Torredembarra

Torredembarra

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Tarragonès
Escultura «Alfa i Omega», erigida el 1999 per Rafael Bartolozzi
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès
Gentilici	Torrenc, torrenca
Pressupost	28.688.410,00 € (2008)
Superfície	8,7 km²
Altitud	5 msnm
Població (2011)   • Densitat	15.461 hab. 1.777,13 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 365700 4556225
Organització Entitats de població	1
Codi postal	43830
Codi territorial	431536
Patró/Patrons	Santa Rosalia
Agermanament	Villars (França)

Torredembarra és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès. Confronta per l'oest amb Altafulla, pel nord amb la Pobla de Montornès i per l'est amb Creixell. El topònim prové de l'aglutinació de Torre d'en Barra, d'en Barres, en Bares o Bardes i no es registra, amb aquesta forma, fins al primer quart del segle XIV. Primer es va conèixer amb la forma simple de la Torre, entenent turris com a torre o masia particular fortificada, que dominaria una quadra o subdivisió d'un terme castral. Així, el 1178, per situar Ramon Mestre i la seva família es diu que eren de Turre, és a dir de la Torre. Els anys 1279 i 1280 consta, en els còmputs de la dècima de Terra Santa o de les croades, l'existència de l'església de la Torre de Clarà, "Turri de Clayrano" o "Turre de Clerano", que s'ha interpretat que amb el temps es convertiria en la Torre d'en Barra, o Torredembarra.

El motiu del canvi de topònim resulta encara desconegut, però es pot recular, segons la historiadora Isabel Companys i Farrerons, fins al 20 d'octubre de 1309, a través d'un trasllat al Llibre de nòtules de l'arxiu parroquial de Torredembarra realitzat el 1494. L'anotació més antiga coneguda del topònim, amb la variant "Turri d'en Barres", correspon al 25 d'octubre de 1323, en un document en què Guillem Cunillera, de Torre d'en Barres, deixa vuitanta quartans d'oli a Arnau Marçol, d'Altafulla. Més endavant, el 1325, el retrobem escrit "Turi d'en Bares o Bardes".

Geografia

Delimita el nord-oest amb la població de Creixell, al nord amb La Pobla de Montornès, al nord-est amb la Riera de Gaià, al sud amb la població d'Altafulla i a l'est amb el Mar Mediterrani.

Es troba a 13 km al nord-est de Tarragona i aproximadament a 100 km el sud-oest de Barcelona.

Per arribar per carretera des de Barcelona o Tarragona es pot usar l'Autopista AP-7 o E-15, la variant (que enllaça la mateixa autopista i la N-340), la carretera general o N-340.

Des de La Pobla de Montornès és possible accedir per la carretera T-210 i des de La Riera de Gaià per la carretera T-214.

Per arribar amb tren es pot emprar la línia de Regionals de Renfe direcció Tarragona si es parteix de Barcelona (el nord) i la línia de Barcelona si es parteix des de Tarragona (des del Sud).

Podem diferenciar la població pel seu ús i naturalesa a 6 sectors:

• El primer sector correspondria al Nucli Urbà principal.
• El segon sector correspon a la zona residencial d'Els Munts.
• El tercer sector correspon al Nucli Urbà de Clarà.
• El quart sector correspon a la zona costanera de Baix a Mar o "a Marina de Torredembarra"
• El cinquè sector correspon a la zona del Polígon Industrial.
• El sisè sector correspon a la zona protegida pel seu valor ecològic d'Els Muntanyans

Clima

El clima de Torredembarra és bastant humit i calorós a l'estiu i sec i suau a l'hivern (les temperatures mitjanes al gener es mantenen prop de 10 °C). És un clima propi del litoral mediterrani. Les precipitacions es reparteixen principalment a la primavera, finals de l'estiu i a la tardor. Quan són de tipus torrencial són breus i intenses, amb la inundació de les zones pròximes a la platja, on es troba l'aiguamoll conegut com Els Muntanyans. La neu a l'hivern és extremadament infreqüent, si bé alguns anys fa acte de presència de forma puntual i desapareix ràpidament.

Flora i fauna

L'arbre més estès de Torredembarra i voltants és segurament el garrofer. El clima sec de la zona afavoreix la proliferació de cactus i plantes crasses com l'aloe vera, la pita, la figa de moro, etc. El pi també cobreix una gran part del terreny. Altres espècies presents al territori però introduïdes a causa de l'agricultura són: l'olivera i l'ametller, unes de les plantacions agrícoles més usades, el cep i l'avellaner.

Quant a la fauna, destaquen el conill, la tórtora turca, el tudó, el mussol comú, el puput (a l'estiu) i el fredeluga (a l'hivern). A la zona protegida de Els Muntanyans, en part aiguamoll i dunes, trobem, també el corriol petit , el flamenc, el bernat pescaire, l'esplugabous, l'ànec collverd i la sargantana cua-roja.

Història

Els orígens de Torredembarra es poden relacionar amb la donació, dins del terme del castell de Tamarit, d'una quadra anomenada Clarà, que el 19 de març de 1057 van efectuar els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Guitard (fill d'Onisc), Olomar (fill de Guinsat), Bonafilla (filla de Guitard) i Ermengol (fill de Sendred). La donació anava acompanyada de l'obligació de conrear la terra i de construir-hi una torre de pedra i calç, i altres estructures defensives.

La concòrdia de 1206 va reconèixer la diferenciació entre el nucli de la Torre i la quadra de Clarà. Ramon de Tamarit, senyor de la Torre, va establir una avinença amb els seus vassalls per oferir a aquests un millor refugi en temps de guerra: els pobladors hi contribuirien amb els seus jornals, i proporcionarien la pedra, la calç, la fusta i altres materials per construir quatre torres, exteriors a la ja existent, els murs i el pati. El senyor, a canvi, pagaria als mestres d'obres la feina de paredar i cobrir la fortificació. Els acords, a més de Ramon de Tamarit, van ser signats per 35 caps de casa.

Despres dels Tamarit, primers senyors, el nucli de la Torre va passar als Vernet, que el van regentar fins al 1342 i, més tard, fruit d’una venda, va passar a Bernat d’Olzinelles. Els Olzinelles van vendre els drets dominicals que tenien de Torredembarra a Pere d’Icart l'any 1391 i va començar així el senyoriu dels Icart, família que va senyorejar el lloc fins l’any 1633, que va passar, per enllaç matrimonial, als comtes de Santa Coloma.

Després de la signatura del Tractat d'Utrecht, Tarragona es resistí a l’ocupació borbònica però Felipe Manuel de Bette, el marquès de Lede, general dels exèrcits borbònics, va aconseguir-ne la capitulació el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l’ordre d’evacuar la ciutat, però l'exèrcit català de socors comandat per Rafael Nebot fou derrotat al combat de Torredembarra. El marquès de Lede, sota les ordres del duc de Pòpuli, i en última instància per instigació del mateix Felip V de Castella, va dur a terme una política atroç de represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de propaganda per al poder borbònic.

Urbanisme

Castell de Torredembarra on actualment hi ha la seu de l'ajuntament.

Torredembarra compta actualment (2006) amb una població de 14.000 habitants a l'hivern i d'uns 60.000 habitants a l'estiu. Aquesta disparitat estacional és deguda al caràcter eminentment turístic del litoral català i en general de tota la costa mediterrània.

Domina la població l'antic castell o palau (i actualment ajuntament) construït a començaments del segle XVI per la família dels Icart, senyors de la baronia de Torredembarra. Al seu voltant i com a tants altres pobles es troben la plaça del castell, al quin es pot accedir per dues portes de l'antiga muralla que protegia la vila, l'església i en nucli històric del poble.

La població va romandre més o menys invariable fins a l'arribada del turisme en la dècada dels seixanta del segle XX el que va comportar un augment significatiu de construccions noves als afores de la localitat, en urbanitzacions de tipus residencial (sobretot segones residències de barcelonins) amb gran presència de torres i xalets i l'aparició dels primers càmpings i hotels de la zona.

Actualment i a causa de la política de creixement econòmic basat en la construcció massiva de segones residències durant les últimes dècades del segle XX, aquest model va ser replantejat per poder salvaguardar les escasses zones verdes que quedaven així com les explotacions agrícoles i ramaderes, principalment en l'interior del municipi. La zona costanera és potser la més castigada per aquest model de desenvolupament urbanístic que està sent corregit, en la mesura possible.

Edificis i llocs d'interès

• El Castell. Seu actual de l'Ajuntament
• Església Parroquial de Sant Pere Apòstol.
• La Torre de la vila.
• La Vila del Moro.
• Carrer d'Antoni Roig.
• Cal Txeco.
• Baix a Mar, Els Muntanyans i El Roquer.
• El Far.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 57 55 53 931 2.049 1.894 2.403 2.761 1.973 2.063

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.113 2.203 2.291 2.397 2.739 3.753 5.302 6.560 6.908 8.090

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 8.907 9.554 10.581 11.593 12.478 14.044 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

• Antoni Roig i Copons
• Platja de Torredembarra i Creixell
• Centre Republicà Democràtic Federal de Torredembarra

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Patrimoni històric i artístic de Torredembarra
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• APE Torredembarra (Associació de Pesca Esportiva Torredembarra)
• Guia turistica de Torredembarra (monuments, fires, festes...)