Tomàquet
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Un tomàquet produït en un hivernacle
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Solanum lycopersicum L. |
||||||||||||||||||
El tomàquet, tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic, tomàtiga o domàtiga és el fruit de la tomaquera, tomatera, tomatiguera o domatiguera (Solanum lycopersicum).
Taula de continguts |
[edita] Origen i varietats
L'origen de la planta silvestre és dins la zona compresa entre el nord de Xile, el Perú i l'Equador, i va ser a Mèxic on es va domesticar i cultivar per primera vegada ja abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. El nom del fruit deriva de la paraula nàhuatl tomatl.
Versemblantment els primers fruits que arribaren a Europa eren de color groc (actualment encara hi ha varietats així) cosa que explicaria el seu nom italià de pomodoro (poma d'or). El conreu de secà és possible en terrenys amb gran capacitat d'acumulació d'aigua i de clima no massa sec a l'estiu com alguns indrets de la Catalunya nord-oriental. La densitat de plantes és menor que en regadiu i no s'entutoren. Les varietats utilitzades han de ser rústegues amb la pell resistent i preferiblement del tipus de pera. Els rendiments són molt menors que en regadiu però la qualitat gustativa s'incrementa ja que amb un creixement més lent es concentren les aromes.
[edita] Descripció
Botànicament es tracta d'un fruit en baia molt sucós amb un percentatge d'aigua al voltant del 93%. Les formes són diverses hi van des de les rodones, ovals, piriformes(tipus Roma) amb costelles (tipus Marmande o Montserrat) etc.
La classificació del tipus més utilitari diferencia entre varietats de taula que es conreen en l'horta, amb varietats que s'emparren i aplicant mètodes d'agricultura intensiva i molta mà d'obra i les varietats industrials que usen varietats de creixement arbustiu dins una agricultura extensiva i amb mecanització total.
Actualment a més de les varietats tradicionals com la "Montserrat", "Ace", "San Marzano", "De penjar" etc., es fan servir les híbrides que encara que són més productives i resistents a certes malalties no solen tenir tan bones qualitats gustatives com les tradicionals.
La composició nutricional del tomàquet a més del 93% d'aigua és d'un 4% de glúcids (abans anomenats hidrats de carboni), 1% de pròtids, 1% de cel·lulosa, 0,2% de lípids (abans anomenats greixos), 1,3% de minerals, vitamines (sobretot B i C), àcids orgànics i el carotenoide licopè que actualment es considera un eficaç protector contra el càncer.
[edita] Gastronomia
Els tomàquets són un ingredient essencial a moltes cuines del món. Es poden consumir crus, en amanides o gaspatxo, per exemple, o també cuits, fregits, al forn i farcits.
Molt sovint els tomàquets són utilitzats per preparar la salsa de tomàquet, una salsa que té tota una varietat de formes de preparació i que serveix com a condiment o per acompanyar molts plats. Al Mèxic el tomàquet es imprescindible per la preparació de la "salsa mexicana" o "pico de gallo".
El "pa amb tomàquet" és una especialitat de la cuina popular catalana que s'elabora preferiblement amb els tomàquets més madurs i sucosos. És possible que l'origen d'aquesta preparació fos la necessitat d'aprofitar millor el pa sec.
Apart de frescos, al mercat els tomàquets es comercialitzen envasats en llauna, com a tomàquet pelat, puré de tomàquet, pasta de tomàquet i tomàquet fregit. Aquest darrer es troba també envasat en tetrapack. Aquests productes comercials bàsics a base de tomàquet serveixen per a preparar toda una sèrie de plats on el gust i el color que dona el tomàquet, en major o menor proporció, sòn essencials per a llur elaboració.
[edita] Producció mundial
L'any 2005 es van cultivar 125 milions de tones de tomàquets, amb la Xina al capdavant, amb prop del 25% de la producció mundial, seguida dels Estats Units i Turquia.
D'acord amb la FAOSTAT, els principals productors de tomàquets (en tones) l'any 2005 van ser:
| Principals productors de tomàquet — 2005 (milions de tones) |
|
|---|---|
 Xina |
31.6 |
 Estats Units |
11.0 |
 Turquia |
9.7 |
 Índia |
7.6 |
 Egipte |
7.6 |
| Total Mundial | 125 |
| Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO)[1] |
|
