Toni Marbà i Blasi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:47, 9 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaToni Marbà Blasi
Biografia
Naixement13 de juny de 1983 (1983-06-13) (40 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, Compositor, Artista
Activitat2007–Actual
EstilCantautor

Lloc web[1]

El Toni Marbà va néixer el juny de 1983, i des de petit va manifestar un gran esperit creatiu que s’ha concretat en una llicenciatura de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i en una vocació musical que ara veu la llum amb el disc Desmentides. Desmentides és una barreja intimitat i reivindicació sota el sedàs del refinament i la suggestió, on traspuen un conjunt de vivències i experiències humanes que connecten amb l’ésser humà contemporani.[1]

Biografia[2]

Inicis i evolució

De caràcter reservat en ambients acadèmics, més expansiu i sociable en cercles creatius, somniador compulsiu en la intimitat, la seva passió per la música el porta a participar en corals, i a compondre les primeres cançons als tretze anys, amb els únics tres acords apresos de manera autodidacta.

A partir d’aquell moment ja no es desenganxa més de la guitarra, ja sigui de viatge per l’Egipte mil·lenari o per l’eterna Roma, sempre hi ha un moment per treure l’instrument de la funda i practicar acords o improvisar una cançó. A cavall entre l’adolescència i els primers anys de joventut, ja cursant la carrera artística a la Universitat de Barcelona, compagina la passió per la pintura i un treball al taller Manetes de l’artista Carmina Gimeno, amb diferents bandes musicals com Reborn, Manflinaires o Defecte de fàbrica. A través d’aquestes bandes, experimenta amb diferents estils musicals, des de la música d’arrel tradicional, cançons catalanes pop-rock, fins a les versions de grans temes del blues i del rock, i que li permet millorar com a guitarrista i fer provatures amb el baix, l’harmònica, el saxo i el caixó flamenc, fins a aconseguir certa desimboltura i gràcia.


Formació i creació

D’esperit inquiet, Toni Marbà no deixa que aquests projectes apaivaguin la seva pròpia creació, i paral·lelament treballa en la seva música fins que el 2009, com un imperatiu que sent dins del cor, decideix que ha arribat el moment de dedicar-se totalment a les seves cançons i emprèn un projecte en solitari. Ha arribat l’hora d’anar cap endins.

Els primers mesos se’ls passa totalment capficat en la seva creació, amb una constància treballadora exemplar, escrivint partitures, elaborant lletres i polint acords, en un clima d’intimitat que li permet aprofundir en la sensibilitat de les melodies i de les paraules. Perfeccionista de mena, no es deixa endur per les presses per acabar les cançons. A mesura que avança el treball, comença a envoltar-se dels músics que l’acompanyaran en la presentació del projecte musical el sis de maig del 2010, i amb els quals compartirà llargues i productives hores d’assajos, en un clima cada vegada més familiar que traspua al públic en el directe musical.[3]

Part de la banda prové del Conservatori, i té estudis musicals reglats, d’altres són més autodidactes, però tots ells desprenen una gran passió per la música.

Primer disc

Conscient que s’obre un gran horitzó davant seu, decideix enriquir les cançons i comença a musicar els temes amb nous instruments com ara el llaüt, el clarinet i el caixó flamenc. Aquests nous arranjaments musicals reconstrueixen les cançons i personalitzen una creació musical cada vegada més compacta i integrada. Gràcies també als consells musicals de Moisès Soler, a les propostes literàries de Cris López, i a les recomanacions vocals de Maria Mateu i Montse Strait, i sobretot gràcies als sis músics que l’acompanyen, el disc Desmentides veu la llum l’octubre de 2012.

Discografia

Desmentides

Toni Marbà i la seva banda presenten el 2012 l’enregistrament sonor del seu primer treball musical, Desmentides. El disc és una barreja d’intimitat i reivindicació sota el sedàs del refinament i la suggestió, on traspuen un conjunt de vivències i experiències humanes que connecten amb l’home contemporani.[4]

Un bon exemple d’aquesta fusió íntima i social és la cançó que dóna nom al disc, Desmentides, una invitació a desemmascarar les mentides personals i col·lectives; les fal·làcies de la [[]societat] trasllueixen sota una lletra punyent i uns compassos musicals delicats.

No obstant això, la denúncia social no és el fonament del disc, tot i que la sinceritat i l’actualitat de les lletres no deixen indiferent a qui les escolta, com és el cas de les cançons Falses promeses, Temps de lluita, El meu futur o Invisibles. Aquests temes s’equilibren amb altres cançons on emergeix la part més personal del cantautor que, en un exercici de despullament, no dubta de mostrar el seu món interior. Cançons com ara Carícies, El silenci de la nit o Algun lloc, evidencien allò que és estimat, les palpitacions creatives i vitals d’en Toni Marbà, els racons de les llàgrimes silenciades i el gaudi amorós.[5]

Alhora, cal destacar que el disc no és només una obra poètica musical, sinó també una obra pictòrica. Fruit del seva carrera de Belles Arts, Toni Marbà s’ha encarregat del disseny del cd. El llibret n’és una vertadera mostra, on les il·lustracions, fotografies i collage ajuden a endinsar-se i a comprendre l’obra musical. Original, simbòlic, delicat i molt treballat, la presentació externa del disc és un primer i aconseguit suggeriment per endinsar-s’hi.[6]

En Toni Marbà podria respondre als versos d’Enric Casasses i Figueres: No admeto els vostres judicis / ni les vostres opinions, / jo no sóc de cap manera. És un músic fidel al que és, mai té pressa en allò que estima, potser per això el seu disc és un obra musical i literària profundament personal. Música delicada on la guitarra, el baix i la bateria sigil·losa, fan l’amor amb violes, llaüts i clarinets; lletres que ajuden a treure cortines de fum a la realitat, i molta, molta intimitat compartida. L’experiència és incomunicable, cal obrir el caramel i posar-se’l a la boca.[7]


Cançons[8]

Cançó [9] Intèrprets convidats
Imbisibles Damià Soler
Falses promeses -
Robeu-me aquest dolor -
Una noia en el desaigüe -
El meu futur Oriol Tomàs
Carícies -
Quin tio més empanat -
L'últim somni -
Temps de lluita Guillem López
Desmentides -
Rosa -
Algun lloc -
El silenci de la nit -
Último sueño -
Steel my Pain Cristina López

Referències

Enllaços externs