Torlacs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Torlacs o xopes o timok vlacs o tsintsars són diversos nom que es donen als aromanesos principalment a Sèrbia, Montenegro i Kosovo.

A Sèrbia existeixen unes quinze mil persones que parlen aromanès. Una societat aromanesa està establerta a Belgrad. També hi ha uns centenars d'aromanesos a Montenegro i a Kosovo, però la majoria viu a Belgrad o a la província autònoma de Voivodina on es confonen amb la minoria romanesa; segons l'organització "Moviment Romanès i Valac de Iugoslàvia" (probablement ara canviat a Moviment Romanès i Valac de Sèrbia) la minoria aromanesa i romanesa a Voivodina és de 40.000 persones més unes altres 200.000 a la regió entre el riu Morava i el Timok). Els aromanesos foren reconeguts minoria a Kosovo i han estat també reconeguts com a minoria molt recentment pel govern de Sèrbia (vers 2006) i tenen dret a utilitzar els seus noms aromanesos i algunes altres petites coses de caràcter cultural. La seva associació està subvencionada pel govern i organitza reunions i conferències i publica llibres; a la televisió i la radio hi ha alguns programes en aromanès.

Els xopes (chopes) o torlacs (cipani o tsopi, o tsopani o torvlahi o torlacs) també timok vlacs (Vlacs del riu Timok) ocupen la regió coneguda com a Tribàlia occidental i algunes comunitats al Banat a la Voivodina. El seu dialecte avui és el dacoromanès, però la gent són d'origen aromanès i no romanès. Els tsintsars viuen a Kosovo, Belgrad i alguna zona de Voivodina

El 1863 es va planejar la creació d'un estat romanès/aromanès al sud del Danubi, que abraçaria el nord-est de Bulgària i l'est de Sèrbia dins una Federació Balcànica, i sota patrocini de Romania. El teòric estat fou batejat Tribàlia que era el nom de la regió sota els otomans i que els torlacs o xopes havien acceptat. En aquell moment els torlacs o xopes (que més tard foren anomenats timok vlac (valacs del riu Timok) eren considerat aromanesos i no romanesos, però amb el temps la proximitat geogràfica de Romania i l'existència de comunitats realment romaneses els ha fet perdre en part aquest caràcter i avui dia se'ls confon amb els romanesos.

Referències[modifica | modifica el codi]