Torà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per al Llibre de la Llei dels hebreus, vegeu Pentateuc.
Torà
Bandera de Torà Escut de Torà
(En detall) (En detall)
Localització

Torà situat respecte Catalunya
Torà situat respecte Catalunya

Localització de Torà respecte de la Segarra


Municipi de la Segarra
Vista d'un carrer del nucli antic de la vila
Vista d'un carrer del nucli antic de la vila
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
• Bisbat
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segarra
Solsona
Solsona
Gentilici Toranès, toranesa
Superfície 93,3 km²
Altitud 448 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.253 hab.
13,43 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 367500 4630300Coord.: 41° 48′ 41″ N, 1° 24′ 14″ E / 41.81139°N,1.40389°E / 41.81139; 1.40389
Distàncies 106 km de Barcelona
44 km de Manresa
26 km de Cervera
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Maria Mercè Valls Querol (CiU)
Codi postal 25750
Codi territorial 252234
Web

Torà és una vila i municipi situat al nord-est de la comarca administrativa de la Segarra. L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera (Solsonès).

El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. El relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins als 850 m.

El 1006, durant una una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la qual Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van derrotar l'exèrcit d'Abd al-Malik al-Muzaffar,[2] fill del recentment mort hàjib Almansor.

Geografia Urbana[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Torà el conformen un nucli urbà principal i 7 entitats més de població:Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Sant Serni de Llanera, Vallferosa i l'Aguda.[3]

Torà es comunica al sud amb Ivorra per la carretera LV-3003 que es perllonga fins a Portell per desembocar en la N-141a a l’alça de Sant Ramon. Cap al sud-est, la C-1412 connecta el nucli urbà amb Castellfollit de Riubregós i s’extén fins a Calaf on enllaça amb la C-25 coneguda popularment com l’Eix Transversal. La mateixa carretera segueix pel nord-Oest fins a Ponts passant per Biosca i Sanauja. Al nord, la LV-3005 connecta Torà amb Cardona mitjançant el pas per Ardèvol i Su.[4] El 10 de març de 2010 l'ajuntament va votar deixar la comarca de la Segarra i incloure's a la del Solsonès. En tràmit.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

De les diferents hipòtesis de l’etimologia de Torà, els científics experts en la matèria solen acudir al llatí, on trobem la paraula taurus que significa toro i que amb el seu sufix declinatiu es convertiria en Tauranum, que es podria catalanitzar com torar, amb r final, i traduït com lloc on hi ha toros. L’etimologia llatina és de les preferides pels experts en la matèria i és en principi l’adoptada pels habitants de Torà, amb un toro a l’emblema municipal. Cal assenyalar que els romans fundaren un Tauranum a la Panònia (Sèrbia), situada prop de la capital Belgrad. L’antic poble de Tauranum és conegut actualment com Selim.[5]

Altres hipòtesis recorren al mot àrab torat, que significa terra de riquesa. El filòleg Joan Coromines, parla de tora, amb accent pla, que en una de les accepcions és coneguda també com herba del toro, en alemany Stierkraut, perquè quan les vaques en mengen s’exciten sexualment i van a cercar el brau. Aquesta planta sembla també figurar a l’escut de Torà representada amb un toro davant l'herba. Altres significats de tora son turó, terra al·luvió i herba verinosa del gènere Aconitum. Posteriorment, aquest mateix autor analitzava a la seva obra Onomasticon Cataloniae, la toponímia de Torà com una derivació del llatí tauranum però amb l’inconvenient que l’evolució d’aquesta sèrie de noms arranca d’una base llatina acabada en ianum i el resultat seria Torià. Per aquest motiu, l’autor, analitza la idea que Torà tingui una arrel etimològica pre-romana. Partint de la idea que el Riubregós és un afluent important del Segre i que el gran riu Tarn, a l’Occitània, rebé el nom del déu cèltic del Tro, Coromines considera la possibilitat que Torà signifiqui el retrò d’un riu estimbant-se a les altes gorges. Aquest seria també el significat de Riubregós, riu de brega.[6]

Medi físic[modifica | modifica el codi]

Biosca Ardèvol Pinós
Guissona Brosen windrose-fr.svg
Ivorra Castellfollit de Riubregós

Arquitectura civil[modifica | modifica el codi]

El cementiri de Torà.

Plaça de la Font[modifica | modifica el codi]

41° 48′ 43.09″ N 1° 24′ 15.03″ E


La plaça de la Font, és un dels centres neuràlgics de Torà. Al llarg de la història ha canviat en diverses ocasions de nom. Amb motiu de la visita del monarca Alfons XIII, l'any 1907, va passar a anomenar-se plaça d'Alfons XIII. Durant la República canvià a plaça de la República, i posteriorment, al acabar la Guerra Civil tornà a anomenar-se com el monarca. Als anys 80 tornà al nom primigeni plaça de la Font. En l’actualitat encara es conserva els indicatius amb els noms de plaça de la República i d’Alfons XIII.[7][8]

La plaça està presidida per la la Font de la Vila que data de 1608 una edificació rectangular, que amaga l'aljub, i coberta a doble vessant de lloses. El frontal està protegit per un porxo amb un gran arc de mig punt. El mur dret té adossada una pica subdividida en tres compartiments que servia per rentar la verdura. També s'hi observa una torreta de totxo, construïda posteriorment, amb la finalitat d'airejar l'aigua d'entrada. A la part esquerra s'adossen quatre piques que servien d'abeurador d'animals. La part del darrere és ocupada per un gran safareig amb les lloses inclinades per rentar la roba.[9]

A la placa frontal s'hi pot veure la llegenda el 12 d'octubre de 1907 l'aigua arribà aquí­ que fa referència al nivell que assolí­ l'aigua del riu Llanera després d'uns forts aiguats.[10]

Plaça de la Vall[modifica | modifica el codi]

41° 48′ 44.40″ N 1° 24′ 9.96″ E


La plaça de la Vall és el centre neuràlgic de Torà. Aquí s’hi celebren les principals festivitats de la vila com el mercat medieval de divendres sant [11] o el Brut i la Bruta de carnaval.[12] A principis del segle XXI la plaça va patir una profunda remodelació que finalitzà el 2003 i fou inaugurada el 2 de maig pel conseller dAgricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Grau.[13]

Altres[modifica | modifica el codi]

Edificacions militars[modifica | modifica el codi]

Edificis romànics[modifica | modifica el codi]

  • Monestir de Cellers: amb tres absis en creu i cripta, a Cellers (Torà)
  • Església de Sant Salvador: a l'Aguda de Torà
  • Església de Sant Miquel: a Fontanet
  • Església de Claret, del segle XII, molt transformada

Edificis monumentals[modifica | modifica el codi]

  • El Convent
  • L'Hostal
  • Església de Santa Maria: a Llanera (expoliat)
  • Església de Santa Maria: a Vallferosa (expoliat)

Festes[modifica | modifica el codi]

La festa major és el dia 1 de setembre. A l'estiu, en el solstici, són habituals revetlles populars de barri.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
140 92 196 914 1.255 1.969 1.567 1.499 1.303 1.309
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.294 1.567 1.534 1.511 1.442 1.335 1.288 1.181 1.131 1.155
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.143 1.174 1.191 1.220 1.231 1.327 1.370 1.367 1.333 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Entitat de població Habitants
Cellers 26
Claret 6
Fontanet 12
Llanera (Solsonès) 13
Sant Serni de Llanera 33
Torà 1.165
Vallferosa 19
Font: Municat

Toranesos notables[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Els carrers de Torà durant les festes de Nadal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. (anglès) Carl Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, p.99-100. Traduït de l'alemany a l'anglès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977
  3. «Ajuntament de Torà» (en castellà). Diputació de Lleida. [Consulta: 6 maig 2014].
  4. Castells, Josep M. Riera i. Conèixer la Segarra en BTT. 1a ed.. Valls: Cossetània, 1999. ISBN 9788489890398 [Consulta: 6 maig 2014]. 
  5. (26 de març de 2011). "Possible origen de Torà". .  
  6. Coromines, dir. per Joan. Onomasticon Cataloniae. 1a ed.. Barcelona: Curial Ed. Catalanes, 1997. ISBN 9788472568549 [Consulta: 23 abril 2014]. 
  7. Serra, Enric Vilalta. A la marca extrema, en terra de solitud : una passejada per les fronteres d'alguns comtats catalans a l'època del califat de Còrdova. 1a ed.. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010. ISBN 9788498833461. 
  8. Coberó, Jaume Coberó i. Història civil i religiosa de la vila de Torà. Torà: [J. Coberó i Coberó], 1982. ISBN 9788430079988. 
  9. «Font de la Vila de Torà». Turisme Llobregòs. Associació de Municipis de la Vall del Llobregós. [Consulta: 25 abril 2014].
  10. Vila, Marc Aureli. Catalunya-- rius i poblament. 1a ed.. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 9788478268740. 
  11. «El Mercadal de Torà». Socpetit.cat. Sant Jaume dels Domenys: Creacions.com, Març 2013. [Consulta: 6 maig 2014].
  12. La Vanguardia Ediciones S.L.. «Torà avanza el Carnaval con la Festa del Brut i la Bruta» (en castellà). La Vanguardia. La Vanguardia Ediciones S.L., 21 febrer 2014 [Consulta: 6 maig 2014].
  13. «Grau inaugurarà la Plaça del Vall i el Pla de Camins de Torà». Generalitat de Catalunya, 30 abril 2003 [Consulta: 6 maig 2014].
  14. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 123. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]