To Please a Lady
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Clarence Brown |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Cedric Gibons i James Basevi |
| Producció | Clarence Brown |
| Dissenyador de producció | Edwin B. Willis  |
| Guió | Marge Decker i Barré Lyndon |
| Música | Bronislau Kaper |
| Fotografia | Harold Rosson |
| Vestuari | Helen Rose |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1950 |
| Durada | 91 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Aventures |
| Tema | automòbil |
         | |
To Please a Lady és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clarence Brown, estrenada el 1950.
Argument[modifica]
Una periodista endurida per l'ofici decideix ensorrar un pilot de cotxes que jutja sense escrúpols. S'acaben enamorant. Mike Brannan (Clark Gable) és un arrogant corredor de cotxes que desperta l'odi o l'admiració del públic. La seva mala reputació se la va guanyar després de ser acusat de provocar un accident fatal durant una carrera. Decidida a comprovar què hi ha de cert en tot això, la dura columnista Regina Forbes (Barbara Stanwyck) tracta d'entrevistar-ho, però ell es nega.
1950 pel·lícula romàntica produïda i dirigida per Clarence Brown i protagonitzada per Clark Gable i Barbara Stanwyck. Les escenes de la carrera van ser rodades a l'Indianapolis Motor Speedway.
Rebuda[modifica]
Segons les dades de la MGM la pel·lícula va guanyar 2.061.000 dòlars als EUA i el Canadà i 861.000 a la resta del món, resultant un benefici de 47.000 dòlars.[1][2][1]
Repartiment[modifica]
- Clark Gable: Mike Brannan
- Barbara Stanwyck: Regina Forbes
- Adolphe Menjou: Gregg
- Will Geer: Jack Mackay
- Roland Winters: Dwight Barrington
- William C. McGaw: Joie Chitwood
- Lela Bliss: Secretària de Regina
- Emory Parnell: M. Wendall
- Frank Jenks: Agent de Premsa
- Helen Spring: Janie
- Bill Hickman: Jugador de Mike
- Lew Smith: Jugador de Mike
- Ted Husing: Ell mateix
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Una Barbara Stanwyck en un paper bastant típic, i un Clark Gable molt més jove però seductor malgrat tot. Les seqüències de carrera són eficaces i ben fetes, però la història d'amor no convenç. L'escena d'antologia en la qual Gable bufeteja Stanwyck no passaria actualment.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «L'Eddie Mannix Ledger». Margaret Herrick Biblioteca, Centre d'Estudi de Fotografia [Los Angeles].
- ↑ «Top d'ingressos de 1950». Variety, 03-01-1951, pàg. 58.