Tokmok

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tokmak)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Toghmak».

Tokmok (en quirguís: Токмок, Tokmok ('martell'); en rus: Токмак, Tokmak) és una ciutat del Kirguizistan, al nord del país i a l'est de la capital Bixkek. Té una població (cens del 2009) de 53.087 habitants.[1] Fou capital de la província de Txui del 2004 al 19 d'abril de 2006. El riu Txu corre al nord de la ciutat i forma la frontera amb el Kazakhstan. A la zona hi ha les muntanyes de l'Ala Tau.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou un establiment militar dels khans de Kokand que tradicionalment es considera fundat vers 1832, prop (a 8 kms al nord-est) de l'antic lloc de Suyab (Su Yek a les fonts xineses, modern llogaret d'Ak-Beshim) que fou la capital del khanat dels Turcs[2] vers 603-704 i després dels Turcs Occidentals, i on hi havia un comerç amb els xinesos considerable.[3] L'objectiu de la fortalesa era l'expansió cap als territoris dels quirguisos i i kazakhs. La fundació s'atribueix al kosh-begi Lachker, alt dignatari de la cort de Taixkent. En aquest temps es van fundar també les fortaleses de Merke, Pichpek i Atbachi si bé la data exacta de cap d'elles no se sap.[4] És descrita per l'ambaixador rus M. I. Venjukov el 1859 que diu que tenia quatre murs de 5 metres d'alt i 70 metres de llarg, que podia incloure a 150 o 200 soldats.. V. Radlov la va visitar 10 anys després i fa constar la seva estratègica situació al final d'un congost. Els quirguisos de la rodalia cultivaven els camps per abastir a la fortalesa i també una mina de sal. Els russos la van conquerir el 1860 amb les altres fortaleses de la linea Pishpek, Aulie-Ata, Čimkent i Taixkent. Després de la conquesta russa el coronel Mikhail Chernyayev va fundar un poble a la rodalia amb unes tres mil persones el 13 de maig de 1864, i uns anys després la fortalesa fou demolida.

A l'època soviètica es va industrialitzar amb tallers de reparació de vehicles, conserveres de sucre, molins, fàbriques de vidre, de cartó, de formigó, manufactureres de carn, de llana, i de feltre per les yurtes. El 1939 tenia 19.00 habitants i el 1975 ja eren 52.000 habitants, però el 1990 va baixar a menys de 50.000. La ciutat forma un districte dins la província de Chui, la capital de la qual és Chui, que alhora és també el centre d'un districte de Chui que rodeja per totes les parts al districte de Tokmok, però que tot i així forma districte separat.

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

S'han descobert a la zona les anomenades "dones de pedra", esteles funeràries trobades al peu de l'Ala Tau, i alguns cementiris cristians amb inscripcions nestorianes en escriptura siríaca (dels segles XI a XIV) que mostren la persistència del nestorianisme i de comunitats maniquees a la zona quan ja era completament musulmana. A 11 kms de la ciutat hi ha la torre Burana al lloc d'una antiga ciutadella de la que només queda el munt de les restes, i que podria ser el lloc de l'antiga Balasagun dels sogdians i després capital karakhànida per algun temps. Objectes escites que s'han trobat a la zona es poden veure als museus de Sant Petersburg i Bixkek.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Les referències històriques de població són:

  • 1970: 42122
  • 1979: 58655
  • 1989: 73372
  • 1999: 59299
  • 2009: 53087

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Per damunt de 58.000 segons Город Токмок (City of Tokmok) (rus)
  2. Més exactament el lloc on instal·laven les seves tendes entre les quals la del Gran khan
  3. Suyab fou destruïda pels xinesos el 748 quan avançaven contra els àrabs que va tenir lloc a la batalla de Talas del 751 en que la victòria del general àrab Ziyad ibn Salih va posar punt final a la progressió xinesa; el khanat dels Turcs va arribar al seu final a causa d'aquestes lluites. Suyab fou reconstruïda uns anys després i fou residència dels türgesh, especialment el príncep Su-lu, mort el 738, que van fundar el khanat dels Tuürgesh o khanat dels Turcs Occidentals que va durar del 704 al 756, si bé després es van instal·lar a Taraz o Talas
  4. Un historiador uzbek, X. Zijaev, afirma que Pichpek i Tokmok ja foren fundades sota el khan Muhammad Umar Khan, el que voldria dir que abans de 1822, mentre que un altre, N. A. Aristov, pensa que no l'una ni l'altre existien abans de 1847 ja que no són esmentades en els relats dels combats dels quiguisos contra els kazakhs rebels partidaris de Kenesari Kasimov, i que la seva primera menció és de 1848

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tokmok

Coord.: 42° 50′ N, 75° 17′ E / 42.833°N,75.283°E / 42.833; 75.283