Tití lleó de gropa daurada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tití lleó de gropa daurada
Stavenn Leontopithecus chrysopygus 00.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Callitrichidae
Gènere: Leontopithecus
Espècie: L. chrysopygus
Nom binomial
Leontopithecus chrysopygus
(Mikan, 1823)[2]

El tití lleó de gropa daurada (Leontopithecus chrysopygus) és una espècie de mico de la família dels cal·litríquids.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Assoleix la maduresa sexual als 2 anys. La gestació té una durada de 125-132 dies i els naixements de les cries tenen lloc entre el setembre i el març.[7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja fruites, insectes, flors, nèctar, baies, llavors, fulles tendres, ous d'aus i petits vertebrats (com ara, granotes, sargantanes i pollets).[4]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu als boscos tropicals fins als 700 m d'altitud, incloent-hi els boscos humits de la plana costanera del litoral. Prefereix zones de vegetació densa, especialment quan hi ha bromèlies.[8]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a São Paulo (el Brasil).[9]

Costums[modifica | modifica el codi]

És diürn i arborícola. A la nit, tots els membres del grup dormen plegats en el forat d'un arbre.[5]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Es creia extingit des del 1905 fins que va ésser redescobert el 1970 en una reserva al sud-oest de São Paulo. En aquell moment s'estimà que la seva població era de menys de 100 individus.[9] Avui dia, se'n coneixen sis poblacions amb un total de menys de 1000 individus[10] i les seves principals amenaces són la desforestació (per a obtenir fusta, carbó vegetal i terrenys per a les plantacions, les pastures i la indústria), la caça, els incendis forestals i la fragmentació del seu hàbitat.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. uBio (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 ARKive (anglès)
  5. 5,0 5,1 Rowe, N., 1996. The Pictorial Guide to the Living Primates. Pogonias Press, Charlestown, Rhode Island.
  6. Emmons & Feer, 1997. Neotropical Rainforest Mammals. Univ. of Chicago Press, Xicago, Illinois.
  7. Animal Info (anglès)
  8. Emmons & Feer, 1997.
  9. 9,0 9,1 Animal Info (anglès)
  10. Macdonald, D., (2001). The New Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Londres.
  11. Rylands, A.B. et al., 1997. Neotropical primate conservation - the species and the IUCN/SSC Primate Specialist Group network. Primate Cons. 17.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baker, A. J., Bales, K. i Dietz, J. M., 2002. Mating system and group dynamics in lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 188-212. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Ballou, J. D., Kleiman, D. G., Mallinson, J. J. C., Rylands, A. B., Valladares-Padua, C. i Leus, K., 2002. History, management and conservation role of the captive lion tamarin populations. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), Lion Tamarins: Biology and Conservation, pàg. 95–114. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Bernardes, A. T., Machado, A. B. M. i Rylands, A. B., 1990. Fauna brasileira ameaçada de extinção. pàg. 65 pp.. Fundação Biodiversitas, Belo Horizonte, el Brasil.
  • SMA, 1998. Fauna Ameaçada no Estado de São Paulo. Centro de Editoração (CED), Secretaria de Estado do Meio Ambiente (SMA), São Paulo, el Brasil.
  • Coimbra-Filho, A. F., 1970. Acêrca da redescoberta de Leontideus chrysopygus (Mikan, 1823) e apontamentos sôbre sua ecologia (Callithricidae, Primates). Revista Brasiliera de Biologia 30: 609-615.
  • Coimbra-Filho, A. F., 1970. Considerações gerais e situação atual dos micos-leões escuros, Leontideus chrysomelas (Kuhl, 1820) e Leontideus chrysopygus (Mikan, 1823) (Callithricidae, Primates). Revista Brasiliera de Biologia 30: 249-268.
  • Coimbra-Filho, A. F., 1976. Leontopithecus rosalia chrysopygus (Mikan, 1823), o mico-leão do Estado de São Paulo (Callitrichidae - Primates). Silvic São Paulo 10: 1-36.
  • Coimbra-Filho, A. F., 1976. Os sagüis do gênero Leontopithecus (Lesson, 1840) (Callithricidae - Primates). Master's Thesis, Universidade Federal do Rio Janeiro.
  • Coimbra-Filho, A. F. i Mittermeier, R. A., 1972. Taxonomy of the genus Leontopithecus (Lesson, 1840). A: D. D. Bridgwater (ed.), Saving the Lion Marmoset, pàg. 7-22. Wild Animal Propagation Trust, Wheeling, Virgínia Occidental.
  • Coimbra-Filho, A. F. i Mittermeier, R. A., 1973. Distribution and ecology of the genus Leontopithecus Lesson, 1840 in Brazil. Primates 14: 47-66.
