Torneig d'escacs de Hastings

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Congrés Internacional d'Escacs de Hastings (oficialment, en anglès: Hastings International Chess Congress) és un torneig d'escacs que se celebra a Hastings, Anglaterra, cap a finals d'any. El torneig principal és el Hastings Premier, que es juga tradicionalment amb format round-robin d'entre 10 i 16 jugadors. El 2004/05 el torneig es va jugar amb el format de knock out; mentre que el 2005/06 i 2006/07 es va jugar per sistema suís. En paral·lel al torneig principal es juga un torneig d'aspirants, obert a qualsevol jugador, i el guanyador del qual obté una invitació per a jugar el Premier de l'any següent.

A més a més del torneig internacional anual al «Congrés de Nadal», Hastings també ha estat la seu de torneigs internacionals amb periodicitat irregular en el seu «Congrés d'Estiu». El més conegut d'aquests fou el Torneig de Hastings de 1895, al qual hi varen participar dos campions del món i pràcticament tots els millors jugadors del món del moment.

Tots els Campions del món anteriors a Garri Kaspàrov excepte Bobby Fischer han jugat a Hastings: Wilhelm Steinitz (1895), Emanuel Lasker (1895), José Raúl Capablanca (1919, 1929/30, 1930/1 i 1934/5), Aleksandr Alekhin (1922, 1925/6, 1933/4 i 1936/7), Max Euwe (1923/4, 1930/1, 1931/2, 1934/5, 1945/6 i 1949/50), Mikhaïl Botvínnik (1934/5, 1961/2 i 1966/7), Vasili Smislov (1954/5, 1962/3 i 1968/9), Mikhaïl Tal (1963/4), Tigran Petrossian (1977/8), Borís Spasski (1965/6), i Anatoli Kàrpov (1971/2). Els únics campions que varen jugar-hi mentre ostentaven el títol foren Lasker a Hastings 1895 i Alekhin al Congrés de Nadal de 1933/4.[1][2]

Vera Menchik (Txecoslovàquia), que era la Campiona del món regnant en aquell moment, fou la primera dona que va jugar al grup Premier, i va participar en set edicions des de 1929/30 fins a 1936/37. El 1963/4 Nona Gaprindashvili (URSS) va guanyar el grup Challengers, també quan era Campiona del món, i es va guanyar així una plaça al grup Premier de l'any següent. Al Premier de 1964/5 hi va puntuar 5/9 i hi acabà cinquena, tot guanyant tots els mestres britànics participants.[3][4]

La variant Hastings del gambet de dama refusat pren el seu nom de la partida Victor Berger (nascut Buerger) – George Alan Thomas, Hastings 1926/7, que va començar amb els moviments 1.d4 d5 2.c4 e6 3.Cf3 Cf6 4.Ag5 h6 5.Axf6 Dxf6 6.Cc3 c6 7.Db3.[5]



Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Premier (Congrés de Nadal)[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

El primer Congrés de Nadal, de 1920/1, fou un doble round-robin a quatre jugadors, entre campions britànics, guanyat per Frederick Yates 4/6 per davant de Roland Henry Vaughn Scott 3.5, Henry Ernest Atkins 3, i Richard Griffith 1.5.[3]

El 1921/2, el segon Congrés, tingué un quadre encara pràctiament britànic. L'únic estranger que hi jugà, Borislav Kostić (Iugoslàvia), va guanyar amb un resultat perfecte de 7/7 punts.[3]

El tercer Congrés, el 1922/3, fou el primer que convertí l'esdeveniment en una vertadera competició internacional, amb quatre participants estrangers en un quadre de deu. Max Euwe (Països Baixos) va guanyar amb 7,5/9. Excepte l'edició i 1924/5 i les de la II Guerra Mundial, els torneigs continuarien essent de deu jugadors, amb la mitat del quadre amb britànics, i l'altra meitat estrangers. El 1968 el quadre s'incrementà a dotze jugadors, i el 1971 s'incrementà novament fins als setze.[3]

