Tomás Gomensoro
| Tomás Gomensoro | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 1 de març de 1872 – 1 de març de 1873 |
|
| Precedit per | Lorenzo Batlle |
| Succeït per | José Eugenio Ellauri Obes |
|
|
|
| Naixement | 27 de gener de 1810 Dolores (Banda Oriental) |
| Mort | 12 d'abril de 1900 Montevideo (Uruguai) |
| Partit polític | Partit Colorado |
| Professió | Polític |
Tomás José del Carmen Gomensoro Albín (Dolores, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 27 de gener de 1810 - Montevideo, 12 d'abril de 1900), va ser un polític uruguaià, President de la República des de 1872 fins a l'any 1873.[1][2]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Comerciant a la seva joventut, es vincula al Partit Nacional, que després abandonarà. Va ser senador pel departament de Salto el 1852, i després Cap Polític i de Policia d'aquest departament el 1853. Novament integrant del Senat el 1868, presidia el cos quan l'1 de març de 1872 va finalitzar el mandat constitucional de Lorenzo Batlle, i el va succeir en el poder.[3]
Tasca política [modifica]
Durant el seu mandat, d'un any de durada, es va negociar l'acabament de la guerra civil (també coneguda històricament com Revolución de las Lanzas, comandada pel cabdill blanc Timoteo Aparicio). El 6 d'abril de 1872 es va firmar la Pau d'abril (Paz de Abril), que va establir el final de les hostilitats i una amnistia als revolucionaris blancs. Aquest acord va incloure a més, encara que verbalment, el compromís del repartiment de les direccions polítiques departamentals (designades directament pel President de la República) entre blancs i membres del Partit Colorado, mecanisme conegut com "coparticipació" i que es mantindrà vigent en forma gairebé inalterada fins a 1897, en ocasió de la insurrecció del cabdill blanc Aparicio Saravia.
Aquest tipus de solució pactada i verbal era l'única resposta que la societat política uruguaiana del seu temps podia donar a la consolidació de les dues divises originades a la Guerra Gran. L'abril de 1872, dels tretze departaments per llavors existents, quatre (San José, Florida, Canelones i Cerro Largo) van ser promesos de fet per als blancs, romanent la resta a les mans de polítics del Partit Colorado.
Després d'abandonar el poder el 1873, Tomás Gomensoro va ocupar diversos càrrecs com a Inspector de Correus, Col·lector General de Duanes i Tresorer General de la Nació. Va ser novament senador per Soriano entre 1888 i 1894, any aquest últim durant el qual va ser postulat com a candidat per a la presidència de la República per un sector del Partit Colorado, al qual donava suport des de feia més de 40 anys i del qual s'havia transformat en una figura patriarcal i respectada.
Referències [modifica]
- ↑ Dades a info-regenten.de (alemany)
- ↑ Dades a worldstatesmen.org (anglès)
- ↑ Uruguay: Heads of State: 1830-1919 a archontology.org (anglès)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomás Gomensoro |
- Breu biografia de Tomás Gomensoro (castellà)
