Tomás Pelayo Ros

Tomás Pelayo Ros
Nom original	(es) Tomás Pelayo
Biografia
Naixement	16 octubre 1928 ; Saragossa (Espanya)
Mort	24 octubre 2007 (79 anys); Saragossa
Procurador a Corts
	28 juliol 1975 – 30 juny 1977 ; ← Luis Nozal López ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
President del Comitè Olímpic Espanyol
	juny 1975 – setembre 1976 ; ← Joan Gich Bech de Careda – Benito Castejón Paz (en) →
Governador civil de Barcelona
	30 octubre 1969 – 31 maig 1974 ; ← Tomás Garicano Goñi – Rodolfo Martín Villa →
Governador civil de la província de Còrdova
	8 juny 1968 – 24 novembre 1969 ; ← Prudencio Landín Carrasco – Julio Gutiérrez Rubio →
Governador civil de la província de Zamora
	9 abril 1965 – 8 juny 1968 ; ← Julio Rico de Sanz – Manuel Hernández Sánchez →
Procurador a Corts
	3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ; Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Movimiento Nacional ; Alianza Popular
Família
Fills	María Pelayo Muñoz
	Premis (2003) Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort; (1972) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil; (1969) Gran Creu de l'Orde de Cisneros ;

Tomás Pelayo Ros (Saragossa, 16 d'octubre de 1928 - Saragossa, 24 d'octubre de 2007) fou un advocat i polític aragonès.

Biografia[modifica]

Fill de l'advocat Tomás Pelayo Horé,^[1] es llicencià en dret per la Universitat de Saragossa el 1950 i fou alferes de les Milícies Universitàries. Després va fer oposicions al cos judicial i fou fiscal de l'Audiència Provincial de Tarragona el 1954. El 1955 es casà amb María Teresa Muñoz Galiá, originària d'Ulldecona, amb qui va tenir 6 fills.^[2]

El 1964 començà la seva carrera política com a Conseller Nacional del Movimiento Nacional i Procurador a Corts. Després fou governador civil de Zamora (1965), de Còrdova (juny de 1968 - 30 de novembre de 1969) i de Barcelona. En aquest darrer càrrec es destacà per preconitzar el primer transvàs de l'Ebre. Mentre era governador civil de Barcelona, va passar de ser Tinent Fiscal de l'audiència territorial de Tarragona a Advocat Fiscal de l'audiència de Saragossa en tots dos casos en excedència.^[3]^[4]

Després fou delegat del govern a la Companyia Telefònica, Delegat Nacional d'Esports i president del Comitè Olímpic Espanyol (1975-1976).

Formà part també de les últimes Corts franquistes vinculat a Fernando Herrero Tejedor, a qui l'unia una gran amistat. Durant la transició espanyola va formar part del partit Unión del Pueblo Español (UPE), amb el que es van integrar a Alianza Popular. Poc abans de la convocatòria de les eleccions generals espanyoles de 1977, però, decidí retirar-se de la política. Des de llavors treballà com a advocat fins a la seva jubilació.

Referències[modifica]

↑ «Hace 50 años murió la cantante y bailarina 'La Bella Otero'» (en castellà). HERALDO DE ARAGON EDITORA, S.L.U, 14-04-2015. [Consulta: 12 setembre 2023].
↑ «Fallece Tomás Pelayo Ros, ex presidente del Comité Olímpico Español» (en castellà). EL NORTE DE CASTILLA, 25-10-2007. [Consulta: 12 setembre 2023].
↑ «B. O. del E.-Núm. 153» (PDF) (en castellà), 28-06-1971. [Consulta: 12 setembre 2023].
↑ Fitxa del Congrés dels Diputats

Enllaços externs[modifica]

Obituari a El Mundo
Obituari a La Vanguardia

Càrrecs públics
Precedit per: Tomás Garicano Goñi	Governador Civil de Barcelona 1969-1974	Succeït per: Rodolfo Martín Villa
Precedit per: Joan Gich Bech de Careda	President del Comitè Olímpic Espanyol 1975-1976	Succeït per: Benito Castejón Paz

[1] «Hace 50 años murió la cantante y bailarina 'La Bella Otero'» (en castellà). HERALDO DE ARAGON EDITORA, S.L.U, 14-04-2015. [Consulta: 12 setembre 2023].

[2] «Fallece Tomás Pelayo Ros, ex presidente del Comité Olímpico Español» (en castellà). EL NORTE DE CASTILLA, 25-10-2007. [Consulta: 12 setembre 2023].

[3] «B. O. del E.-Núm. 153» (PDF) (en castellà), 28-06-1971. [Consulta: 12 setembre 2023].

[4] Fitxa del Congrés dels Diputats

[1]

[2]

[3]

[4]