Torre d'en Galmés

Els poblats talaiòtics se situaven en llocs elevats per a faciltar-ne la defensa i exercir la vigilància del territori. A Torre d'en Galmés (vista nord) en sobresurten dos talaiots en la fotografia.

Torre d'en Galmés o d'en Gaumés és un poblat talaiòtic menorquí al terme municipal d'Alaior. S'hi accedeix a través de la carretera que va des d'aquest poble fins a la platja de Son Bou, agafant el trencant del camí de sa Torre. El poblat està sobre una petita elevació, de poc més de cent metres d'alçada, que es dreça sobre la plataforma Miocènica que ocupa la meitat sud de l'illa. Es tracta del poblat talaiòtic més gran de les Illes Balears, superant una extensió de 62.000 m², i constituïa, amb tota probabilitat, un centre de poder des del qual es dominava un extensa zona de camps de conreu.

A la part alta del jaciment s'hi han detectat restes ceràmiques que permeten constatar una ocupació humana de l'indret en època pretalaiòtica. Més endavant, ja en època talaiòtica, l'assentament va anar creixent cap al sud, ocupant paulatinament les zones més baixes de la falda del turó. Durant aquesta època s'hi varen construir els edificis més característics de la cultura talaiòtica i postalaiòtica: tres talaiots, un recinte de taula i un bon nombre de cases circulars i sales hipòstiles.

El sistema de recollida d'aigua pluvial va ser desenvolupat a sa Torre d'en Galmés en diversos punts amb basses prèvies a l'aljub evitant l'entrada de sediments als dipòsits excavats a la roca.

Entre els talaiots sembla conformar-s'hi un espai que hauria pogut servir de plaça. Igualment rellevant és el sistema de recollida, filtratge i recollida d'aigua pluvial que en el punt més ben desenvolupat feia servir un hipogeu pretalaiòtic d'aljub.

Pel que fa als materials arqueològics recuperats en aquest jaciment, en destaca una figureta de bronze del déu egipci Imhotep, trobada a l'interior del recinte de taula. Es tracta de la única figureta d'aquestes característiques trobada en context arqueològic, fora d'Egipte. Els objectes que acompanyaven la troballa fan pensar que a Torre d'en Galmés hi va habitar algú que coneixia els rituals relacionats amb el culte a Imhotep.

Aquest nucli de població va estar ocupat durant un llarg període de temps, la seva ocupació se suposa ja abans del 1400 aC. El seu màxim apogeu es produí entre el 1300 aC i l'ocupació romana. Cap a finals del segle III aC s'abandonen algunes parts del vilatge, com a conseqüència potser de la Segona Guerra Púnica i l'arribada a Menorca del general cartaginès Magó. Malgrat tot, hi ha evidències de que, durant l'època romana, el vilatge encara estava densament poblat. Va continuar actiu, de fet, durant bona part de l'edat mitjana, quan l'illa es trobava sota domini musulmà. Es va abandonar, probablement, amb la conquesta de Menorca per la Corona d'Aragó de 1287.

Actualment hi treballen, de forma regular, equips d'arqueòlegs del Museu de Menorca i de la Universitat de Boston. El jaciment es troba musealitzat i obert al públic, i compta amb un centre d'interpretació per ajudar al visitant a entendre les restes conservades.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre d'en Galmés

• Xarxa Menorca Monumental. Informació sobre Torre d'en Galmés i altres llocs d'interès cultural
• Informació a Serveis Web de Ferreries ©
• Informació sobre el talayot de Torre d'en Galmés a Talayots.es (castellà)