Toki pona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Toki pona
toki pona
Pronunciació: AFI: [toki'pona]
Parlat a: cap estat
Regió:
Parlants:
  • nadius:
  • altres:
menys de 10
  • cap
Rànquing: No és entre les 100 primeres
Classificació genètica: Llengua planificada
estatus oficial
Llengua oficial de: Cap país
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 art (llengües artificials)
Emblema del toki pona
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El toki pona (llenguatge simple en toki pona) és una llengua artificial dissenyada per la traductora i lingüista canadenca Sonja Elen Kisa. La va publicar a internet a mitjan 2001.

Es tracta d'una llengua minimalista. Se centra, com els pidgins, en elements i conceptes simples relativament universals al màxim possible de cultures. Va ser dissenyada amb la idea d'expressar el màxim de coses utilitzant el mínim de complexitat. La llengua té 14 fonemes i 118 paraules. No va ser pensada per a ser una llengua auxiliar internacional, més aviat la seva creadora la va dissenyar tenint en compte la filosofia taoista.

Pel que fa a la llengua, aquesta està feta per a modificar la manera de pensar d'aquells que la parlen, es basa en la hipòtesi de Sapir-Whorf i d'alguna manera fa recordar la Novaparla que surt a 1984 de George Orwell (encara que la intenció sigui diametralment oposada) a causa de tenir objectius predefinits i un vocabulari deliberadament restringit.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El toki pona està reduït fonèticament gairebé a la mínima expressió. El seu sistema és similar al del japonès encara que sense geminació de consonants, parells sorda/sonora, vocals llargues ni palatalitzacions. Tampoc no hi ha diftongs.

a1 e i o u
ja je 2 jo ju
ka3 ke ki ko ku
la le li lo lu
ma me mi mo mu
na ne ni no nu
pa pe pi po pu
sa se si so su
ta te 2 to tu
wa we wi 4
(+n)5

1: Només podem tenir una síl·laba sense consonant inicial al principi d'una paraula. La u pot ser o no labialitzada.
2: j equival a l'AFI/IPA [j]. ji i ti (il·legals) s'han desplaçat cap a i.
3: Les oclusives i fricatives es poden pronunciar sordes o sonores.
4: wo i wu (il·legals) s'han desplaçat cap a o i u.
5: Dins d'una paraula, la n de final de síl·laba no pot anar seguida de consonant nasal (n o m). Si aquesta n va seguida d'una altra consonant (com ara p o k), pot mutar cap a bilabial o cap a velar (tot i que no es reflecteix en l'escriptura).

L'accent recau sobre la primera síl·laba.

Sintaxi[modifica | modifica el codi]

Les frases són del tipus Subjecte-Verb-Objecte.

Algunes característiques bàsiques: la paraula li sol separar subjecte de predicat, la paraula e precedeix l'objecte directe, els objectes directes precedeixen els sintagmes preposicionals, la paraula la separa locucions adverbials de la resta de l'oració. Tot això i altres característiques queden reflectides a l'estructura de les frases en la Forma Backus-Naur (BNF):

<oració> ::= [<sintagma-adverbial> "la"] <subjecte> "li" <predicat>
<sintagma-adverbial> ::= <sintagma-nominal> 
<subjecte> ::= <sintagma-nominal> | <subjecte-compost>
<predicat> ::= <sintagma-verbal> | <predicat-compost>
<subjecte-compost> ::= <subjecte> "en" <subjecte>
<predicat-compost> ::= <predicat> "li" <predicat>
<sintagma-nominal> ::= <nom> <adjectiu>* 
<sintagma-verbal> ::= <verb> <adverbi>* <complement-directe>*
<complement-directe> ::= "e" <sintagma-nominal>

Pronoms[modifica | modifica el codi]

El toki pona disposa dels pronoms bàsics mi (primera persona), sina (segona persona) i ona (tercera persona).

Dits pronoms no especifiquen gènere ni número, de tal manera que -per exemple- ona pot significar tant "ell" com "ella" com "ells" com "elles". A la pràctica, els parlants de toki pona usen el modificador mute ("molts") darrere del pronom que volen pluralitzar (si realment ho necessiten). Un cas concret que es recomana no usar és sina mute en comptes de sina per a dir "vosaltres".

