Tonkawa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tonkawa
Parlat a: Texas i Oklahoma
Regió: Estats Units Estats Units
Parlants: Ext. c. 1940
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengua aïllada
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 tqw
Distribució de la llengua tonkawa
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El tonkawa és una llengua extingida i aïllada, nadiua d'Oklahoma, Texas i Nou Mèxic, Estats Units. Era parlada pels tonkawes i es va extingir pel 1940.

Alfabet i fonètica[modifica | modifica el codi]

Sistema d'escriptura[modifica | modifica el codi]

Alfabet Pronunciació Alfabet Pronunciació
c /ʦ/ a /a/
h /h/ a• /aː/
k /k/ e /e/
/kʷ/ e• /eː/
l /l/ i /i/
m /m/ i• /iː/
n /n/ o /o/
p /p/ o• /oː/
s /s/ u /u/
t /t/ u• /uː/
w /w/    
x /x/    
/xʷ/    
y /j/    
'  or  ? /ʔ/    

Vocals[modifica | modifica el codi]

El tonkawa té 10 vocals:

  Vocal anterior   Vocal posterior
Vocal curta Vocal llarga Vocal curta Vocal llarga Vocal curta Vocal llarga
Vocal tancada i   u
Vocal mitjana e   o
Vocal oberta   a  
  • Les vocals es produeixen en cinc parells que posseeixen diferent quantitat vocàlica (això és, vocals curtes vs. vocals llargues).
  • En els parells de vocals posteriors i mitjanes anteriors, els vocals curtes són fonèticament més baixes que les seves contraparts tancades: (/ i / → vocal pretancada [ɪ]), (/ e / → vocal semioberta [ɛ]), (/ o / → vocal semioberta [ɔ]).
  • Les vocals obertes (/ a, a ː /) varien entre les articulacions central i posterior: [a~ɑ, aː~ɑː].

Morfologia i fonètica[modifica | modifica el codi]

Infinitiu Present simple
(subjecte)
Present progressiu
(subjecte)
Present simple
(objecte)
Present progressiu
(objecte)
notox (cultivar) notxoʔ (ell cultiva) notxonoʔ (ell està cultivant) wentoxoʔ (ell els cultiva) wenotxonoʔ (ell els està cultivant)
pitsen (tallar) pitsnoʔ (ell talla) pitsanoʔ (ell està tallant) weptsenoʔ (ell els talla) weptsenanoʔ (ell els està tallant)
salkox (fer mala cara) salkoʔ (ell fa mala cara) salkenoʔ (ell està fent mala cara) wesalkoʔ (ell fa males cares) wesalkenoʔ (ell està fent mala cara)
nepaxkox (fumar) nepaxkoʔ (ell fuma) nepaxkenoʔ (ell està fumant) wenpaxkoʔ (ell els fuma) wenpaxkenoʔ (ell els està fumant)
netlox (xuclar) netloʔ (ell xucla) netlenoʔ (ell està xuclant) wentaloʔ (ell els xucla) wentalenoʔ (ell els està xuclant)


Exemple de text[modifica | modifica el codi]

El següent text són les primeres frases de Coyote and Jackrabbit, de Harry Hoijer.

ha•csokonayla ha•nanoklakno?o xam?al?a•y?ik. ?e•kʷa tanmaslakʷa•low hecne•laklakno?o lak. ha•csokonayla "?o•c!" noklakno?o. "?ekʷanesxaw sa•ken nenxales!" noklakno?o. ?e•ta tanmaslakʷa•lowa•?a•lak hewleklakno?o.

Glossa:

Coiot / anava al llarg de, e.d. / en la planura. Quan ho va fer així / Llebre / ell estava jaient, e.d. / (acusatiu). Coiot / "Oho!" / va dir, e.d. "Cavall / meu / l'he trobat!" / va dir, e.d. i aleshores / aquesta llebre menc. / ell l'atrapà, e.d.

En aquesta glossa, e.d. és una abreviatura d' "està dit", i menc. de "ell mencionat".

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hoijer, Harry. (1933). Tonkawa: An Indian language of Texas. New York: Columbia University. (Extract from Handbook of American Indian languages, Vol. 3).
  • Hoijer, Harry. (1946). Tonkawa. in Harry Hoijer et al., Linguistic Structures of Native America, 289-311.
  • Hoijer, Harry. (1949). An Analytical Dictionary of the Tonkawa Language. Berkeley, CA: University of California Publications in Linguistics 5.
  • Hoijer, Harry. (1972). Tonkawa Texts. Berkeley, CA: University of California Publications in Linguistics 73.
  • Mithun, Marianne. The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
  • "The Tonkawa Language: Pronunciation Key." Internet: <http://www.tonkawatribe.com/culture/language.htm> October 12, 2005.
  • Noske, Roland. (1993). A Theory of Syllabification and Segmental Alternation. With studies on the phonology of French, German, Tonkawa and Yawelmani. Tübingen: Niemeyer.
  • Phelps, Elaine F. (1973). Tonkawa, Sundanese and Kasem. Some problems in Generative Phonology. Ph.D. dissertation, University of Washington, Seattle.
  • Phelps, Elaine F. (1975). Iteration and Disjunctive Domains in Phonology. Linguistic Analysis 1, 137-172.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]