Torraires de Montblanc
| Torraires de Montblanc | |
|---|---|
| Àlies | Torraires |
| Fundació | 1849[n. 1] |
| Dissolució | 1920 |
| Refundació | 1994[1] |
| Color de camisa | Grana |
| Localització | Montblanc |
| Local | Teatre de l'Artesana, Carrer de la Plebania, 10[2] |
| Cap de colla | Conrad Pedrol (2010)[3] |
| President | Indaleci Pesquera (2011)[3] |
| Millors castells | 3 de 7 (1998) |
| Web oficial | www.torrairesdemontblanc.cat |
| Llista de colles castelleres | |
Els Torraires de Montblanc són la colla castellera refundada l'any 1994, que es considera hereva de l'antiga colla dels Torraires que existí durant el segle XIX a la vila de Montblanc, comarca de la Conca de Barberà. Vesteixen camisa de color grana, faixa negra i pantaló blanc.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Orígens [modifica]
La primera referència sobre al fet casteller a Montblanc data d'un diari del 1816 que relata l'actuació de "tres bayles de Valencianos con sus elevadas torres". La primera menció documental del nom de "torraires", però, la trobem l'any 1849 quan actuaren davant la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. A mitjans segle XIX, els cronistes locals expliquen els castells que realitzaven els Torraires en aquelles dates, segons Lluís Vives, es van alçar el castells de quatre de vuit, tres de nou, dos de set, i el pilar de set amb tota perfecció. Ramon Cantó afirmava y els nostres ulls ho han vist, los 3 de 9, los 2 de 7 i l'espedat de sis Una mica més tard, Josep Maria Poblet deixà escrit que alçaven el pilar de cinc i el dos de set. I de torres, l'extens repertori: el cinc de set, el quatre de set, amb el pilar de cinc al mig, el tres i el quatre de vuit. I també el tres de set, alçat per baix.
L'època d'or [modifica]
El 1871 visitava Montblanc el rei Amadeu I d'Espanya i els Torraires li oferiren un repertori dels seus castells. En aquella època vestien amb una camisa de color blanc, uns calçotets de pagès, una faixa virolada i un mocador al cap.
El 1876, diversos diaris esmenten la divisió i els enfrontaments en el sí de la colla que derivarà en la partició en dos del grup. Naixien així la Colla Vella dels Torraires de Montblanc i la Colla Nova dels Torraires de Montblanc. Aquesta última colla es féu reconeguda pels seus pilars de sis i set pisos, i fins una vegada intentaren de fer el de vuit, que els caigué i per poc no maten a l'enxaneta. Les dues colles montblanquines es donaren a conèixer a diferents indrets de les contrades (Tarragona, Reus, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, ...)
Una data important fou la festes de Santa Tecla de Tarragona de 1878, quan feren una actuació les dues colles de Valls i les dues de Montblanc, que van pujar les escales de la Catedral fent un pilar de 6. L'any següent actuaren a Vilafranca del Penedès, tot i que la jornada acabà amb lesionats i amb molta llenya. Durants els anys 80 viurien la seva època gloriosa, posant-se a l'alçada de les dues colles de Valls.
La desfeta [modifica]
A finals de segle, amb l'arribada de la fil·loxera, tot el món casteller es veuria greument afectat. Els Torraires no serien cap excepció i la colla (agrupada de nou) es veurà greument afectada; els castells anirien disminuint d'alçada i la colla aniria perdent membres. El 1902, un total de 32 torraires ajudaren a la Colla Vella dels Xiquets de Valls al Concurs de Castells de Barcelona.
Dos anys més tard, s'intentà reemprendre el fet casteller a Montblanc. La gran diferència però, amb els anys anteriors, fou que les actuacions passaren a ser molt discretes, fins la punt que els diaris de l'època parlen d'afeccionats i no de colla formada.
Tot i això, durant les festes de Coronació de la Mare de Déu de la Serra de 1906, s'aixecaren diverses torres a la sortida d'ofici. Els resultats, però, eren molt discrets. Es produiren altres intents d'armar castells en els anys 1907, 1911 i 1920, però no tingueren èxit.
La refundació [modifica]
El 18 de desembre de 1994 es van refundar oficialment els nous Torraires de Montblanc. La població s'engrescà ràpidament i s'assolí la xifra de 250 castellers en pocs anys.
En només tres anys, es descarregaria el primer castell de 7 de la nova etapa de la colla. S'aconseguí entrar en l'anomenada segona divisió dels castells amb la participació al V Concurs de castells Vila de Torredembarra, descarregant el 3 i el 4 de 7 i el 2 de 6.
A partir de l'any 2000, els Torraires entren en decadència, molta de la gent del principi ha anat abandonant la colla, que comportarà la pèdua de colla de 7. El nivell de la colla anirà baixant fins a la temporada 2005.
Actualment, després d'un període de només fent pilars per falta d'efectius, han recuperat antics castellers i nous membres i han pogut realitzar castells de sis en diferentes places de Catalunya i Andorra.
Notes [modifica]
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
- Els Torraires de Montblanc. Aproximació històrica.. Montblanc: Associació de Torraires de Montblanc, 1994.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torraires de Montblanc |