  • Coimbra-Filho, A. F. i Mittermeier, R. A., 1977. Conservation of the Brazilian lion tamarins (Leontopithecus rosalia). A: H. S. H. Prince Rainier III of Monaco i G. H. Bourne (eds), Primate Conservation, pàg. 59-94. Academic Press, Nova York.
  • Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species. Tercera edició. Natural History Museum Publications & Oxford University Press, Londres i Oxford: v-viii, 1-243.
  • Da Fonseca, G. A. B., Rylands, A. B., Costa, C. M. R., Machado, R. B. i Leite, Y. L. R., 1994. Livro dos Mamíferos Brasileiros Ameaçados de Extinção. Fundação Biodiversitas, Belo Horizonte, el Brasil.
  • de Carvalho, C. T. i de Carvalho, C. F., 1989. A organização social dos sauís-pretos (Leontopithecus chrysopygus, Mikan), na reserva em Teodoro Sampaio, São Paulo (Primates, Callithricidae). Revista Brasileira de Zoologia 6: 707-717.
  • Della Serra, O., 1951. Divisão do gênero Leontocebus (Macacos, Platyrrhini) em dois subgêneros sob bases de caracteres dento-morfológicos. Papéis Avulsos Zoologia, São Paulo 10(8): 147-154.
  • Dietz, J. M., Baker, A. J. i Ballou, J. D., 2000. Demographic evidence of inbreeding depression in wild golden lion tamarins. A: A. G. Young i G. M. Clarke (eds), Genetics, Demography, and Viability of Fragmented Populations, pàg. 203-211. Cambridge University Press, Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Forman, L., Kleiman, D. G., Bush, R. M., Dietz, J. M., Ballou, J. D., Phillips, L. G., Coimbra-Filho, A. F. i O'Brien, S. J., 1986. Genetic variation within and among lion tamarins. American Journal of Physical Anthropology 71: 1-11.
  • French, J. A., De Vleeschouwer, K., Bales, K. i Heistermann, M., 2002. Lion tamarin reproductive biology. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 133-156. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Groves, C.P., 2005. Order Primates. A: Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Tercera edició. The Johns Hopkins University Press, Baltimore: 111-184.
  • Hershkovitz, P., 1977. Living New World monkeys (Platyrrhini), with an introduction to Primates. University of Chicago Press, Xicago.
  • Kierulff, M. C. M., Raboy, B., Procópio de Oliveira, P., Miller, M., Passos, F. de C. i Prado, F., 2002. Behavioral ecology of Leontopithecus. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 157-187. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Medici, P., 2001. Translocação como Ferramenta para o Manejo Populacional de Mico-Leão-Preto, Leontopithecus chrysopygus (Mikan, 1823). Master's Thesis, Universidade Federal de Minas Gerais.
  • Mittermeier, R. A. i Coimbra-Filho, A. F., 1981. Systematics: Species and subspecies. A: A. F. Coimbra-Filho i R. A. Mittermeier (eds), Ecology and Behavior of Neotropical Primates, Vol. 1, pàg. 29-111. Academia Brasileira de Ciências, Rio de Janeiro, el Brasil.
  • Mittermeier, R. A., Rylands, A. B. i Coimbra-Filho, A. F., 1988. Systematics: species and subspecies - an update. A: R. A. Mittermeier, A. B. Rylands, A. F. Coimbra-Filho i G. A. B. da Fonseca (eds), Ecology and Behavior of Neotropical Primates, pàg. 13-75. World Wildlife Fund, Washington DC.
  • Natori, M., 1989. An analysis of cladistic relationships of Leontopithecus based on dental and cranial characters. Journal of the Anthropological Society of Nippon 97(2): 157-167.
  • Pádua, S. M. i Valladares-Pádua, C., 1997. Um programa integrado para a conservação do mico-leão-preto (Leontopithecus chrysopygus) - pesquisa, educação e envolvimento comunitário. Educação Ambiental: Caminhos Trilhados no Brasil, S. M. Pádua i M. Tabanez, pàg. 119-132. Fundo Nacional do Meio Ambiente Brasília, IPÊ-Instituto de Pesquisas Ecológicas, Nazaré Paulista, São Paulo, el Brasil.
  • Pádua, S. M., Dietz, L. A., Rambaldi, D. M., de Souza, M. das G. i dos Santos, G. R., 2002. In situ environmental education and the lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 315-335. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Passos, F. de C., 1997. Padrão de atividades, dieta e uso do espaço em um grupo de mico-leão-preto (Leontopithecus chrysopygus) na Estação Ecológica dos Caetetus, SP. Doctoral Thesis, Universidade Federal de São Carlos.
