Tomás Garicano Goñi
Tomás Garicano Goñi (Pamplona, 9 de febrer de 1910 - Madrid, 1988) fou un advocat i militar navarrès. Estudià dret a la Universitat de Saragossa i es llicencià el 1929 a la Universitat de Madrid. El 1930 va ingressar al Cos Jurídic Militar i hi treballà com a auditor a La Corunya, Madrid, Canàries, Valladolid i Burgos. Participà activament en la insurrecció militar que provocà la guerra civil espanyola com a enllaç entre els generals Emilio Mola i Pablo Martín Alonso, i durant el conflicte fou auditor militar i assessor del Cos d'Exèrcit de Navarra.
El 1940 fou nomenat general del Cos Jurídic de l'Aire i el 1941 secretari general de justícia i dret. De 1951 a 1956 fou cap provincial del Movimiento Nacional a Guipúscoa. També fou delegat del govern en el Canal d'Isabel II (1965-1966) i governador civil de Barcelona (1966- octubre de 1969), càrrec des del que va reprimir el moviment estudiantil i polític. Abandonà aquest darrer càrrec quan fou nomenat ministre de governació, càrrec que va ocupar fins 1973.
Membre del Consell Nacional del Movimiento, després de la mort de Franco es mostrà partidari de la reforma política. El 1978 es retirà tant de la política com de l'exèrcit, i fou nomenat vicepresident de l'empresa paperera Sarrió, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
Enllaços externs [modifica]
- Necrològica a El País
- (castellà) Las mentiras del gobernador
| Precedit per: Antonio Ibáñez Freire |
Governador Civil de Barcelona 1966–1969 |
Succeït per: Tomás Pelayo Ros |
| Precedit per: Camilo Alonso Vega |
Ministre de Governació 1969 — 1973 |
Succeït per: Carlos Arias Navarro |
