Tom Sharpe
Tom Sharpe (Londres, 30 de març de 1928) és un novel·lista anglès, una de les figures de referència de l'humor britànic.[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va estudiar a la Universitat de Cambridge. Després de fer el servei militar es va traslladar a Sud-Àfrica el 1951, i es va dedicar a fer treballs socials i a l'ensenyament a Natal. El 1961 va escriure i va representar una obra en contra del règim de l'Apartheid. Per aquesta causa va ser empresonat a la presó de Pietermaritzburg acusat de polític subversiu i comunista perillós, i més tard va ser deportat per activitats antigovernamentals. De la seva experiència a l'Àfrica n’obtingué la inspiració per a escriure els seus llibres Assemblea sediciosa i Exhibició impúdica. Des de 1963 fins a 1972 va treballar com a professor d'història al Cambridge College of Arts and Technology. Va rebre el Gran Premi de l'Humor Negre el 1986.
Estil literari [modifica]
A les seves novel·les hom hi troba un humor corrosiu, fins i tot de vegades cruel, que divideix els seus lectors entre els que el consideren molt ofensiu i els que el troben un mestre de l'humor. La seva temàtica és variada, des dels ja esmentats llibres inspirats en l'Apartheid, fins als que critiquen el sistema educatiu (Wilt i seqüeles), l'esnobisme de la classe alta anglesa (Vicis ancestrals i Porterhouse Blue), el món literari (La gran persecució), extremismes polítics de tot tipus, la burocràcia i l'estupidesa en general.[1] Els seus personatges fan servir sovint un llenguatge vulgar i explícit i practiquen tota classe d'actes sexuals. Altres vegades ridiculitza la forma de parlar o de comportar-se de determinats grups socials.
L'ovella negra (The Midden, 1996) es va editar abans en català i castellà que en anglès, segurament perquè des de 1995 viu a Llafranc, a la Costa Brava.[1]
Les seves obres han estat traduïdes a moltes altres llengües i fins i tot se n'han fet sèries per a la televisió. Wilt es va portar al cinema el 1989 per Michael Tuchner.
Obres [modifica]
- "Assemblea sediciosa" ("Riotous Assembly") (1971)
- "Exhibició impúdica" ("Indecent Exposure") (1973)
- "Fart de llop" ("Porterhouse Blue") (1974)
- "Blott a la vista" ("Blott on the Landscape") (1975)
- "Wilt" (1976)
- "La gran persecució" ("The Great Pursuit") (1977)
- "El bastard" ("The Throwback") (1978)
- "Wilt, els alternatius i els terroristes" ("The Wilt Alternative") (1979)
- "Vicis ancestrals" ("Ancestral Vices") (1980)
- "Una Princeseta amb problemes" ("Vintage Stuff") (1983)
- "Wilt, més que mai" ("Wilt on High") (1985)
- "Les Beques boges : una crònica de Porterhouse" ("Grantchester Grind") (1995)
- "L'ovella negra" ("The Midden") (1996)
- "Wilt s'ha perdut" ("Wilt in Nowhere") (2004)
- - ("The Gropes") (2009)
- "L´herència de wilt" ("The Wilt inheritance") (2010)
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Article de Llàtzer Moix (La Vanguardia, edició de dilluns 19/2/1996, pàg 38). [Consulta: 5 de maig de 2010]. (castellà)