  • Rosenberger, A. L. i Coimbra-Filho, A. F., 1984. Morphology, taxonomic status and affinities of the lion tamarins, Leontopithecus (Callitrichinae, Cebidae). Folia Primatologica 42: 149-179.
  • Rylands, A. B., 1993. The ecology of the lion tamarins, Leontopithecus: some intrageneric differences and comparisons with other callitrichids. A: A. B. Rylands (ed.), Marmosets and Tamarins: Systematics, Behaviour, and Ecology, pàg. 296–313. Oxford University Press, Oxford, la Gran Bretanya.
  • Rylands, A. B., Coimbra-Filho, A. F. i Mittermeier, R. A., 1993. Systematics, distributions, and some notes on the conservation status of the Callitrichidae. A: A. B. Rylands (ed.), Marmosets and Tamarins: Systematics, Behaviour and Ecology, pàg. 11-77. Oxford University Press, Oxford.
  • Rylands, A. B, Kierulff, M. C. M. i Pinto, L. P. de S., 2002. Distribution and status of the lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), Lion Tamarins: Biology and Conservation, pàg. 42-70. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Rylands, A. B., Mallinson, J. J. C., Kleiman, D. G., Coimbra-Filho, A. F., Mittermeier, R. A., Câmara, I. de G., Valladares-Padua, C. i Bampi, M. I., 2002. A history of lion tamarin conservation and research. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), Lion Tamarins: Biology and Conservation, pàg. 3–41. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Seuánez, H. N., Forman, L. i Alves, G., 1988. Comparative chromosome morphology in three callitrichid genera: Cebuella, Callithrix and Leontopithecus. Journal of Heredity 79: 418-424.
  • Tardif, S. D., Santos, C. V., Baker, A. J., Van Elsacker, L., Feistner, A. T. C., Kleiman, D. G., Ruiz-Miranda, C. R., Moura, A. C. de A., Passos, F. de C., Price, E. C., Rapaport, L. i De Vleeschouwer, K., 2002. Infant care in lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 213-232. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Valladares-Padua, C., 1987. Black Tamarin (Leontopithecus chrysopygus): Status and Conservation. Master's Thesis, University of Florida.
  • Valladares-Padua, C., 1993. The Ecology, Behavior and Conservation of the Black Lion Tamarin. Ph.D. Thesis, University of Florida.
  • Valladares-Padua, C., 1997. Habitat analysis for the metapopulation conservation of black lion tamarins (Leontopithecus chrysopygus, Mikan, 1823). Universidade Federal do Rio Grande do Norte, Sociedade Brasileira de Primatologia, Natal.
  • Valladares-Padua, C. i Ballou, J. D., 1996. Proposal for goals of the captive BLT population. Draft version, Appendix B. IUCN/SSC Conservation Breeding Specialist Group.
  • Valladares-Pádua, C. i Cullen Jr., L., 1994. Distribution, abundance and minimum viable metapopulation of the black lion tamarin (Leontopithecus chrysopygus). Dodo, Journal of the Wildlife Preservation Trusts 30: 80-88.
  • Valladares-Padua, C. i Martins, C. S., 1996. Proposal for Conservation and Metapopulation Management of the Black Lion Tamarin (Leontopithecus chrysopygus). IPÊ - Instituto de Pesquisas Ecológicas, São Paulo.
  • Valladares-Padua, C., Ballou, J. D., Saddy Martins, C. i Cullen Jr., L., 2002. Metapopulation management for the conservation of black lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 301-314. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Valladares-Padua, C., Padua, S. M. i Cullen Jr., L., 1994. The conservation biology of the black-lion tamarin, Leontopithecus chrysopygus: First ten year's report. Neotropical Primates 2: 36-39.
  • Valladares-Padua, C., Padua, S. M. i Cullen Jr., L., 2002. Within and surrounding the Morro do Diabo State Park: biological value, conflicts, mitigation and sustainable development alternatives. Environmental Science and Policy 5: 69-78.
  • Valladares-Padua, C., Weffort, D. D. i Cullen Jr., L., 2000. Corredor Morro do Diabo (SP) – Ilha Grande (PR) proposta de conservaão de uma ecorregião para a Mata Atlântica do interior e varjões do rio Paraná. A: M. S. Milano i V. Theulen (eds), II Congresso Brasileiro de Unidades de Conservação. Anais. Vol. II Trabalhos Técnicos. Rede Nacional Pró-Unidades de Conservação, Campo Grande, pàg. 700-705. São José dos Pinhais, Paraná.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]