Tomàs Forteza i Cortès

Tomàs Forteza Cortès (Palma, 1838-1898), filòleg, poeta i assagista, fou deixeble de Marian Aguiló i Fuster, i secretari de l'Ateneu Balear, col·laborà en diverses publicacions periòdiques (literàries, catòliques i històriques), era partidari de l'ús culte del català, en contraposició als corrents dialectalistes.

Fou proclamat Mestre del Gai Saber, als Jocs florals de Barcelona el 1873, la seva obra poètica fou aplegada en una edició pòstuma el 1902, titulada Poesies, prologada per Miquel Costa i Llobera, a la seva poesia hi predominen els romanços històrics, però també la poesia amorosa i religiosa.

Com filòleg s'inicià el 1874 amb la publicació de Programa de ortografia castellana, per ús docent, i amb La desinència del plural femení, primer dels seus treballs de filologia científica. El 1881 el Programa de gramàtica mallorquina fou premiat al certàmen de Fires i Festes de Palma, i el 1890 la Diputació Balear acordà subvencionar l'edició de Gramàtica de la lengua catalana, que no s'acabà d'imprimir fins 1915. El coneixement de la romanística alemanya l'acostà a l'anàlisi científic de la llengua i la seva obra és considerada la primera gramàtica científica de la llengua catalana i inaugurà l'escola lingüística mallorquina de notable producció.

L'Ajuntament de Palma el nomenà Fill il·lustre i li dedicà un carrer.

Enllaços externs

• «Tomàs Forteza i Cortès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.