El Congrés es va celebrar a l'Ajuntament de Hastings entre 1921 i 1929. El 1930 es va celebrar a l'Hotel Waverly; entre 1931 i 1953 al White Rock Pavilion; entre 1954 i 1965 al Sun Lounge, St. Leonards-on-Sea; i el 1966 a Falaise Hall, White Rock Gardens.[6] Al començament, el torneig se sostenia amb donacions econòmiques privades, i amb el suport de la Corporació de Hastings, però al cap d'un temps fou necessària l'esponsorització comercial. Els torneigs entre 1967 i 1969 foren esponsoritzats pel diari The Times i per les Corporacions de St Leonards i de Hastings. Això va permetre un increment en la borsa de premis tant pel grup Premier com pel d'aspirants, amb els premis pel grup Premier de: 1r £250, 2n £100, 3r £50, 4t £25, i £5 per partida guanyada pels qui no obtinguessin cap premi. Al grup d'aspirants els premis eren: 1r £100, 2n £50, 3r £30, 4t £20, 5è £10, i £20 per la millor puntuació d'un jugador britànic. Els participants al grup Premier (tots per invitació) tenien les despeses pagades. El preu d'inscripció pel grup d'aspirants era de £4, en un quadre de 32 jugadors seleccionats de les sol·licituds d'inscripció rebudes.[7] Zetters International Pools fou el patrocinador el 1975, i Ladbrokes el 1976. D'altres patrocinadors foren Jim Slater, W. R. Morry, i Friends of Chess.[3]

Al Congrés de 1961/2 hi participà el Campió del món Mikhaïl Botvínnik, en el seu primer retorn a Hastings des de 1934/5. El Congrés de 1934/5 fou el primer torneig de Botvínnik fora de la Unió Soviètica, i hi acabà en un decebedor cinquè lloc darrere de Sir George Thomas, Max Euwe, i Salo Flohr empatats als llocs 1r-3r, i Capablanca al 4t. Aquest cop Botvínnik acabà invicte, guanyant set partides i entaulant-ne dues per acabar primer amb 7/9. Svetozar Gligorić fou segon amb 6, Flohr tercer amb 5.5, i Arthur Bisguier i John Penrose empataren als llocs quart-cinquè amb 5.[8][9]

Quadre d'honor[modifica | modifica el codi]

