Anthony Doyle

Anthony Doyle

Nom original	(en) Tony Doyle
Biografia
Naixement	Anthony Paul Doyle 19 maig 1958 Ashford (Anglaterra)
Mort	30 abril 2023 (64 anys)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de pàncrees )
Dades personals
Nacionalitat	Regne Unit
Formació	Salesian School, Chertsey (en)
Alçada	1,85 m
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Anglaterra
Esport	ciclisme en pista ciclisme de competició
Clubs professionals   1980-1981. KP Crisps-Viscount 1982. Viscount-Shimano 1983-1985. RMC-Security Grille 1986-1990. Ever Ready 1991-1992. The European 1993. Roger Neilson-Tivoli 1994-1995. Futurama
Participà en
Principals triomfs
Curses d'un dia	Campió del món de persecució individual (1980)
Premis  Membre de l'Orde de l'Imperi Britànic

Medaller
Competint per Regne Unit
Ciclisme
Campionat del Món en pista
Or	Besançon 1980	Persecució individual
Plata	Barcelona 1984	Persecució individual
Plata	Bassano del Grappa 1985	Persecució individual
Or	Colorado Springs 1986	Persecució individual
Plata	Viena 1987	Puntuació
Bronze	Viena 1987	Persecució individual
Plata	Gant 1988	Persecució individual

Anthony "Tony" Doyle, (Ashford, Surrey, 19 de maig de 1958 - 30 d'abril de 2023) fou un ciclista britànic, professional del 1980 al 1995. Combinà el ciclisme en pista amb la ruta, però fou en pista on va obtenir els millors resultats. Fou doble Campió de Món en persecució, i va obtenir vint-i-set victòries en curses de sis dies.

El 1980, com a ciclista amateur, va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Moscou, on fou setè en la prova de persecució per equips del programa de ciclisme.

Un càncer de pàncrees, diagnosticat tan sols un mes abans, li va provocar la mort als 64 anys.

Palmarès en pista

• 1980
  • Campió del Món en Persecució individual
• 1983
  • 1r als Sis dies de Berlín (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Dortmund (amb Danny Clark)
• 1984
  • Campió d'Europa de Madison (amb Gary Wiggins)
• 1985
  • 1r als Sis dies de Bremen (amb Gary Wiggins)
  • 1r als Sis dies de Maastricht (amb Danny Clark)
• 1986
  • Campió del Món en Persecució individual
  • 1r als Sis dies de Berlín (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Dortmund (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Launceston (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Grenoble (amb Francesco Moser)
  • 1r als Sis dies de Gant (amb Danny Clark)
• 1987
  • 1r als Sis dies de Maastricht (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Bassano del Grappa (amb Moreno Argentin i Roman Hermann)
• 1988
  • Campió d'Europa de Madison (amb Danny Clark)
  • Campió d'Europa en Òmnium Endurance
  • 1r als Sis dies de Berlín (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Dortmund (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Bremen (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Rotterdam (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de París (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Münster (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Múnic (amb Danny Clark)
• 1989
  • Campió d'Europa de Madison (amb Danny Clark)
  • 1r als Sis dies de Colònia (amb Danny Clark)
• 1990
  • 1r als Sis dies de Múnic (amb Danny Clark)
• 1991
  • 1r als Sis dies de Gant (amb Etienne De Wilde)

Palmarès en ruta

• 1979
  • 1r al Circuit des Mines
• 1981
  • 1r als Girvan Three Day i vencedor d'una etapa
  • 1r al Yorkshire Classic i vencedor d'una etapa
• 1982
  • 1r als Girvan Three Day i vencedor d'una etapa
• 1986
  • 1r al Ron Kitching Classic i vencedor d'una etapa
• 1989
  • Vencedor d'una etapa de la Milk Race

Enllaços externs

• Fitxa a sitiodeciclismo.net
• Fitxa a cyclebase.nl
• Fitxa a museociclismo.it
• Fitxa als Jocs Olímpics Arxivat 2012-10-02 a Wayback Machine.