Tona (Osona)
| Localització | |
| Municipi d'Osona | |
| Església | |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona |
| Gentilici | Tonenc, tonenca |
| Superfície | 16,47 km² |
| Altitud | 600.2 msnm |
| Població (2011[1]) • Densitat |
8.119 hab. 492,96 hab/km² |
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 436018 4633478(i) |
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Josep Salom i Ges |
| Codi postal | 08551 |
| Codi territorial | 082830 |
Tona és un municipi de la comarca d'Osona, que llinda amb Malla, Taradell, Muntanyola, Collsuspina, Seva i Balenyà. Forma part de la plana de Vic. A només 10 km de Vic i situat estratègicament entre Barcelona, Manresa i Girona gaudeix d’un estol de carreteres que fan la població molt accessible des de qualsevol punt de Catalunya. Precisament aquestes vies de comunicació són les que l’han fet desenvolupar bàsicament en dos plans: on s'ubica la població i on es troben part dels masos més importants de la vila i on tradicionalment s'han desenvolupat les activitats agrícoles i ramaderes.
Taula de continguts |
[modifica] Història
La vila de Tona ha estat tradicionalment agrícola i ramadera. Tot i així, des del 1874 i durant la primera meitat del segle passat, el descobriment de la presència d'aigües sulfuroses al subsòl va provocar que es convertís en una població residencial i d'estiueig, amb la fundació del diversos balnearis (Balneari Ullastres & Co, Balneari Segalers, Balneari Roqueta i Balneari Codina).[2] Els balnearis varen tenir un gran impacte econòmic en la població, van suposar un important impuls econòmic, social i urbanístic pel poble,[3] i varen convertir Tona en un centre d’estiueig de primer ordre.[4]
A més a Tona també hi ha diverses torres modernistes com les torres Llussà i la Torre Simon totes elles de l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (gendre i col•laborador de Lluís Domènech i Montaner). Però el canvi d'hàbits del turisme i l'avenç de la medicina van provocar la decadència d'aquesta activitat. Així, doncs, el municipi es va transformar a partir dels anys 70 ja que la seva població s'incrementà notablement a causa del desenvolupament industrial. En els últims anys Tona ha recuperat aquest caràcter de vila d'estiueig i residencial amb la rehabilitació dels hotels en residències per a la tercera edat.
L'entorn de Tona encara conserva molts espais naturals, i pels seus entorns s'hi pot observar un paisatge agrícola però alhora natural com són els turons típics de la Plana de Vic i la seva vegetació.
[modifica] Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | 194 | 0 | 5,52 | ||
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Rafael Delgado | 210 | 0 | 5,97 | |
| Convergència i Unió | Josep Salom i Ges | 1926 | 9 | 54,82 | |
| Tona Futur | Xavier Sardà i Cabero | 951 | 4 | 27,07 | |
| Partit Popular | 50 | 0 | 1,42 | ||
| Vots nuls | 24 | 0 | 0,68 | ||
| Vots en blanc | 159 | 0 | 4,52 | ||
| Total | 3514 | 13 | |||
[modifica] Personatges il·lustres
- Dr. Antoni Bayés i Fuster, Metge
- Antoni Figueras i Cerdà, Empresari i mecenes
- Salvador Gurri i Corominas, Escultor
- Josep Molera "El noi de Tona"
- Dr. Marià Puigllat i Amigó, Bisbe de Lleida
- Antoni Ristol i Vilageliu, Advocat i polític
- Carme Sala i Bigas, Monja
- Hèctor Vila, Cantautor
- Felip Vall i Verdaguer, Pintor
[modifica] Llocs d'interès
- Església parroquial de Sant Andreu de Tona
- Castell de Tona. Turó situat al nord-oest del nucli urbà, on es trobava el poble medieval. En el pla del Castell encara es conserva l'església de Sant Andreu (antiga parroquial), una gran cisterna feta a la roca i una torre de guaita record de les antigues defenses que coronaven el turó.
- Església de Sant Andreu del Castell de Tona. Romànica, de finals del segle IX
- Església de Santa Maria del Barri. Romànic del segle XII i Gòtic. Aquesta església s'esmenta com Mare de Déu de Lurdes en els mapes per l'Institut Cartogràfic de Catalunya i per senyals locals.
- Església de Sant Miquel de Vilageriu. Romànica dels segles XI-XII
- Església de Santa Maria de Mont-rodon. Documentada des de l'any 1154
- Jaciment del Camp de les Lloses. Ibero-romà del segle II aC al segle I aC. Amb el centre d'Interpretació del mateix nom.
- Museu del Pa de Tona.[5]
- Aqüeducte de Vilageriu.
[modifica] Masies i Cases Pairals
- Mas Barri
- Mas la Canal
- Castell Güells
- Casal de Mont-rodon (1448-1452), d'estil gòtic amb vestigis romànics.
- Mas Planelló
- Mas Planell
- Mas Prat de la Barroca
- Mas Riambau
- Mas Sagalers
- Mas Savell
- Vall-llobera (Tona)
- Mas Vendrell
- Mas la Vila
- Mas Vilageliu
- Mas Vilamajor
- Mas Vilar
[modifica] Muntanyes de Tona
- Serrat del Castell (Tona)
- Serrat de Mont-rodon
- Serrat de Puigbonic
- Serrat de Sant Valentí
- Serra de Torrellebreta
[modifica] Gastronomia
A Tona, hi ha una amplia oferta de restaurants. També s'hi troba l'Escola d'Hostaleria d'Osona.
[modifica] Educació
Actualment el poble disposa dels següents centres educatius: CEIP Era de Dalt, CEIP El Castell, IES Tona, Escola Vedruna de Tona, Col·legi PIVE, Escola Bressol La Cucafera, Escola Bressol Pa amb Xocolata i Escola d'Hostaleria d'Osona.
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Mitjans de comunicació
La Revistona és una revista periòdica en català amb informació local del poble. Neix l'any 2000 amb l'objectiu d'omplir el buit d'informació i de mitjans de comunicació del municipi.[6] Surt entre 8 i 10 vegades l'any amb una tirada d'entre 2.000 i 3.000 exemplars. Les primeres edicions de la revista tenien una tirada de 1.800 exemplars però l'any 2006 van augmentar fins arribar al tiratge mínim actual. La distribució ha estat des de sempre gratuïta a excepció d'un número que va costar un euro per tal d'ajudar en el finançament.[7] L'entitat, però, es finança íntegrament amb la publicitat inserida a la revista i amb una subvenció municipal de l'Ajuntament de Tona, tot i que en els últims temps reconeixen que han hagut de duplicar esforços per fer viable la supervivència econòmica.[7]
El 2010, la revista va celebrar els 10 anys d'història, que van coincidir amb la publicació del número 100.[6] Per celebrar-ho es va organitzar una exposició amb tots els números editats[8] i una taula rodona amb el títol "La Revistona 2.0, el futur de la premsa local".[9]
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ «Tona (Osona)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ruta-caminada de l'aigua de Tona». campdeleslloses.ca. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «Nomenament d’Antoni Bayés i Pilarín Bayés com a fills adoptius de Tona». Ajuntament de Tona. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 123. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ 6,0 6,1 «La publicació mensual de Tona La Revistona celebra el 10è aniversari». VilaWeb Vic, 10 de desembre de 2009. [Consulta: 26 de febrer de 2012].
- ↑ 7,0 7,1 «La Revistona publica un especial de pagament». Osona.com/Nació Digital, 29 de juliol de 2011. [Consulta: 26 de febrer de 2012].
- ↑ «La Revistona celebra els seus 10 anys». Osona.com/Nació Digital, 10 de desembre de 2009. [Consulta: 26 de febrer de 2012].
- ↑ «Taula rodona sobre ‘La Revistona 2.0 i el futur de la premsa local.’». VilaWeb Vic, 22 d'abril de 2010. [Consulta: 26 de febrer de 2012].
[modifica] Enllaços externs
- Ajuntament de Tona
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||