Tomàs Magistre

Tomàs Mestre (Thomas Magister, Θωμᾶς), fou un retòric i gramàtic bizantí que va florir vers el 1310. Era nadiu probablement de Tessalònica.

Va viure a la cort d'Andrònic II Paleòleg on va exercir els oficis de magister officiorum i director dels arxius (chartophylax); després es va retirar a un monestir on va agafar el nom de Teodídul i es va dedicar a l'estudi dels antics autors grecs.

La seva principal obra fou un Lexicó de paraules àtiques (κατὰ Ἀλφάβητον ὀνομάτων Ἀττικῶν Ἐκλογαί compilada sobre les obres dels vells gramàtics com Frínic, Ammoni, Herodià i Moeris; encara que té moltes cites interessants d'obres perdudes, està feta amb poc judici i conté nombrosos errors. Va escriure una Scholia sobre Píndar, Eurípides i Aristòfanes. Altres obres seves són cartes, discursos i encomis (com per exemple un sobre Gregori Nazianzè). Podria ser el mateix personatge esmentat com Tomàs Epigramàtic o l'anomenat Tomàs Patrici.