Quan el subjecte d'una frase és mi o sina, no s'usa la partícula li per a separar el subjecte del predicat.

Noms[modifica | modifica el codi]

A causa del seu vocabulari tan reduït, el toki pona depèn molt de la formació de compostos. Per exemple jan utala ("persona que lluita") s'usa per a dir "soldat".

En toki pona no hi ha noms propis. Els noms de persona o de lloc són modificadors dels noms comuns jan ("persona") o ma ("terra, lloc"). Per exemple:

jan Monse, la [persona] Montse
toki Katala, "la parla catalana", el català
ma Katala, "la terra catalana", Catalunya

Adjectius[modifica | modifica el codi]

En toki pona, com en català, el modificador va després de la paraula modificada. En el cas del toki pona aquesta norma s'ha de complir estrictament.

L'ordre com operen els modificadors és el contrari del del lojban: jan pona lukin ("persona"+"bé"+"mirar") s'interpreta com a ((jan pona) lukin), és a dir "amic que mira" ("amic" es tradueix com a "bona persona").

Per a canviar aquest ordre s'usa la partícula pi (equivalent a "de"). Així jan pi pona lukin s'interpreta com a (jan (pona lukin)), és a dir "persona maca" ("maco" es tradueix com a "que es veu bé", cf. "good-looking").

Els demostratius, els numerals i els pronoms possessius van darrere de la resta d'articles.

Verbs[modifica | modifica el codi]

Alguns verbs, com ara tawa, que en català portarien preposició, no porten la partícula e en toki pona davant dels seus "objectes directes".

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

El vocabulari està compost de 118 paraules oficials i va ser dissenyat d'acord amb uns principis de viure una vida simple sense les complicacions de la civilització moderna. Les paraules han estat manllevades de llengües com ara l'anglès, el tok pisin, el finès, el georgià, el neerlandès, el francès de l'Acàdia, l'esperanto, el croat i el xinès (mandarí i cantonès).

Algunes paraules tenen sinònims obsolets perquè van ser canviades per a evitar confusions. Per exemple, iki significava "ell, ella, allò", però per similaritats amb ike ("dolent") va ser canviat a ona.

Colors[modifica | modifica el codi]

Distribució aproximada de l'espectre en toki pona

El toki pona té només cinc paraules per a colors: pimeja ("negre"), walo ("blanc"), loje ("vermell"), jelo ("groc"), i laso ("blau"). Aquesta conceptualització simplificada dels colors tendeix a excloure'n alguns habituals a les llengües occidentals. Per exemple, com fan algunes llengües naturals, en toki pona no hi ha una paraula que designi el verd com a color diferent del blau i el groc. Tot i això, els parlants poden combinar aquestes cinc paraules per a afinar la descripció dels colors que volen anomenar.

Números[modifica | modifica el codi]

Només hi ha paraules per a "un", "dos" i "molts" (wan, tu i mute respectivament). A més ala pot significar "zero" tot i que el significat més adequat seria "no" o "cap".

Si cal expressar quantitats més grans que dos, es poden usar wan i tu aditivament: tu wan ("tres"), tu tu ("quatre")... Això pot obstaculitzar l'expressió de números "grans", cosa que en certa manera va en consonància amb la filosofia de la llengua.

Una descripció antiga del toki pona usava la paraula que designava "mà" (luka) per a dir "cinc" L'autora ho va "desoficialitzar", però encara hi ha qui ho utilitza.

Literatura[modifica | modifica el codi]

La literatura del toki pona, ara per ara, consisteix bàsicament en proverbis, traduccions de texts religiosos, poesia, alguns contes curts i assajos i un manual de frases bàsic. La quantitat de parlants està estimada entre 10 i 20 (amb una certa fluïdesa) i uns quants centenars d'entusiastes.

Mostra de Toki pona (una versió antiga): El Parenostre

(Podeu sentir-la en format mp3)

mama pi mi mute

mama pi mi mute o,
sina lon sewi kon.
nimi sina o sewi en pona.
ma sina o kama.
jan o pali e wile sina en lon sewi kon en lon ma.
sina o pana lon tenpo suno ni e moku tawa mi.
o weka e pali ike mi, sama la mi weka e pali ike pi jan ante.
o pana ala e wile ike tawa mi.
o awen e mi weka tan ike.
ni li nasin.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]