Tiumén
|
|
Aquest article tracta sobre un topònim actual o desaparegut. Per tal d'estandarditzar els continguts afegiu una infotaula adient. La infotaula pot ser de riu, muntanya, serra, entitat de població, illa, platja, estat desaparegut o alguna altra. |
Tiumén[1] (en rus: Тюмень) és una ciutat de Rússia capital de la província de Tiumén. Va ser la primera ciutat russa a Sibèria. Comptava amb 476.869 habitants el 1989; 510.719 habitants al cens del 2002 i 581.758 habitants al cens del 2010. És a la vora del riu Turà, un afluent del riu Tobol. Es troba a 2.144 km de Moscou. Es va fundar l'any 1586 i rebé la categoria de ciutat el 1782. Per Tiumén passa el ferrocarril de Sverdlovsk (Transsiberià) i té aeroports internacional, Róixino, i local, Plekhànovo. És un centre petrolífer i de gas.
Taula de continguts |
Clima [modifica]
És un clima continental humit (en la classificació de Köppen és Dfb). La temperatura mitjana anual és d'1,9ºC, el mes més fred es gener amb -15,4ºC i el més càlid juliol amb 18,6ºC. La pluviometria anual és de 457 litres amb el màxim de pluja a l'estiu.[2]
Història [modifica]
El seu nom anterior fou Čimgi-Tura per estar a la vora del riu Tura; els habitants eren els Tümenli, un subgrup dels tàtars siberians que al cens de 1926 eren 22.636, que agafaven el nom de una unitat administrativa i fiscal genguiskhànida (tümen = deu mil). La regió estava habitada per pobles uralians en especials els khantis (ostiacs) i mansis (voguls) que havien patit desplaçaments i assimilació sota el Khanat de Kimak al segle IX i el seu continuador la confederació dels Qiptxaqs (inicis del segle XI a 1230).
Fou part de l'ulus de Joci dins dels territoris de Shiban i d'Orda els germans de Batu Khan. Amb la fragmentació de l'ulus al segle XIV, un personatge semi-llegendari de nom Tay Bugha, de possible origen nogai, hauria fundat un khanat de Tümen, embrió del que després fou el khanat de Sibir, amb centre inicial a Čimgi-Tura. Toktamish es va refugiar en aquesta regió després de la seva derrota al riu Vorskhla i va desaparèixer (1399). En aquesta zona van operar Abu l-Khayr el primer khan uzbek i el shibànida Ibak o Ibrahim (+ vers 1493/1495) que hauria dominat al menys una part de la regió abans de que ataqués la gran horda i matés al seu khan Ahmad el 1481. Ibak va estendre el seu domini pel Tobol i va crear relacions per matrimoni amb Mar (Umar?) sobirà taybúghida de Čimgi-Tura. Encara que el taybúghida fou assassinat pel seu cunyat, el nét de Mar, Muhammad (Mamat) es va venjar matant a Ibak i desplaçant la capital del khanat de Tümen des de la ciutat de Čimgi-Tura a la de Sibir (Isker) possiblement un antic assentament ostiac. El germà d'Ibak que aspirava al poder a la gran horda, va mantenir el control d'una part del territori de Tümen. El darrer shibànida que hi va conservar poder fou el que les fonts russes anomenen Kulluk Saltan, passant al inici del segle XVI a control complert dels taybúghides de Sibir; les fronteres entre Tümen i Sibir no són prou definides i sembla que ambdós incloïen alguns principats ugrians.
El 1563 els shibànides, en la persona de Kučüm Khan, que tenia el suport dels uzbeks, van recuperar el poder i el van conservar fins a la conquesta russa el 1582. La ciutat russa de Tyumen fou fundada el 1586 prop de l'antiga Čimgi-Tura.
En la guerra civil va estar breument en mans de l'exèrcit de Kolchak, però va caure en mans de l'Exèrcit Roig el 5 de gener de 1918.
Curiositats [modifica]
La comunitat d'usuaris de Linux de Tiumén va aixecar un monument a Tux[3]
Referències [modifica]
- ↑ Regles de transcripció del rus al català, segons l'IEC: l'accent gràfic és sempre agut sobre "é" i "ó". Tiumén és millor que Tiumen' o Tyumen.
- ↑ Погода и климат
- ↑ þhttp://www.opensourceworldconference.com/malaga10/?q=node/3315] a opensourceworldconference.com
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiumén |