Torpede humà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge CGI de dos bussos amb un respirador Siebe Gorman CDBA , muntant un torpede humà.

Un torpede humà és una arma secreta naval inventada duran la Segona Guerra Mundial. El nom es refereix, comunament, a les armes que la Regia Marina (Silur a Lenta Corsa, 'torpede de curs lent') o SLC coloquialmente anomenat Maiale (Porc) i després la Royal Navy (chariots, 'carros de guerra'), van desplaçar al mar Mediterrani per atacar embarcacions en els ports enemics. El dispositiu és bàsicament, un vehicle de propulsió per a busseig.

Són torpedes amb capacitat per a dues persones i impulsats elèctricament. Els tripulants van equipats amb vestits de busseig i munten el dispositiu. Ells condueixen lentament el torpede cap a l'embarcació enemiga a destruir. El cap desmuntable (del torpede), és utilitzada com una mina submarina. És llavors quan connectaven el temporitzador i tornaven al punt de trobada amb el submarí nodrissa Ja en operació, el torpede és transportat per una altra embarcació, usualment en la coberta d'un submarí) dida, en uns contenidors cilíndrics i alliberat en les proximitats de l'objectiu. La majoria de les operacions que involucren aquesta classe de torpede es van dur a terme durant la nit i amb lluna nova, disminuint així el risc de ser detectats.

  • Siluro a Lenta Corsa o SLC col·loquialment anomenat Maiale (Porc)
  • Eslora: 6,7 m
  • Mànega: 0,533 m
  • Cap de combat: 225 Kg explosiu
  • Velocitat màxima: 2,5/3 nusos
  • Autonomia: 32 Km
  • Profunditat màx. immersió: 30 m
  • Propulsió: elèctrica, un eix i dues hèlixs bessones


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torpede humà