Antoni Catany i Jaume

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Toni Catany)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Toni Catany

Toni Catany
Nom de naixement Antoni Catany i Jaume
Naixement 15 d'agost de 1942
Llucmajor, Mallorca
Defunció 14 d'octubre de 2013 (als 71 anys)
Barcelona
Nacionalitat Illes Balears Illes Balears
Art Fotografia

Toni Catany (Llucmajor, 15 d'agost de 1942 - Barcelona, 14 d'octubre de 2013)[1][2] fou un fotògraf mallorquí de formació autodidacta.

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Toni Catany va residir a Barcelona des de 1960, ciutat en què va cursar estudis de Ciències químiques. Fotògraf autodidacta, es va iniciar en la professió com free-lance (per compte propi) el 1966, realitzant reportatges de viatges. L'any 1968 va publicar els seus primers reportatges sobre Israel i Egipte a la revista Destino i sobre les Illes Balears a La Vanguardia. Però aviat es decantaria per terrenys distints als de la fotografia de premsa. El 1972, la galeria Aixelà de Barcelona va acollir la seva primera exposició. El 1980 va iniciar una sèrie de naturaleses mortes que li va procurar el reconeixement a escala mundial.

El bodegó d'estudi, els paisatges i l'arquitectura mediterrània, amb un especial interès pel mestissatge, els retrats i els nus masculins tractats amb singular poesia són alguns dels grans temes que Catany va abordar en la seva obra. Una obra que, tècnicament, es va iniciar amb la imitació de tècniques antigues (com el daguerreotip i el calotip), i més recentment en les polaroids transportades. Sempre amb la combinació de procediments del passat, tradició i experimentació, amb gran influència de la pintura, i amb alternança del blanc i negre i el color, tot i que també va incorporar com a mitjà d'expressió la fotografia digital en els seus darrers anys.[2]

És autor d'una monografia sobre el fotògraf mallorquí Tomàs Monserrat (1873-1944).[3]

Va exposar a Espanya, França, Països Baixos, Regne Unit, Itàlia, Estats Units, Tunísia, Alemanya i Japó, entre altres països. La seva obra es troba a la Biblioteca Nacional de París, al Museu d'Art Modern de París, al Museu Niepce (Chalons-sur-Saone, França), a la Universitat de Parma (Itàlia), a la International Polaroid Collection (EUA),i al Museu de Mallorca.

Centre Internacional de Fotografia[modifica | modifica el codi]

A Llucmajor, a la casa natal del fotògraf Tomàs Monserrat, s'havia de crear abans del 2013 el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany.[4] Aquest centre havia de servir per promoure l'art i la cultura fotogràfica, mitjançant la conservació, la investigació, la difusió i el suport a les creacions relacionades amb la fotografia. Així mateix, s'hi conservarà a Mallorca el llegat fotogràfic de Montserrat i el de Toni Catany, el qual està format per:

  • l'obra pròpia de l'autor
  • l'obra d'altres autors que ha col·leccionat al llarg de la seva vida
  • la col·lecció de càmeres fotogràfiques de diverses èpoques
  • el fons bibliogràfic acumulat per l'autor (uns 3.000 volums)

Aquest projecte, que havia començat feia més de sis anys, va decidir aparcar-lo el juny de 2013 atesa la falta de compromís per part del Consell de Mallorca en la creació d'aquesta fundació;[2] l'arquitecta Carme de Cara, que estava a càrrec del projecte, va assegurar que el fotògraf estava «molt desilusionat» per aquest tema. De moment, la Fundació Toni Catany, però, té seu virtual, ja que està penjada al blog HIC Arquitectura.[5]

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

  • 1987: Natures mortes. Premi al millor llibre fotogràfic en l'edició de 1990 de la Primavera Fotogràfica de Barcelona.
  • 1991: La meva Mediterrània. Premi del llibre als Rancontres Internationales de la Photographie d'Arles guardonat per la Generalitat de Catalunya com a millor llibre il·lustrat de l'any.
  • 1993: Somniar déus (amb text de Blai Bonet)
  • 1994: Obscura memòria
  • 1997: Fotografies. Premi dels Editors Europeus i premi del llibre català concedit per la Generalitat de Catalunya.
  • 1997: Cossiols
  • 1998: Calotips
  • 2000: Toni Catany, l'artista en el seu paradís
  • 2002: Toni Catany
  • 2003: Record de Llucmajor
  • 2004: Liébana infinita
  • 2006: Venessia

Guardons[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Toni Catany o la obsesión por el paso del tiempo a El País, 14/10/2013 (castellà)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Mor Toni Catany, el gran fotògraf de la poesia a Ara Balears, 15/10/2013
  3. Tomas Monserrat. Retratista d'un poble. A cura de Toni Catany. a Iberlibro.com (castellà)
  4. Mercader, Aina. «Toni Catany torna a Mallorca per quedar-s'hi». Bonart [Girona], núm. 137, març 2011, p.43. ISSN: 1885-4389.
  5. La Fundació Toni Catany no existe, pero tiene sede virtual a UH Noticias (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]