# Any Campió
1 1920/21 ENG Frederick Yates (Anglaterra)
2 1921/22 Bandera del Regne de Iugoslàvia Borislav Kostić (Iugoslàvia)
3 1922/23 Flag of Poland.svg Akiba Rubinstein (Poland)
4 1923/24 Flag of the Netherlands.svg Max Euwe (Netherlands)
5 1924/25 Flag of Hungary.svg Géza Maróczy (Hungary)
Flag of Poland.svg Savielly Tartakower (Poland)
6 1925/26 Flag of France.svg Aleksandr Alekhin (France)
Bandera del Regne de Iugoslàvia Milan Vidmar (Iugoslàvia)
7 1926/27 Flag of Poland.svg Savielly Tartakower (Poland)
8 1927/28 Flag of Poland.svg Savielly Tartakower (Poland)
9 1928/29 Flag of Belgium.svg Edgard Colle (Belgium)
Flag of the United States.svg Frank Marshall (USA)
Flag of Hungary.svg Sándor Takács (Hungary)
10 1929/30 Flag of Cuba.svg José Raúl Capablanca (Cuba)
11 1930/31 Flag of the Netherlands.svg Max Euwe (Netherlands)
12 1931/32 Flag of Czechoslovakia.svg Salo Flohr (Czechoslovakia)
13 1932/33 Flag of Czechoslovakia.svg Salo Flohr (Czechoslovakia)
14 1933/34 Flag of Czechoslovakia.svg Salo Flohr (Czechoslovakia)
15 1934/35 Flag of the Netherlands.svg Max Euwe (Netherlands)
Flag of England.svg George Alan Thomas (England)
Flag of Czechoslovakia.svg Salo Flohr (Czechoslovakia)
16 1935/36 Flag of the United States.svg Reuben Fine (USA)
17 1936/37 Flag of France.svg Aleksandr Alekhin (France)
18 1937/38 Flag of the United States.svg Samuel Reshevsky (USA)
19 1938/39 Flag of Hungary.svg László Szabó (Hungary)
20 1939/40 Flag of England.svg Frank Parr (England)
21 1945/46 Flag of France.svg Savielly Tartakower (France)
22 1946/47 Flag of England.svg Conel Hugh O'Donel Alexander (England)
23 1947/48 Flag of Hungary.svg László Szabó (Hungary)
24 1948/49 Flag of France.svg Nicolas Rossolimo (France)
25 1949/50 Flag of Hungary.svg László Szabó (Hungary)
26 1950/51 RFA Wolfgang Unzicker (RFA)
27 1951/52 YUG Svetozar Gligorić (Iugoslàvia)
28 1952/53 Flag of England.svg Harry Golombek (England)
CAT Antonio Medina (Catalunya)
Flag of England.svg Jonathan Penrose (England)
Flag of Canada.svg Daniel Yanofsky (Canada)
29 1953/54 Flag of England.svg Conel Hugh O'Donel Alexander (England)
Flag of the Soviet Union.svg David Bronstein (USSR)
30 1954/55 Flag of the Soviet Union.svg Paul Keres (USSR)
Flag of the Soviet Union.svg Vassili Smislov (USSR)
31 1955/56 Flag of the Soviet Union.svg Viktor Korchnoi (USSR)
Flag of Iceland.svg Fridrik Olafsson (Iceland)
32 1956/57 YUG Svetozar Gligorić (Iugoslàvia)
Flag of Denmark.svg Bent Larsen (Denmark)
33 1957/58 Flag of the Soviet Union.svg Paul Keres (USSR)
34 1958/59 Flag of East Germany.svg Wolfgang Uhlmann (East Germany)
35 1959/60 YUG Svetozar Gligorić (Iugoslàvia)
36 1960/61 YUG Svetozar Gligorić (Iugoslàvia)
37 1961/62 Flag of the Soviet Union.svg Mikhaïl Botvínnik (USSR)
38 1962/63 YUG Svetozar Gligorić (Iugoslàvia)
Flag of the Soviet Union.svg Alexander Kotov (USSR)
39 1963/64 Flag of the Soviet Union.svg Mikhaïl Tal (USSR)
40 1964/65 Flag of the Soviet Union.svg Paul Keres (USSR)
41 1965/66 Flag of the Soviet Union.svg Borís Spasski (USSR)
Flag of East Germany.svg Wolfgang Uhlmann (East Germany)
42 1966/67 Flag of the Soviet Union.svg Mikhaïl Botvínnik (USSR)
43 1967/68 Flag of Romania.svg Florin Gheorghiu (Romania)
Flag of Czechoslovakia.svg Vlastimil Hort (Czechoslovakia)
Flag of the Soviet Union.svg Leonid Stein (USSR)
Flag of the Soviet Union.svg Alexey Suetin (USSR)
44 1968/69 Flag of the Soviet Union.svg Vassili Smislov (USSR)
45 1969/70 Flag of Hungary.svg Lajos Portisch (Hungary)
46 1970/71 Flag of Hungary.svg Lajos Portisch (Hungary)
47 1971/72 Flag of the Soviet Union.svg Anatoli Kàrpov (USSR)
Flag of the Soviet Union.svg Viktor Korchnoi (USSR)
48 1972/73 Flag of Denmark.svg Bent Larsen (Denmark)
49 1973/74 Flag of the Soviet Union.svg Guennadi Kuzmín (USSR)
Flag of Hungary.svg László Szabó (Hungary)
Flag of the Soviet Union.svg Mikhaïl Tal (USSR)
Flag of the Netherlands.svg Jan Timman (Netherlands)
50 1974/75 Flag of Czechoslovakia.svg Vlastimil Hort (Czechoslovakia)
51 1975/76 Flag of the Soviet Union.svg David Bronstein (USSR)
Flag of Czechoslovakia.svg Vlastimil Hort (Czechoslovakia)
Flag of East Germany.svg Wolfgang Uhlmann (East Germany)
52 1976/77 Flag of the Soviet Union.svg Oleg Romanishin (USSR)
53 1977/78 Flag of Israel.svg Roman Dzindzichashvili (Israel)
54 1978/79 Flag of Sweden.svg Ulf Andersson (Sweden)
55 1979/80 Flag of Sweden.svg Ulf Andersson (Sweden)
Flag of England.svg John Nunn (England)
56 1980/81 Flag of Sweden.svg Ulf Andersson (Sweden)
57 1981/82 Flag of the Soviet Union.svg Viktor Kupreichik (USSR)
58 1982/83 Flag of the Soviet Union.svg Rafael Vaganian (USSR)
59 1983/84 Flag of Sweden.svg Lars Karlsson (Sweden)
Flag of England.svg Jonathan Speelman (England)
60 1984/85 Flag of the Soviet Union.svg Ievgueni Svéixnikov (USSR)
61 1985/86 Flag of Iceland.svg Margeir Petursson (Iceland)
62 1986/87 Flag of England.svg Murray Chandler (England)
Flag of Denmark.svg Bent Larsen (Denmark)
Flag of the Soviet Union.svg Smbat Lputian (USSR)
Flag of England.svg Jonathan Speelman (England)
63 1987/88 Flag of England.svg Nigel Short (England)
64 1988/89 Flag of England.svg Nigel Short (England)
65 1989/90 Flag of the Soviet Union.svg Sergey Dolmatov (USSR)
66 1990/91 Flag of the Soviet Union.svg Ievgueni Baréiev (USSR)
67 1991/92 Flag of Russia.svg Ievgueni Baréiev (Russia)
68 1992/93 Flag of Hungary.svg Judit Polgár (Hungary)
Flag of Russia.svg Ievgueni Baréiev (Russia)
69 1993/94 Flag of England.svg John Nunn (England)
70 1994/95 Flag of Germany.svg Thomas Luther (Germany)
71 1995/96 Flag of England.svg Stuart Conquest (England)
Flag of Russia.svg Alexander Khalifman (Russia)
Flag of Croatia.svg Bogdan Lalić (Croatia)
72 1996/97 Flag of England.svg Mark Hebden (England)
Flag of England.svg John Nunn (England)
Flag of Lithuania.svg Eduardas Rozentalis (Lithuania)
73 1997/98 Flag of England.svg Matthew Sadler (England)
74 1998/99[10] Flag of Bosnia and Herzegovina.svg Ivan Sokolov (Bosnia and Herzegovina)
75 1999/00 Flag of Israel.svg Emil Sutovsky (Israel)
76 2000/01 Flag of England.svg Stuart Conquest (England)
Flag of India.svg Krishnan Sasikiran (India)
77 2001/02 Flag of Uzbekistan.svg Alexei Barsov (Uzbekistan)
Flag of India.svg Pentala Harikrishna (India)
Flag of India.svg Krishnan Sasikiran (India)
78 2002/03 Flag of Denmark.svg Peter Heine Nielsen (Denmark)
79 2003/04[11][12] Flag of Greece.svg Vasilios Kotronias (Greece)
SCO Jonathan Rowson (Escòcia)
80 2004/05 Flag of Russia.svg Vladimir Belov (Russia)
81 2005/06[13] Flag of Ukraine.svg Valeriy Neverov (Ukraine)
82 2006/07[14] Flag of Georgia.svg Merab Gagunaixvili (Georgia)
Flag of Ukraine.svg Valeriy Neverov (Ukraine)
83 2007/08[15] Flag of Belgium.svg Vadim Malakhatko (Belgium)
Flag of Azerbaijan.svg Nidjat Mamedov (Azerbaijan)
Flag of Ukraine.svg Valeriy Neverov (Ukraine)
84 2008/09 Flag of Russia.svg Igor Kurnosov (Russia)
85 2009/10[16] Flag of Romania.svg Andrei Istrăţescu (Romania)
Flag of France.svg Romain Édouard (France)
Flag of England.svg David Howell (England)
Flag of England.svg Mark Hebden (England)
86 2010/11[17] Flag of India.svg Deep Sengupta (India)
Flag of India.svg Arghyadip Das (India)
87 2011/12 Flag of the People's Republic of China.svg Wang Yue (China)
88 2012/13 Flag of England.svg Gawain Jones (England)

Congrés d'estiu[modifica | modifica el codi]

# Any Campió
1 1895 Flag of the United States.svg Harry Nelson Pillsbury (USA)
2 1919 Flag of Cuba.svg José Raúl Capablanca (Cuba)
3 1922 Flag of France.svg Aleksandr Alekhin (France)
4 1995 Flag of Turkey.svg Suat Atalık (Turkey)

Hastings 1895 està considerat com un dels millors torneigs en la història dels escacs. Fou un dels primers torneigs en què hi participaren tots els millors jugadors, inclosos l'excampió del món Wilhelm Steinitz i el campió regnant Emanuel Lasker, a més de Mikhaïl Txigorin, Siegbert Tarrasch, Karl Schlechter, Joseph Henry Blackburne, David Janowski, i d'altres. El resultat del round-robin a 22 partides fou una sorpresa, ja que el guanyador va ser l'americà Harry Nelson Pillsbury, qui va fer 16.5 punts a despit que es tractava del seu primer torneig internacional.[3]

L'edició de 1919 «Victory Tournament» fou el primer torneig internacional celebrat en territori aliat després de la I Guerra Mundial. El quadre era compost principalment per britànics, però el torneig fou dominat pel cubà José Raúl Capablanca (qui aviat seria Campió del món) i el Gran Mestre iugoslau Borislav Kostić. Capablanca va guanyar amb 10,5/11 punts, sense cap derrota, entaulant només la seva partida amb Kostić, qui acabà segon amb 9,5. George Alan Thomas i Frederick Yates empataren als llocs 3r-4t amb 7 punts.[3]

Hastings 1922 fou un round-robin a doble volta amb Aleksandr Alekhin, Akiba Rubinstein, Iefim Bogoliúbov, Siegbert Tarrasch, George Alan Thomas, i Frederick Yates. Capablanca i Lasker hi havien estat convidats, però no hi pogueren assistir. El torneig va assajar un control de temps més lent, que havia estat usual a Anglaterra (17 moviments per hora, en lloc de 20 per hora). El resultat final no es va decidir fins a la darrera ronda. Bogoliúbov va perdre les seves partides contra els líders Alekhin i Rubinstein. Rubinstein necessitava una victòria a la ronda final contra Thomas per empatar al primer lloc amb Alekhin, però va aconseguir només unes taules, així que es va quedar a mig punt de l'objectiu. Alekhin va guanyar amb 7,5, Rubinstein fou segon amb 7, i Bogoliúbov i Thomas empataren als llocs tercer-quart amb 4.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sunnucks, Anne. The Encyclopaedia of Chess. St. Martin's Press, 1970, p. 161–204, 459–461.  (rerefons, comentaris, i taules de creuaments fins a 1968/9)
  2. Web oficial del Hastings Chess Congress. «Història del Hastings Congress» (en anglès). hastingschess.org.uk.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Golombek's Encyclopedia of Chess. Crown Publishing, 1977, p. 137–139. ISBN 0-517-53146-1. 
  4. Sunnucks 1970, p. 162
  5. Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2a ed.. Oxford University Press, 1992, p. 170. ISBN 0-19-280049-3. 
  6. Sunnucks 1970, p. 161
  7. Sunnucks 1970, p. 459–460
  8. Horowitz, I. A.. «The World of Chess: Botvinnik the Invincible». Chess Review, 30, 2, febrer 1962, p. 35.
  9. Sunnucks 1970, p. 199
  10. Weeks, Mark. THE WEEK IN CHESS 218: Hastings 1998-9. London Chess Center, 11 de gener de 1999. 
  11. «Scottish champion wins Hastings» (en anglès), 7 de gener de 2004. [Consulta: 31 de març de 2013].
  12. «2003-04 Results - Hastings Intl Chess Congress» (en anglès). HastingsChess.org.uk. [Consulta: 31 de març de 2013].
  13. «Parimarjan Negi – the Hero of Hastings» (en anglès), 9 de gener de 2006. [Consulta: 31 de març de 2013].
  14. «Merab Gagunashvili wins 82nd Hastings Congress» (en anglès), 6 de gener de 2007. [Consulta: 31 de març de 2013].
  15. Weeks, Mark. THE WEEK IN CHESS 687: 83rd Hastings International Chess Congress. London Chess Center, 7 de gener de 2008. 
  16. Giddins, Steve. Hastings Four players tie for first with 7.0-9. ChessBase.com, 6 de gener de 2010. 
  17. Giddins, Steve. Indians Sengupta and Das win Hastings. ChessBase.com, 6 de gener de 2011. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]