Tordera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de Tordera. Vegeu altres significats a «La Tordera».
Tordera
Bandera de Tordera Escut de Tordera
(En detall) (En detall)
Localització

Tordera (Catalunya)
Tordera
Tordera (Catalunya)
Tordera

Localització de Tordera respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Entrada al poble de Tordera.
Entrada al poble de Tordera.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Torderenc, torderenca
Superfície 84,08 km²
Altitud 34 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
15.974 hab.
189,99 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 476693 4616603(i) 41° 42′ 3″ N, 2° 43′ 12″ E / 41.70083, 2.72
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Joan Carles Garcia i Cañizares (CIU)
Codi postal 08490
Codi territorial 082845

Tordera és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Es compon d'un nucli històric situat al costat de la Tordera, en un turó. Hi ha diversos barris (Sant Andreu, Sant Pere, Mas Sant Jaume, Mas Martí...) i urbanitzacions disperses pel terme municipal ( Sant Daniel, Niagara Park, Agora Park, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Mas Móra, Roca Rossa, Terra Brava, Tordera Park...).

El topònim deriva del llatí turdaria, «lloc de tords», és a dir, terra de tords. documentat al segle x com Tordaria.[2]

Taula de continguts

[modifica] Geografia

És el municipi amb el terme més extens de tot el Maresme, amb una superfície de 84,08 km². El terme municipal limita amb els següents municipis:

Fogars de la Selva Maçanet de la Selva Lloret de Mar
Sant Celoni Brosen windrose It.svg Blanes
Sant Cebrià de Vallalta Pineda de Mar Santa Susanna, Palafolls

[modifica] Demografia

Tordera tendeix el 2007 al creixement demogràfic, i pateix una gran transformació en diversos àmbits. Així doncs, aquell any es va treballar en una piscina coberta que seria inaugurada a finals d'any i d'altres equipaments municipals. Tot i això aquest creixement ha generat certa controvèrsia, ja que aquesta expansió del nucli urbà es desenvolupa prop de la plana d'inundació de la Tordera.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
147 - 171 1.257 2.044 3.869 3.324 3.252 3.048 3.215
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.312 3.357 3.336 3.593 4.483 6.431 7.546 8.249 8.476 8.771
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.918 9.181 9.798 10.325 11.719 13.420 - 15.641 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1717 incorpora Roca Rossa; el 1857, Sant Pere de Riu i Vallmanya; i el 1930, Hortsavinyà.

[modifica] Esdeveniments

Com a esdeveniments culturals, cal destacar-ne la Festa Major (el 24 d'agost, per sant Bartomeu), l'aplec de Sant Ponç (11 de maig) i la Fira del ram.

El mercat setmanal al carrer s'organitza el diumenge i aplega un gran nombre de visitants de localitats veïnes, així com turistes.

[modifica] Equipaments municipals

Tordera té centres d'educació primària, secundària i batxillerat, així com pavellons esportius, una biblioteca municipal i el Teatre Clavé. Actualment la població també fa la recollida selectiva de brossa. S'ha dut a terme la reconstrucció del Pont de Ferro, un emblemàtic pont destruït durant una riuada unes dècades enrere, i que té una història singular.

[modifica] Entitats

[cal citació]

  • El Club Futbol Tordera es va fundar l'any 1914. En aquesta temporada 2011/2012 consta de 23 equips i es coneix per el torneig que fan al juny Memorial Josep Barceló on venen molts equips de diferents clubs (barça, valència, espanyol...).
  • El Club de Bàsquet Tordera, que es va fundar l'any 1992. Durant la temporada 2007/2008 formen el club un total de 23 equips.
  • El Club Patí Tordera es troba ubicat en aquest municipi, i hi ha una forta afició als esports de patinatge, especialment hoquei sobre patins i patinatge artístic. S'han aconseguit títols estatals i europeus.
  • El Club d'Escacs Tordera és un dels de més nivell de tot Catalunya.[cal citació]
  • La Colla de Diables de Tordera organitza cada any des de la seva creació, el 1993 el correfoc de Tordera, que se celebra durant la Festa Major el 23 d'agost.
  • El Cercle d'Història de Tordera és l'entitat que té cura de la divulgació i preservació del patrimoni històric i cultural de la vila.
  • La Colla Sardanista Antaviana es dedica a promoure la cultura sardanista participant activament en concursos i aplecs.
  • Associació El Rusc i Avets : Associació fundada el 1977 pel Dr. Pujol per a persones amb discapacitat intel·lectual, pertanyent a la Federació de l'Arca Internacional. Es una entitat sense ànim de lucre i declarada d'utilitat pública.
  • El col.legi Sant Josep ara anomenat Fundació Privada Educativa Vedruna Girona que forma part d'una una xarxa de 37 escoles molt diverses, que abracen centres de Llars d’Infants, Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. Moltes d’aquestes etapes estan integrades en una mateixa escola. La xarxa educativa Vedruna està repartida arreu del nostre país, tan en poblacions rurals relativament petites com en grans ciutats. Tot i la diversitat d’escoles, totes elles estan cohesionades per una història i per un projecte educatiu compartit, que s’adapta i es desenvolupa en cada una de les realitats escolars.

Tordera compta amb un important patrimoni arquitectònic d'època medieval, del qual destaquen la parròquia, amb el seu campanar, amb la part baixa preromànica, la mitjana romànica i la alta gòtica, de Sant Andreu, el monestir de Santa Maria de Roca Rossa (segle XII), la torre de Can Toni Joan, nombroses masies i molins.

Quant a activitats tradicionals, a mitjan segle XIX va ser molt important al poble la producció de taps de suro [3], amb nombroses empreses sureres que donaven feina a un important col·lectiu de tapers.

[modifica] Vegeu també

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
  2. Bofarull, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània, 2002, pàg. 175. ISBN 9788495684974 [Consulta: 14 maig 2010]. 
  3. Taps de suro al Diari de Mataró

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Tordera
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües