Tomàs apòstol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Tomàs

Estàtua per Pierre Legros el Jove (s. XVII, a San Giovanni in Laterano, Roma)
apòstol i màrtir
Nom secular Arameu: תאומא (T'oma, "bessó"); grec: Dydimos
Naixement desconeguda (s. I)
Palestina
Defunció 72?, d'un cop de llança
Chennai (antiga Madràs, Índia), segons algunes tradicions
Enterrament Catedral de Sant Tomàs (Ortona),; Basílica de Sant Tomàs (Chennai), segons altra tradició
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Ortona, Madràs
Festivitat 3 de juliol, data de la traslació de les relíquies a Ortona (a les esglésies catòlica i anglicana, ortodoxos armenis); 26 de Pashons (coptes); Diumenge de Tomàs (primer diumenge posterior a la Pasqua), 30 de juny i 6 d'octubre (esglésies ortodoxes orientals); 21 de desembre (Església Catòlica abans de 1955, esglésies luteranes i anglicana)
Iconografia Amb una llança (pel martiri); amb un escaire i un carreu (per la professió); introduint el dit o la mà a la ferida de Crist
Patronatge Índia, arquitectes

Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - St. Thomas's Mount?, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sembla que el seu nom era Judes i que tenia un germà bessó, per això l'anomenaven Judes el Bessó (en arameu Yəhudà Te'oma i en grec Ioudas Didymus). D'aquí el nom Te'oma, traduït com a Tomàs, que significa bessó. En l'evangeli apòcrif dels Actes de Tomàs (escrit a Síria el segle III) se'l considera un dels quatre germans de Jesús que s'esmenta en l'Evangeli segons Sant Marc 6, 3. Segons l'Església Catòlica, serien cosins de segon grau.

El fet més conegut de Tomàs es troba en l'Evangeli segons Sant Joan 20, 24-29, on es nega a admetre la resurrecció de Jesucrist fins que no li pasi els dits a les nafres produïdes per la crucifixió. Quan Jesús hi apareix, el convida a ficar el dit a la nafra del costat i Tomàs exclama:

« Senyor méu i Déu meu! »

També apareix a Joan, 11, 16, quan en saber que Llàtzer de Betània ha mort, Jesús vol torna a Judea i els deixebles s'hi oposen, ja que els hi havien amenaçat de lapidar-los; llavors Tomàs diu:

« Anem-hi també nosaltres per morir amb ell". »

Durant el Sant Sopar, pren la parola (Joan, 14, 5) i diu a Crist, quan aquest diu als apòstols que ja saben què passarà, que ells no en saben res, i Jesús els explica el seu vincle amb el Pare.

Trajectòria posterior[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició antiga, Tomàs va marxar a predicar a Síria, Edessa i va fundar la comunita cristiana de Babilònia, on visqué set anys.

Segons Eusebi de Cesarea i Efraïm de Síria, va arribar a l'Índia sud-occidental, per mar, cap a l'any 52. Tomàs hauria, segons aquest relat, començat a predicar a la ciutat portuària de Muziris, on vivia una comunitat jueva. Va convertir-los al cristianisme i, amb ells, també molts hindús, especialment de castes altes. Tomàs, ajudat per aquests nous cristians, va fundar diverses comunitats cristianes a la regió de Kerala: Maliankara (avui Malankara Dam), Kottaikkavu, Niranam, Kollam i Gokamangalam (avui Kothamangalam). Segons una tradició del segle II de l'església local, l'any 52 va desembarcar a Kodungallur i va fundar les Set Esglésies i Mitja: Kodungallur, Kollam, Niranam, Nilackal, (Chayal), Kokkamangalam, Kottakkayal (Paravoor), Palayoor (Chattukulangara) i Thiruvithamkode.

La tradició continua amb un viatge a la Xina per evangelitzar-la; en tornar a l'Índia, va predicar a la costa oriental. En els Actes de Tomàs, s'explica la trobada entre Tomàs i el rei Gondofares, al nord de l'Índia; el 1872 es va descobrir que aquest rei era real i que havia regnat entre els anys 21 i 47 dC.[1]

Segons la tradició, Tomàs fou executat el 3 de juliol de 72 a un turó de Mailapur (Mylapore) anomenat St. Thomas's Mount en el seu honor, sud-est de l'Índia, prop de Chennai, Tamil Nadu), essent travessat per una llança, per ordre del rei Vasudeva I.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Tomàs fou sepultat a Mylapore. Durant unes persucucions al segle III, les seves restes foren trasllades a Edessa[2] (avui Şanlıurfa, Turquia), important centre cristià de Síria. Amb el temps, van ésser portades a l'illa de Quios, al mar Egeu. El 1258, el mariner d'Ortona Leone Acciaiuoli va portar-ne les restes a la seva ciutat, als Abruços. Avui, encara es veneren a la basílica de San Tommaso d'Ortona.

El 1523 els colons portuguesos a l'Índia van fer excavacions a la basílica anomenada Casa de Sant Tomàs, primer lloc on havia estat enterrat i lloc de pelegrinatge dels cristians de la regió. Hi trobaren una sepultura i fonaments d'una casa, que es va considerar que podria haver estat la del sant.

L'Església catòlica i l'Església Ortodoxa Malankaresa celebren el sant el dia 3 de juliol.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Numismàtica a l'Índia (anglès)
  2. Enciclopèdia Catòlica (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]