Tom Sharpe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tom Sharpe
Naixement 30 de març de 1928
Holloway, Londres (Anglaterra)
Mort 6 de juny de 2013 (als 85 anys)
Llafranc (Catalunya)
Activitat Novel·lista
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Obres principals Saga Wilt, Fart de llop, Blott a la vista

Thomas Ridley Sharpe (Londres, 30 de març de 1928Llafranc, 6 de juny de 2013)[1] fou un novel·lista anglès, una de les figures de referència de la sàtira britànica, conegut per la sèrie Wilt, així com Fart de llop i Blott a la vista, adaptades per televisió.[2]

Nascut al barri londinenc de Holloway el 1928,[3] Sharpe va ser alumne del Pembroke College (Cambridge), abans de traslladar-se a Sud-àfrica durant una dècada. Va ser deportat per sedició per pronunciar-se en contra de l'apartheid. Tornat a Anglaterra, va dedicar-se a la docència abans de passar una temporada entre el Regne Unit i Catalunya i escriure diverses de novel·les. Va morir el 2013 arran de la complicació de la diabetis.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tom Sharpe va néixer a Holloway (Londres)[3] i va créixer a Croydon.[4] El pare de Sharpe, Rev George Coverdale Sharpe, era un pastor unitari, actiu en organitzacions d'extrema dreta en la dècada de 1930.[5] Rev Sharpe va ser president de la secció de l'organització pronazi The Link als districtes londinencs d'Acton i Ealing i va pertànyer a la Nordic League, que va afirmar que odiava els jueus «en tant que odiava la corrupció».[6] Tom Sharpe inicialment va compartir algunes de les opinions del seu pare, encara que es va horroritzar en veure gravacions de l'alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen.[7][8]

Sharpe va anar a la Bloxham School, de Banbury (Oxfordshire), i al Lancing College (West Sussex). Després, va fer el Servei Nacional de la Marina Reial, abans d'assistir al Pembroke College (Cambridge), on va estudiar història i antropologia social.[5]

Després de fer el servei militar es va traslladar a Sud-àfrica el 1951, i es va dedicar a fer treballs socials i a l'ensenyament a KwaZulu-Natal. El 1961 va escriure i va representar una obra en contra del règim de l'apartheid. Per aquesta causa va ser empresonat a la presó de Pietermaritzburg acusat de polític subversiu i comunista perillós, i més tard va ser deportat per activitats antigovernamentals. De la seva experiència a l'Àfrica n'obtingué la inspiració per a escriure els seus llibres Assemblea sediciosa i Exhibició impúdica. Des de 1963 fins a 1972 va treballar com a professor d'història al Cambridge College of Arts and Technology. Va rebre el Gran Premi de l'Humor Negre el 1986.

Des del 1995 i fins a la seva mort el 2013, Sharpe i la seva esposa Nancy vivien a Llafranc. Tot i viure a Catalunya tant de temps mai no va voler aprendre català ni castellà. En les seves paraules: "No vull aprendre la llengua, no vull entendre a quant va la carn".[9]

Estil literari[modifica | modifica el codi]

A les seves novel·les hom hi troba un humor corrosiu, fins i tot de vegades cruel, que divideix els seus lectors entre els quals el consideren molt ofensiu i els que el troben un mestre de l'humor. La seva temàtica és variada, des dels ja esmentats llibres inspirats en l'Apartheid, fins als que critiquen el sistema educatiu (Wilt i seqüeles), l'esnobisme de la classe alta anglesa (Vicis ancestrals i Porterhouse Blue), el món literari (La gran persecució), extremismes polítics de tot tipus, la burocràcia i l'estupidesa en general.[2] Els seus personatges fan servir sovint un llenguatge vulgar i explícit i practiquen tota classe d'actes sexuals. Altres vegades ridiculitza la forma de parlar o de comportar-se de determinats grups socials.

L'ovella negra (The Midden, 1996) es va editar abans en català i castellà que en anglès, segurament perquè des de 1995 vivia a Llafranc, a la Costa Brava.[2]

Les seves obres han estat traduïdes a moltes altres llengües i fins i tot se n'han fet sèries per a la televisió. Wilt es va portar al cinema el 1989 per Michael Tuchner.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Assemblea sediciosa (Riotous Assembly) (1971)
  • Exhibició impúdica (Indecent Exposure) (1973)
  • Fart de llop (Porterhouse Blue) (1974)
  • Blott a la vista (Blott on the Landscape) (1975)
  • Wilt (1976)
  • La gran persecució (The Great Pursuit) (1977)
  • El bastard (The Throwback) (1978)
  • Wilt, els alternatius i els terroristes (The Wilt Alternative) (1979)
  • Vicis ancestrals (Ancestral Vices) (1980)
  • Una Princeseta amb problemes (Vintage Stuff) (1983)
  • Wilt, més que mai (Wilt on High) (1985)
  • Les Beques boges: una crònica de Porterhouse (Grantchester Grind) (1995)
  • L'ovella negra (The Midden) (1996)
  • Wilt s'ha perdut (Wilt in Nowhere) (2004)
  • - (The Gropes) (2009)
  • L'herència de Wilt (The Wilt inheritance) (2010)

Llegat[modifica | modifica el codi]

Tom Sharpe va establir en el seu testament deixar en herència a la seva amiga personal i doctora de Palafrugell, Montserrat Verdaguer, els seus manuscrits de novel·les i obres de teatre, la correspondència personal, les fotografies i les màquines d'escriure.[10][11] L'escriptor anglès va especificar al testament que volia que el llegat formés part d'una fundació, que s'establirà a Palafrugell.[12] Verdaguer, a més, és l'encarregada d'escriure la seva biografia.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Moix, Llàtzer. «Muere Tom Sharpe». La Vanguardia, 6 juny 2013 [Consulta: 7 juny 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Moix, Llàtzer. «La respuesta de Tom Sharpe» (en castellà). La Vanguardia, 19 febrer 1996, p. 38 [Consulta: 5 de maig de 2010].
  3. 3,0 3,1 Moseley, Merritt. British Novelists Since 1960: Fourth series (en anglès). Cengage Gale, 2001, p. 258. ISBN 978-0-7876-4648-6. 
  4. «Tom Sharpe» (en anglès). The Daily Telegraph, 6 juny 2013 [Consulta: 8 juny 2014].
  5. 5,0 5,1 «Tom Sharpe obituary». The Guardian, 6 juny 2013. [Consulta: 6 juny 2013].
  6. Griffiths, Richard. Patriotism Perverted. Constable, 1998, pp. 40-41. 
  7. «Tom Sharpe: Comic novelist and satirist who created the Wilt series and Porterhouse Blue». The Independent, 6 juny 2013. [Consulta: 7 juny 2013].
  8. Kirkley, Paul. «An audience with Tom Sharpe». Cambridge Evening News. [Consulta: 9 juny 2013].
  9. «Why Tom Sharpe left Cambridge for Catalonia» (en anglès). Expatica, 13 octubre 2004.
  10. «Palafrugell, predispuesto a acoger la futura fundación de Tom Sharpe» (en castellà). La Vanguardia. EFE, 23 agost 2013.
  11. «Palafrugell està predisposat a acollir la futura fundació de l´escriptor Tom Sharpe». Diari de Girona, 24 agost 2013.
  12. 12,0 12,1 «El llegat de Tom Sharpe es quedarà a Palafrugell en un lloc "públic i visitable"». 324.cat, 27 agost 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Tom Sharpe