Torre Ebrí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre de guaita | |||
| Construcció | segle XVI  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Regular | |||
| Mesura | 5,5 ( ) × 8,5 ( ) m | |||
| Altitud | 499 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) | |||
| Localització | Serra d'Irta | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 7 desembre 2001 | |||
| Identificador | RI-51-0010692 | |||
| Codi IGPCV | 12.004-9999-000009[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0010692 | |||
| Codi IGPCV | 12.004-9999-000009[1] | |||
La torre Ebrí, torre d'Ebrí o torre de la Serra Alta, situada en el terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià), és una torre de guaita a una altura sobre el nivell del mar de 499 metres, que formava part del sistema d'alerta i vigilància costanera del Regne de València.
És una de les tres fortificacions defensives costaneres de la Serra d'Irta, junt amb la Torre Badum (altra torre de guaita) i la Torre Nova (actualment en ruïnes). Des de la Torre Ebrí s'albira Peníscola, Alcalà de Xivert, gran part de la Plana d'Orpesa-Torreblanca, la serra del Desert de les Palmes i tot el paisatge d'Alcossebre.[2]
Història[modifica]
Els orígens de la torre semblen remuntar-se al segle xvi, quan les incursions barbaresques van obligar a construir aquestes defenses perquè s'hi pogués avisar les poblacions del litoral mediterrani que, en major o menor mesura, venien sofrint atacs que afectaven les poblacions costaneres amb botins i captius, pels quals demanaven després rescats elevats.
En les Ordinacions sobre protecció i custòdia del litoral valencià de Bernardino de Cardenas, duc de Maqueda de 1554, de Vespasiano Gonzaga de 1557 i de Vespasiano Manrique de Lara y Gonzaga, comte de Paredes, de 1673, apareix mencionada com a torre de la Serra Alta.[3][4] Igualment és anomenada així el 1870 per la Comissió de reconeixement de torres de costa.[5]
Arquitectura[modifica]
Aquesta torre està construïda de maçoneria de pedra menys la porta d'accés i el matacà que són de carreus. Té planta circular de 5,5 metres de diàmetre en la base i 5,05 metres de diàmetre en la part més alta, perfil lleugerament troncocònic, i s'eleva fins a 8,5 metres d'alçada. El gruix de les parets és d'1 metre a la base i 0,5 metres al cim. En el seu interior, actualment buit, s'observen les restes de dues plantes, la inferior sense una funció clara i, la superior, a 5 metres d'altura, a la qual s'accedia mitjançant escales de mà per una porta amb llinda protegida per un matacà, que servia d'habitatge als torrers i que està coberta per volta de maçoneria amb una obertura per a accedir a la coberta.[2][6][7]
Aquesta torre presenta un deteriorament considerable: el contorn de l'obertura d'accés a la planta baixa presenta despreniments, l'obertura del sostre deixa passar la pluja a l'interior i en el parament s'observen clots i escletxes.[8]
Galeria fotogràfica[modifica]
-
Torre vista des del nord-oest -
Matacà i porta d'accés -
Interior
Referències i notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2523. Data de consulta: 25 setembre 2023.
- ↑ 2,0 2,1 Arnau i Vallina 2001: p. 43.
- ↑ Brau Piñana 1996: p. 63.
- ↑ En les Ordinacions de 1673 està situada en el llistat entre la torre nova de Cap d'Irta i la torre de Capicorb (Manrique de Lara 1673: pp. 33-34)
- ↑ Sanz de Bremond 1993: pp. 111-112.
- ↑ Sanz de Bremond 1993: p. 111.
- ↑ Brau Piñana 1996: p. 62.
- ↑ Brau Piñana 1996: p. 65.
Bibliografia[modifica]
- Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan V.; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2.
- Brau Piñana, Francisco; Meseguer Folch, Vicente «Las torres vigía de la costa del Maestrat. Estado actual y propuesta de actuaciones básicas para su restauración y conservación» (en castellà). Centre d'Estudis del Maestrat, núms. 57-58, oct-des 1996, pp. 62-65. ISSN: 0212-3975.
- Manrique de Lara y Gonzaga, Vespasiano. Ordinacions tocants a la custodia y guarda de la costa maritima del Regne de Valencia. Impresses en València: per Geroni Vilagrasa, 1673 [Consulta: 28 abril 2016].
- Sanz de Bremond y Frigola, Manuel «Colón, Cardona, Ebrí (Apellidos en el Maestrazgo)». Centre d'Estudis del Maestrat, núms. 41-42, gen-juny 1993, pp. 109-124. ISSN: 0212-3975.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Ebrí |
- «Torre de Ebrí» (en castellà). Fitxa BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 28 abril 2016].
- «Torre de Ebrí» (en castellà). Biblioteca. Direcció General de Patrimoni Artístic. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 28 abril 2016].