Tonyina
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 .jpg) |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Thunnus thynnus (Linnaeus, 1758)[2] |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
La tonyina, tonyina vermella, tonyina roja o tonyina d'aleta blava (Thunnus thynnus)[3] és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes. La forma juvenil es denomina golfàs.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Els mascles poden assolir els 458 cm de longitud total i els 684 kg de pes.
- Cos poderós.
- Dors blau fosc.
- Ventre argentat.[4]
Distribució geogràfica [modifica]
Es troba a l'Atlàntic occidental (des del Canadà, el Golf de Mèxic i el Carib fins al Brasil i Veneçuela) i a l'Atlàntic oriental (des de les Illes Lofoten -Noruega- fins a les Illes Canàries i Mauritània, incloent-hi la Mediterrània i el sud de la Mar Negra). També n'hi ha una població a Sud-àfrica.[4]
Interès gastronòmic [modifica]
La tonyina és un peix blau que es consumeix fresc o en conserva. La seua carn és ferma, agradable al paladar i nutritiva. Conté olis omega-3 molt importants per a una nutrició equilibrada. La tonyina en llauna, conservada en oli o salmorra, és ideal per preparar amanides i entrepans, en aquesta forma és molt apreciada als Estats Units, peró s'ha estés arreu del planeta, fet que ha fet que alguns experts alertin sobre la sobreexplotació de la pesca d'aquesta espècie.[5]
A Espanya es menja sovint fresca en plats com la "tonyina amb samfaina", "tonyina amb pebrots" o també en escabetx.
La tonyina i el mercuri[6] [modifica]
La tonyina, i altres peixos que es troben a la part superior de la cadena tròfica, acumulen mercuri sota la forma de metilmercuri. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària a partir de juliol de 2011 va passar de recomanar, en embarassades i infants petits, una ingestió màxima de tonyina i peixos com el peix espasa i caçó de 100 grams a la setmana a recomanar que s'abstinguessin del seu consum. El metil mercuri és altament tòxic i ingressa en els peixós a través de l'aigua on neden a més de per la ingestió d'altres peixos més petits. Com més grans i més vells siguin els peixos que acumulen mercuri més contingut de mercuri tindran.
Nivells alts de mercuri poden ser perjudicials pel desenvolupament del cervell del fetus. A més de mercuri també s'acumulen en els peixos els bifenils policlorats (BPCs)
Referències [modifica]
- ↑ South J. F. 1845. Encyclopedia Metropolitana; or, Universal Dictionary of Knowledge. Edition for 1845. Encycl. Metrop. v. 25.
- ↑ BioLib
- ↑ Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (català)
- ↑ 4,0 4,1 FishBase (anglès)
- ↑ Gutiérrez, Thaïs. «Fins quan podrem menjar tonyina». Diari Ara [Barcelona], núm.348, 13/11/2011, p.47. ISSN: 2014-010X.
- ↑ http://espanol.pregnancy-info.net/pescados_que_contienen_bpc_y_mercurio.html
Bibliografia [modifica]
- Collette, B.B., 1999. Mackerels, molecules, and morphology. p. 149-164. A: B. Séret i J.-Y. Sire (eds.) Proc. 5th Indo-Pac. Fish Conf., Noumea, París.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
- Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs [modifica]
- ITIS (anglès)
- AQUATAB.NET
- El 2012 s'acabarà la tonyina vermella al Mediterrani (català)
