Tordera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de Tordera. Vegeu-ne altres significats a «La Tordera».
Tordera
Bandera de Tordera Escut de Tordera
(En detall) (En detall)
Localització

Tordera situat respecte Catalunya
Tordera situat respecte Catalunya

Localització de Tordera respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Entrada a la  ciutat de Tordera
Entrada a la ciutat de Tordera
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Torderenc, torderenca
Superfície 84,08 km²
Altitud 34 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
16.363 hab.
194,61 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 476693 4616603Coord.: 41° 42′ 3″ N, 2° 43′ 12″ E / 41.70083°N,2.72000°E / 41.70083; 2.72000
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Joan Carles Garcia i Cañizares (CIU)
Codi postal 08490
Codi territorial 082845

Tordera és una ciutat i municipi de la comarca del Maresme. Es compon d'un nucli històric al costat de la Tordera, en un turó. Hi ha diversos barris (Sant Daniel, Sant Andreu Sant Jaume i Mas Martí, Sant Pere, Sant Tou, la Fibracolor) i urbanitzacions disperses pel terme municipal (Urb. St. Daniel, Niagara Park, Agora Park, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Mas Mora, Mas Reixach, Roca Rossa, Terra Brava, Tordera Park...). El topònim deriva del llatí turdaria, «lloc de tords», és a dir, terra de tords, documentat al segle X com Tordaria.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

És el municipi amb el terme més extens de tot el Maresme, amb una superfície de 84,08 km². El terme municipal limita amb els següents municipis:

Fogars de la Selva Maçanet de la Selva Lloret de Mar
Sant Celoni Brosen windrose-fr.svg Blanes
Sant Cebrià de Vallalta Pineda de Mar Santa Susanna, Palafolls

La ciutat està comunicada per les carreteres BV-5122, GI-600, N-IIi les autopistes E-15 i C-32.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Tordera tendeix el 2007 al creixement demogràfic, i pateix una gran transformació en diversos àmbits. Així doncs, aquell any es va treballar en una piscina coberta que seria inaugurada a finals d'any i d'altres equipaments municipals. Tot i això aquest creixement ha generat certa controvèrsia, ja que aquesta expansió del nucli urbà es desenvolupa prop de la plana d'inundació de la Tordera.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
147 - 171 1.257 2.044 3.869 3.324 3.252 3.048 3.215
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.312 3.357 3.336 3.593 4.483 6.431 7.546 8.249 8.476 8.771
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.918 9.181 9.798 10.325 11.719 13.420 14.800 15.641 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1717 incorpora Roca Rossa; el 1857, Sant Pere de Riu i Vallmanya; i el 1930, Hortsavinyà.

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Com a esdeveniments culturals, destaca la festa major (el 24 d'agost, per sant Bartomeu), l'aplec de Sant Ponç (11 de maig) i la Fira del ram.

El mercat setmanal al carrer s'organitza cada diumenge i aplega un gran nombre de visitants de localitats veïnes, així com turistes. Dins d'aquest mercat podem trobar tot tipus d'aliments, articles de roba o d'higiene personal o fins i tot animals de granja com galls, pollets, ànecs o ocells.

Equipaments municipals[modifica | modifica el codi]

Tordera té centres d'educació primària, secundària i batxillerat, l'Institut Lluís Companys, així com pavellons esportius, una biblioteca municipal i el Teatre Clavé. Actualment la població també fa la recollida selectiva de brossa. S'ha dut a terme la reconstrucció del Pont de Ferro, un emblemàtic pont destruït durant una riuada unes dècades enrere, i que té una història singular.

Entitats[modifica | modifica el codi]

Tordera compta amb un important patrimoni arquitectònic d'època medieval, del qual destaquen la parròquia, amb el seu campanar, amb la part baixa preromànica, la mitjana romànica i l'alta gòtica, de Sant Andreu, el monestir de Santa Maria de Roca Rossa (segle XII), la torre de Can Toni Joan, nombroses masies i molins.

Quant a activitats tradicionals, a mitjan segle XIX va ser molt important al poble la producció de taps de suro,[3] amb nombroses empreses sureres que donaven feina a un important col·lectiu de tapers.

Torderencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: torderencs
Retrat de Prudenci Bertrana (L'album du Centenaire, 1910)
  • Prudenci Bertrana (1867-1941), escriptor modernista, autor de la cèlebre novel·la Josafat (1906).
  • Pere Porter (1571-1636), personatge protagonista d'una novel·la anomenada "El cas raro del Pere Porter", on explica quan va entrar a l'infern i després en va tornar a sortir.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Bofarull, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània, 2002, pàg. 175. ISBN 9788495684974 [Consulta: 14 maig 2010]. 
  3. Taps de suro al Diari de Mataró

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]