Togha Temur (Ilkhànida)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur (s. XIV) fou el darrer il-Khan mongol de Pèrsia. Era descendent de Joci Khasar, germà petit de Genguis Khan, i fill de Suday.

El seu pare Suday va rebre el permís per instal·lar-se al Khorasan però va morir el 1332/1333; Togha Timur es va establir a Sarakhs. A la mort d'Abu Said el 1335, els emirs del Khorasan, encapçalats pel governador provincial Shaykh Ali ibn Ali Kushči, el van proclamar khan en oposició als khans titelles proclamats a la part occidental. El 1337/1338 va penetrar al nord-oest de Pèrsia cridat per alguns amirs però fou derrotat a la rodalia de Tabriz per Hasan-i Buzurg, cap dels jalayírides i el seu general Muhammad i es va haver de retirar.

A la tornada fou fet presoner per Arghun Shah i Ali-yi Mikail, abans al seu costat i que l'havien abandonat durant la marxa cap a l'oest i s'havien fet amb el control de part del Khorasan després de matar a Shaykh Ali, el principal suport de Togha Temur; però aviat van fer les paus i Togha Temur fou entronitzat altre cop a Nishapur. El gener o febrer de 1339 fou el propi Hasan-i Buzurg el que el va cridar i va marxar altre cop a l'oest. Al seu campament prop de Sultaniyya va rebre emissaris de les diverses faccions però el cobànida Hasan-i Kučik va aconseguir posar a tots d'acord contra Togha Temur i es va haver de retirar.

Al Khorasan va aconseguir sotmetre als emirs que si li oposaven però els sarbadàrides van començar a guanyar terreny. Va enviar contra ells un exèrcit manat pel seu germà Shaykh Ali Keun (Ke'ün) que fou derrotat i mort a la batalla de Bayhak probablement el 742 de l'hègira (o sigui 1341/1342). A partir del 1351/1352 el cap dels sarbadàrides, Yahya Karawi, va canviar la política i al cap de poc va fingir sotmetre's a Togha Temur per atacar el seu camp a traïció; així ho va fer durant les negociacions (1353). Agafat per sorpresa Togha Temur fou mort pels sarbadàrides, i les seves tropes dispersades.

No fou reconegut més que a Khorasan i Mazanderan però va encunyar moneda en alguns altres llocs de manera temporal i efímera. El malik kart d'Herat Muizz al-Din (1331-1370/1371) se li hauria sotmès en alguns moment però algun historiador diu que només foren aliats. L'historiador Faryumadi el jutge competent i digne d'ocupar el tron i aprecia la seva justícia. El seu fill Lukman va poder fugir dels sarbadàrides i més tard fou instal·lat com a sobirà vassall a Astarabad per Tamerlà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. M. Smith, The history of the Sarbadar dinasty, 1336-1381 A.D. and its sources, La Haia i París, 1970