Titanomàquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La caiguda dels Titans, per Cornelis van Haarlem.

En mitologia grega, s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació). Se situa cronològicament abans de la creació de l'home i va durar 10 anys.

La guerra començà poc després que Cronos arrabassés el poder a Urà, el seu pare. Aquest últim, en veure's desposseït del seu tro, formulà una profecia, que el que Cronos havia robat al seu pare, alhora li seria pres pels seus fills. Per això Cronos acordà amb el seu germà gran (a qui li pertocaria la successió) que el deixés governar però que, a canvi, ell mataria tots els seus fills barons. D'aquesta forma, no hi hauria hereu i la successió passaria als fills del germà. Així ho va fer, però amb tant de rigor que es menjava tots els fills en néixer, fossin mascles o femelles. La seva dona Rea, cansada de veure morir tots els fills, n'amagà el darrer, Zeus, i en el seu lloc li entregà una pedra embolicada en bolquers. Cronos s'ho va creure i se la menjà, produint-li grans dolors d'estomac que, finalment li feren vomitar a tots els fills que havia ingerit. Tots aquests fills s'uniren a Zeus per tal d'arrabassar el poder al seu cruel pare i així fou com començà la gran guerra dels deus.

Els titans, liderats per Cronos, eren: Ceo, Crios, Hiperió, Iapetus, Atles i Menoetius.

Els olímpics, liderats per Zeus, eren: Hestia, Demèter, Hera, Hades, Posidó i també els Hècates (Hecatonchires) i els Ciclops, tots ells agraïts perquè Zeus els havia alliberat.

Els Ciclops, a més, van oferir als deus les armes que havien forjat en la seva reclusió. A Hades li donaren un poderós casc d'invisibilitat, a Poseidó el trident i a Zeus la més poderosa: el llamp.

Després de 10 anys de lluita, els olímpics es proclamaren victoriosos i conqueriren el Mont Olimp. Llavors van castigar els titans amb penes exemplars i van designar els Hecatonchires per a la seva vigilància. Zeus, agraït per l'ajuda dels seus germans, repartí els dominis amb els dos més valerosos. Així Poseidó es quedà amb el regnes del mar i Hades amb els mons subterranis. Zeus es guardà per a ell la terra i l'aire.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titanomàquia