Torlit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sebel·lí
Torlit
Torlit
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Burhinidae
Gènere: Burhinus
Espècie: B. oedicnemus
Nom binomial
Burhinus oedicnemus
Linnaeus, 1758

El torlit o samarlic (Burhinus oedicnemus), conegut també a les Illes Balears i al País Valencià com sebel·lí, és un ocell de la família dels burínids (Burhinidae).

És un ocell estèpic i camallarga, de mida mitjana, amb un fort bec de color groc i negre, grans ulls grocs (que li donen un aspecte reptilià i un plomatge adient per al camuflatge. El nom científic fa referència a les prominents articulacions que té a les potes, que són de color groc o verdós. És un gran volador, amb les ales amb marques blanques i negres.

Tot i estar classificat com a au camallarga, prefereix els hàbitats secs i oberts amb sòl descobert. És predominantment nocturn, especialment quan canta; el seu cant, semblant a gemecs, és fort i recorda al dels ocells del gènere Numenius (polits i becuts o siglots, família dels escolopàcids - Scolopacidae).

Alimentació[modifica | modifica el codi]

La seva alimentació es basa en els insectes i altres petits invertebrats, però també atrapa sargantanes. Diposita 2 o 3 ous en estretes esquerdes del terreny.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba per tot Europa, el nord d'Àfrica i el sud-oest asiàtic. És un au migratòria que passa els estius a les parts europea i asiàtica de la seva àrea de distribució i els hiverns a Àfrica.

Als Països Catalans és una espècie sedentària amb contingents migradors hivernants, molt comuna a les Illes Balears. A les zones humides continentals nidifica als Aiguamolls de l'Empordà, i a l'hivern també és observat en altres zones, com ara al Delta del Llobregat[2] Pertany a la categoria d'ocells estèpics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Burhinus oedicnemus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 10 de maig del 2008 (anglès).
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 107. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]