Tordera
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Maresme | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Maresme |
||||
| Gentilici | Torderenc, torderenca | ||||
| Superfície | 84,08 km² | ||||
| Altitud | 34 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
16.318 hab. 194,08 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 476693 4616603Coord.: 41° 42′ 3″ N, 2° 43′ 12″ E / 41.70083,2.72000 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Joan Carles Garcia i Cañizares (CIU) |
||||
| Codi postal | 08490 |
||||
| Codi territorial | 082845 |
||||
Tordera és una ciutat i municipi de la comarca del Maresme. Es compon d'un nucli històric al costat de la Tordera, en un turó. Hi ha diversos barris (Sant Andreu, Sant Pere, Mas Sant Jaume, Mas Martí...) i urbanitzacions disperses pel terme municipal (Sant Daniel, Niagara Park, Agora Park, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Mas Mora, Mas Reixach, Roca Rossa, Terra Brava, Tordera Park...). El topònim deriva del llatí turdaria, «lloc de tords», és a dir, terra de tords, documentat al segle x com Tordaria.[2]
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
És el municipi amb el terme més extens de tot el Maresme, amb una superfície de 84,08 km². El terme municipal limita amb els següents municipis:
| Fogars de la Selva | Maçanet de la Selva | Lloret de Mar |
| Sant Celoni |  |
Blanes |
| Sant Cebrià de Vallalta | Pineda de Mar | Santa Susanna, Palafolls |
La ciutat esta comunicada per les carreteres BV-5122, GI-600 , N-IIi les autopistes E-15 i C-32.
Demografia [modifica]
Tordera tendeix el 2007 al creixement demogràfic, i pateix una gran transformació en diversos àmbits. Així doncs, aquell any es va treballar en una piscina coberta que seria inaugurada a finals d'any i d'altres equipaments municipals. Tot i això aquest creixement ha generat certa controvèrsia, ja que aquesta expansió del nucli urbà es desenvolupa prop de la plana d'inundació de la Tordera.
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1717 incorpora Roca Rossa; el 1857, Sant Pere de Riu i Vallmanya; i el 1930, Hortsavinyà.
Esdeveniments [modifica]
Com a esdeveniments culturals, cal destacar-ne la Festa Major (el 24 d'agost, per sant Bartomeu), l'aplec de Sant Ponç (11 de maig) i la Fira del ram.
El mercat setmanal al carrer s'organitza cada diumenge i aplega un gran nombre de visitants de localitats veïnes, així com turistes. Dins d'aquest mercat podem trobar tot tipus d'aliments, articles de roba o d'higiene personal o fins i tot animals de granja com galls, pollets,ànecs o ocells.
Equipaments municipals [modifica]
Tordera té centres d'educació primària, secundària i batxillerat, així com pavellons esportius, una biblioteca municipal i el Teatre Clavé. Actualment la població també fa la recollida selectiva de brossa. S'ha dut a terme la reconstrucció del Pont de Ferro, un emblemàtic pont destruït durant una riuada unes dècades enrere, i que té una història singular.
Entitats [modifica]
- El Club Patí Tordera es troba ubicat en aquest municipi, i hi ha una forta afició als esports de patinatge, especialment hoquei sobre patins i patinatge artístic. S'han aconseguit títols estatals i europeus.
- La Colla de Diables de Tordera organitza cada any des de la seva creació, el 1993 el correfoc de Tordera, que se celebra durant la Festa Major el 23 d'agost.
- El col.legi Sant Josep ara anomenat Fundació Privada Educativa Vedruna Girona que forma part d'una una xarxa de 37 escoles.
Tordera compta amb un important patrimoni arquitectònic d'època medieval, del qual destaquen la parròquia, amb el seu campanar, amb la part baixa preromànica, la mitjana romànica i la alta gòtica, de Sant Andreu, el monestir de Santa Maria de Roca Rossa (segle XII), la torre de Can Toni Joan, nombroses masies i molins.
Quant a activitats tradicionals, a mitjan segle XIX va ser molt important al poble la producció de taps de suro [3], amb nombroses empreses sureres que donaven feina a un important col·lectiu de tapers.
Torderencs il·lustres [modifica]
- Categoria principal: torderencs
- Prudenci Bertrana (1867-1941), escriptor modernista, autor de la cèlebre novel·la Josafat (1906).
- Pere Porter (1571-1636), personatge protagonista d'una novel·la anomenada "El cas raro del Pere Porter", on explica quan va entrar a l'infern i després en va tornar a sortir.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Bofarull, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània, 2002, pàg. 175. ISBN 9788495684974 [Consulta: 14 maig 2010].
- ↑ Taps de suro al Diari de Mataró
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tordera  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Guia urbana de Tordera
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||
