Tomaso Albinoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Tomaso Albinoni
Albinoni.jpg
Nom real: Tomaso Giovanni Albinoni
Estil: Barroc
Naixença: 8 de juny de 1671
Venècia
Defunció: 17 de gener de 1751 (als 79 anys)
Venècia
Nacionalitat: Venecià
Activitat principal: Compositor

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca. Va escriure al voltant de cinquanta òperes, però és més conegut per la seva música instrumental, especialment els seus concerts per a oboè.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Venècia (Itàlia) que en aquells dies era una república independent, en el si d'una rica família veneciana de comerciants. A Tomaso li agradava definir-se com un músic del violí i un diletant venecià. Va estudiar violí i cant i ben aviat destacà en ambdós instruments. Va poder compondre amb plena llibertat sense necessitar cap tipus de mecenatge, fora de per part de l'església o de la noblesa.

Va viure sempre a Venècia tot i que també viatjà. Es té constància de dos viatges a Florència un el 1703 i l'altre el 1722. La seva primera òpera, Zenobia regina de Palmireni, és del 1694, any en què també va compondre el primer recull de música instrumental, les 12 Sonate a tre, op 1. Des de sempre va repartir la seva activitat productiva tant en la música vocal, òperes, serenates i cantates, com a la instrumental, sonates i concerts. A la mort del seu pare, el 1709, es pogué dedicar a la música sense cap necessitat econòmica.

La seva música instrumental va atreure l'atenció de Johann Sebastian Bach, que va escriure almenys dues fugues sobre temes d'Albinoni i va utilitzar constantment els seus baixos harmònics com a exercicis musicals per als seus alumnes.

L'adagio[modifica | modifica el codi]

La seva fama es va incrementar en gran manera quan, el 1910, un investigador va començar a escorcollar les partitures d'un antic monestir, entre les quals va descobrir l'obra més solemne d'Albinoni: un fragment d'un moviment lent d'una Trio sonata, per a cordes i orgue, que posteriorment, el 1945, reconstruiria Remo Giazotti com l'Adagio d'Albinoni, una de les peces més conegudes de la música clàssica.

Obra[modifica | modifica el codi]

Obra instrumental[modifica | modifica el codi]

Albinoni va compondre 64 concerts, 8 simfonies i 97 sonates i ballets.

  • Op. 1 1694 12 Sonates a tres.
  • Op. 2 1700 6 Simfonies i 6 Concerts a 5.
  • Op. 3 1701 12 Ballets da cambra a tres.
  • Op. 4 1704 6 Sonates d'església per a violí i baix continu, publicat per Roger a Amsterdam el 1708.
  • Op. 5 1707 12 Concerts per a violí i baix continu
  • Op. 6 1711 12 Sonates de cambra.
  • Op. 7 1716 12 Concerti per 1 o 2 oboès i corda.
  • Op. 8 1721 6 Sonates i 6 Ballets a tres.
  • Op. 9 1722 12 Concerts per 1 o 2 oboès i corda.

Òpera[modifica | modifica el codi]

  • Zenobia (1694)
  • Il prodigio dell'Innocenza (1695)
  • Zenone (1696)
  • Tigrane (1697)
  • Primislao (1697)
  • L'Ingratitudine castigata (1698)
  • Il Radamisto (1698)
  • Diomede punito da Alcide (1700)
  • L'inganno innocente (1702)
  • L'Arte in gara con l'Arte (1702)
  • La Griselda (Llibret d'Apostolo Zeno, 1703)
  • La fede tra gl'inganni (1707)
  • Elio Seiano (1707)
  • Astarto (1708)
  • Vespetta e Pimpione (1708)
  • Pimpinone (intermezzo 1708)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomaso Albinoni