologia, Resumos. Porto Alegre.
  • Printes, R. C., 2007. Avaliação taxonômica, distribuição e status do guigó-da-Caatinga Callicebus barbarabrownae Hershkovitz, 1990 (Primates: Pitheciidae). Ph.D. Thesis, Instituto de Ciências Biológicas, Universidade Federal de Minas Gerais.
  • Printes, R. C., Jerusalinsky, L., Cardoso de Sousa, M. i Rodrigues, L. R. R. En prep. Zoogeography, Genetic Variation and Conservation of the Callicebus personatus Group. A: A. A. Barnett, L. M. Veiga, S. F. Ferrari i M. A. Norconk (eds), Evolutionary Biology and Conservation of Titis, Sakis and Uacaris, Cambridge University Press, Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Thomas Geissmann: Vergleichende Primatologie. Springer-Verlag, 2003, ISBN 3-540-43645-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tití de Barbara Brown


Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.|}