Titus Livi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pàgina amb miniatures d'una traducció francesa del segle XV

Titus Livi posseïa fortes conviccions republicanes, si bé va ser amic personal i persona de consideració a la cort de l'Emperador August, el qual el va protegir i li va donar el seu suport perquè va apreciar el seu talent. Va induir a Claudi, després emperador, a dedicar-se a la composició històrica. Es diu que fou tant famós que un gadità va arribar a viatjar a Roma només per veure'l i just després d'aconseguir el seu propòsit va tornar a la seva ciutat.

Visqué gairebé sempre a Roma tot i que va tornar a Patavium al final de la seua vida, on va morir l'any 17 dC quan tenia 76 anys.

Era casat i tenia almenys dos fills (probablement quatre), un d'ells una filla casada amb Luci Magi, un retòric, segons esmenta Sèneca. Les inscripcions "T. LIVIUS . C. F. SIBI. ET . SUIS. T. LIVIO. T . F . PRISCO. F. T. LIVIO. T. F. LONGO. ET . CSSIAE. SEX. F. PRIMAE" i " V. F. T. LIVIUS. LIVIAE. T. F. .QUARTAE. L. HALYS. CONCORDIALIS. PATAVI. SIBI. ET. SUIS. OMNIBUS" se suposen referides a la família de Tit Livi. La seua quarta filla sembla que portava el nom de Lívia.

El títol de la seua obra més famosa, Ab Urbe Condita ("Des de la fundació de la ciutat"), descriu la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major l'any 9 dC i expressa la colossal magnitud del seu treball.

Va escriure amb un llenguatge on barrejava els fets ordenats cronològicament i la narració, on sovint interrompia una història per anunciar l'elecció d'un nou cònsol, per tal com era així que els romans comptaven els anys. Livi afirmava que la manca de dades històriques abans del saqueig de Roma pels gals el 387 aC féu la seua tasca més difícil abans d'aquesta data.

L'estil de Livi era poètic i arcaic, a l'inrevés que el de Cèsar i Ciceró. A més, sovint escrivia des del punt del vista dels vencedors, per tal d'accentuar les virtuts dels romans en la conquesta d’Itàlia i el Mediterrani. En consonància amb les seues tendències poètiques, féu pocs esforços per distingir entre realitat i ficció. Encara que plagià nombrosos autors anteriors, esperava que les lliçons morals del passat serviren per a l'avanç de la societat romana del seu temps.

Ab Urbe Condita estava format originalment per 142 llibres, dels quals sols n'han sobreviscut 35: de l’1 al 10 i del 21 al 45, amb algunes llacunes en els llibres del 40 al 45. Altres autors abreujaren el llibre de Livi en l’Antiguitat en un Epítome, que no és més que una mena de resum dels 142 llibres de Ab Urbe Condita. De l'Epítome només sobrevisqueren alguns llibres (1, 37-40 i 48-55), però al seu torn en l'Antiguitat havien estat abreujats en Periochae, que és una simple llista de continguts, però que sobreviuen íntegrament (llevat de dos). Gràcies als periochae tenim idea dels temes que Livi tractava en 140 dels seus 142 llibres.

En el Periochae 55 apareix una cita que permet identificar amb molta exactitud la data de naixença de la ciutat romana de València o Valentia:

D. IUNIUS BRUTUS CONSUL IN HISPANIA IS QUI SUB VIRIATHO MILITAVERANT AGROS ET OPPIDUM DEDIT QUOD VOCATUM EST VALENTIA

Que vol dir:

Sent cònsol a Hispània Dècim Juni Brut, als (soldats) que havien lluitat en temps de Viriat els donà camps i una ciutat fortificada anomenada Valentia.

Com que Dècim Juni Brut fou cònsol a Hispània cap al 616 Ab Urbe condita (des de la fundació de Roma, que hom creu que fou el 753 aC), es pot calcular amb molt poc marge d'error que la ciutat fou fundada el 138 aC, que a més coincideix amb el període immediatament posterior a la mort de Viriat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titus Livi


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]